El Halal demana pas també a Espanya

Espanya no s'ha caracteritzat històricament ni per autoprohibir cap tipus de carns, ni molt menys per sacrificar ni especejar als animals que posteriorment compondran part essencial de la nostra ibèrica alimentació. No obstant això, com a prova d'acceptació a l'altre i perquè redunda beneficiosament en els mercats de l'economia ramadera espanyola, cada dia més es practiquen els sacrificis d'animals mitjançant el mètod'islàmic 'Halal'.

El total de musulmans residents al país arriba ja a 1.145.424 persones, segons fonts de la Unió de Comunitats Islàmiques d'Espanya (Ucide), per la qual cosa es feia necessari incloure aquesta important població en el consum massiu de carns, per a que cal respectar la seva ritu de preparació inclòs en la Sharia (l'estricta llei musulmana) anomenat 'Halal', paraula que en àrab comprèn un ampli sentit venint a referir-se a tot allò que està permès i que és benèfic i saludable per a l'ésser humà , propiciant una millora de la qualitat de vida i evitar riscos per a la salut. Això és per als musulmans el autoritzat, ètic i no abusiu.

Si es vol saber quins són els aliments prohibits per als practicants d'aquesta gran religió monoteista amb només recórrer a alguns versos bàsics de l'Alcorà, es podrà evidenciar que alguns d'ells són la carn de porc i els seus derivats, la sang, els animals sacrificats a el nom d'algú diferent a Allah (tot el que s'ofereix en sacrifici a un altar idolàtric o sant), la carronya, algun animal que hagi estat estrangulat, colpejat a mort, mort per caiguda, cornada o atacat per un animal de presa ( excepte el degollat viu per un mateix), aliments que durant la seva producció el nom d'Allah no és pronunciat, l'alcohol i altres tòxics.

Existeixen múltiples interpretacions de la Halal, depenent de les diferents comunitats islàmiques, que varien en el grau de restricció o permissibilitat. No obstant això les dues més acceptades són la variant 'Dhabiha' i la 'Bismillah'.

La primera és més estricta i purista i s'enfoca sobretot a les majoritàries comunitats sunnites i s'executa el sacrifici de l'animal mitjançant una ràpida incisió amb una fulla afilada en l'esquena, tallant la vena jugular i l'artèria caròtida, però deixant intacta l'espina dorsal. L'objectiu d'aquesta tècnica és obtenir un major drenatge de la sang, aconseguint així una major higiene en la carn i minimitzant l'agonia de l'animal.

La 'Bismillah' per la seva part és una mica més permissiva i considera permesa tota la carn en general, sempre que no provingui d'animals impurs com el porc o d'alguns pocs peixos que consideren 'haram' o impurs, practicada majoritàriament per la comunitat xiïta.

En fi, per als musulmans moderns tot el Halal, es veu com un estil de vida, un concepte global i integral que influeix i afecta a les qüestions diàries, com l'alimentació, la higiene, la sanitat, l'economia o els viatges.

Al nostre país, la població practicant s'ha incrementat considerablement a partir del 2005, la producció de boví segons els ritus corresponents al Halal ha crescut en un 137%, segons dades de l'escorxador barceloní de Mercabarna, la qual cosa representa gairebé la meitat dels animals sacrificades en aquesta instal lació.

L'organisme encarregat de regular i homologar tot això, segons els acords islàmics internacionals vigents és l'Institut Halal ubicat a Còrdova des de 1992, adscrit a la Junta Islàmica i que gestiona precisament la 'Marca de Garantia Halal' aplicat als aliments, productes i serveis que s'ofereixen a públics de pràctica islàmica a Espanya i la resta de la UE i fins i tot per l'exportació a altres mercats com els Estats Units i Canadà.

Per impulsar aquesta activitat, aquest Institut islàmic porta a terme campanyes de promoció com la que va tenir lloc el febrer del 2010, en el marc de la I Fira Islàmica a Madrid, amb la presència d'entitats culturals i socials, de diverses empreses dedicades a aquest segment de mercat.

"Abans, els musulmans residents a Espanya compraven productes de fora. Ara s'adonen que poden adquirir-fets aquí ", afirma Hanif Escudero, qui assumeix el càrrec de director de Desenvolupament i Certificació de l'Institut Halal cordovès.

De la mateixa manera, les principals cadenes distribuïdores d'aliments han buscat integrar aquest ampli segment musulmà, posant a disposició del consumidor carn sacrificada pels mètodes alcorànics. Aquest és el cas de la cadena francesa Carrefour que ofereix boví i pollastre Halal des del 2004, igual que la cadena basca 'Eroski' que ha incorporat recentment el boví i el conill Halal a la seva oferta, incrementant d'aquesta manera en un 18% les seves vendes d'aquests rubros. Algunes pimes com la catalana 'Monts International' es dediquen així mateix, a la fabricació d'embotits respectuosos amb la llei islàmica des de 2004.

L'empresa ramadera o escorxador que vulgui adherir-se i ser reconeguda per aquesta institució reguladora ha dirigir una comunicació demanant la seva certificació, per a això se li enviarà tota la informació i formularis necessaris. Després, es revisarà tota la documentació i se li procedirà a fer-se auditories de certificació amb preses de mostres incloses. Si cal, la Marca Halal procedirà a presentar les seves accions correctores i si aquestes són efectuades es podrà avaluar i dictaminar positivament la concessió de producció.

A part de la carn, moltes firmes que pretenguin ser certificades han de saber que el comerç Halal no engloba únicament a aquest rubro sinó que també es poden destinar a alguns aromes, additius, olis, conserves de verdura, plats precuinats i mantegades, de manera que el mercat s'engrandeix al mateix temps que es respecta la Sharia.

Amb l'adhesió de nombroses empreses productores sota mètodes com el Halal islàmic o el Kosher hebreu es busca no només omplir importants nínxols de mercat, sinó també fer un pas més en la integració d'aquestes creixents comunitats al nostre país.