Aplicació de fungicides en plantes de vinya de viver

Des del 2001 s'ha fet més important la recerca de nous mètodes de lluita que reemplaci satisfactòriament la prohibició de l'únic producte eficaç contra les malalties de fusta i que permetia mantenir la viabilitat de la plantació amb un bon nivell de producció i de longevitat de les plantes.

Els estudis de noves plantacions de vinyes realitzats a Espanya, França, Portugal i en altres països vitivinícoles posen de manifest l'associació entre l'existència de fongs en el tronc i el declivi de vinyes joves, suggerint l'existència d'una connexió entre la presència d'aquests fongs en els vivers i les malalties de les plantes. Això comporta una implicació econòmica important per al sector vitícola (Rego i col., 2006; Waite i col., 2007; Graham i col., 2007). Per reduir i mitigar el dany i conseqüentment les perdudes econòmiques és important prevenir la seva transmissió en els vivers de plantes-empelts.

Les malalties de fusta encara són lesions mal conegudes i per això el camp d'estudi és encara molt ampli i ha de ser abordat a diferents nivells. Un dels objectius de la lluita contra les malalties de fusta a la planta és impedir la penetració dels fongs associats amb aquestes alteracions, evitar el seu desenvolupament en els teixits llenyosos o aconseguir l'eliminació dels inòculs. Els mètodes de lluita aborden accions en diferents direccions, unes a nivell dels vivers i altres en les vinyes directament a la planta. A més, també cal testar productes i mètodes eficaços contra les malalties de fusta, així com desenvolupar tècniques de detecció ràpida dels fongs implicats.

En els vivers, alguns fongs contaminen les plantes-empelt al llarg de la seva producció, sent les etapes claus de contaminació la rehidratació i l'estratificació a causa de les ferides efectuades durant l'empelt, el tall o el desyemado. L'estratificació es desenvolupa en condicions molt humides ia temperatures altes, necessàries per induir la callogénesis però que igualment resulten favorables per al desenvolupament dels fongs. Altres fongs infecten les plantes després de la seva plantació al camp, aquestes contaminacions són probablement degudes a inòculs situats a la superfície del material vegetal.

L'objectiu d'aquest treball va ser determinar el mètode òptim d'aplicació de fungicides en plantes de viver de vinya per a la posterior utilització en el control de les malalties de fusta de la vinya.

La prohibició dels tractaments amb arsenit sòdic a la vinya ha obligat a l'ús de fungicides que són menys eficaços (Chiarappa, 2000; Graniti i col., 2000) fent que els atacs o afeccions de fongs de fusta en vinya sigui més freqüent. Així s'ha incrementat notablement les mostres estudiades tant en el Laboratori Nacional de Referència per a la Identificació de fongs fitopatògens, com en el Laboratori de Sanitat Vegetal a Catalunya (Armengol i col., 2001) i el control de moltes d'aquestes malalties actualment aquesta encara sense resoldre (Dubos, 2002; Larignon, 2007).

a. Material vegetal

Es van emprar conreessis de Vitis vinifera\1CV\2 Syrah empeltats amb el patró 110 Richte produïts en el Viver Navarrid. Aquest viver posseeix el Títol de Productor Multiplicador de Plantes de Viver de Vinya i està inscrit en el Registre de Vivers de Vinya a Navarra. Les parcel·les dedicades a multiplicació i criança de plantes i les instal·lacions auxiliars es troben situades en la localitat de Larraga (Navarra).

b. Fungicides

S'han utilitzat quatre fungicides: Cabiró Top, Signum, TaloSint i Maypon.

c. Mètode d'immersió lenta
La immersió durant 36 hores es va realitzar al moment de la rehidratación de les estaques, i de l'empelt, abans de la injertación. S'addiciona directament el fungicida a l'aigua de les cubetes de rehidratación resultant de fàcil maneig pel viverista. D'altra banda el dosatge és de menor concentració, la qual cosa suposa un estalvi, ja que els productes no es degraden per estar en contacte amb les plantes, si s'ha de ser acurat amb la neteja, no tenint límit si es manté la concentració, quan augmentem més producte.

d. Mètode d'immersió ràpida
La immersió durant 10 segons es va realitzar posterior al procés de rehidratación i abans de realitzar l'empelt. Suposa l'addició d'una etapa mes en el procés de producció ja que es realitza una immersió molt ràpida. D'altra banda el dosatge és de major concentració ja que es requereix tractar en segons, desinfectar i adherir al material vegetal. Per això, tant l'adherència com la seva penetració deuen ser molt eficaces.

i. Mètode de pulverización
Consisteix a tractar els empelts després de fer-los i al final de posar en remull el material vegetal. Aquest mètode d'aplicació pot ser molt interessant per la seva comoditat, si bé cal fer un treball especial o un treball més, no així en el mètode d'immersió 36 hores que solament cal afegir a les cubetes de rehidratación els productes que es desitgen aplicar. El producte ha de tenir bona adherència al material vegetal, ja que per molt bé que es faci la pulverización i el dosatge pot ser que no s'apliqui de forma uniforme i no obtinguem l'eficàcia que desitgem.
L'aplicació es va realitzar abans de la injertación en les immersions i després de la injertación en la pulverización. Les dosis i els mètodes d'aplicació dels fungicides, així com els acrònims que s'utilitzaran, es recullen en la Taula 1.

Els resultats realitzats a les plantes un cop arrencades es mostren a la Taula 2. Els paràmetres avaluats han estat: longitud de brots i arrels, i volum aeri i d'arrels. A més, es mostra, en tant per cent, la classificació que el viverista va realitzar amb les plantes per a la venda com a plantes de primera i de segona.

A la Figura 1 es mostra el tant per cent de les plantes classificades com a plantes de primera. El viverista realitza aquesta classificació per disposar d'una valoració comercial de les plantes. El Anova realitzat sobre la classificació feta en el viver va mostrar que no hi ha diferències significatives en el percentatge de classificació entre els diferents tractaments.

Figura 1: Classificació de les plantes de primera.

Per tal d'avaluar els resultats de les plantes obtingudes de tots els tractaments i considerant tots els paràmetres avaluats es va realitzar un Anàlisi de Components Principals. Els resultats es mostren a la Figura 2.

Figura 2: PCA de les dues primeres components: (a) projecció de les variables, (b) projecció de les mostres.

A la Figura 2 es mostra la projecció de les variables i les mostres en el pla format per les dues primeres components obtingudes a partir de les dades: longitud de sarment, arrel, volum aeri i volum d'arrel. La gràfica del PCA conté el 88% de la variància original i pot utilitzar-se per tenir una idea de l'efecte que han tingut els tractaments realitzats a les plantes del viver. Com es mostra a la Figura 2 del PCA la majoria dels tractaments aplicats van modificar les característiques avaluades en les plantes. Les plantes sotmeses a una polvorització amb TaloSint han resultat les més similars a les plantes testimoni. Les plantes sotmeses a la resta dels tractaments van veure modificat algun o varis dels paràmetres avaluats en les plantes. Aquestes mostres tenen valors de la component 1 majors que la mostra testimoni, és a dir, totes les mostres van mostrar major longitud d'arrels, volum aeri i volum d'arrel. Així mateix, es pot observar que la immersió durant 36 hores amb 100 g / hl de Signum i la immersió de 10 segons amb 1000 g / hl de Càbrio Top són els tractaments que van proporcionar plantes amb major longitud d'arrel, volum d'arrel i aeri el primer i amb major longitud de sarments el segon.

En el cas dels tractaments basats en la polvorització, la realitzada amb Signum 200 va donar lloc a les plantes amb major longitud d'arrel, volum aeri i d'arrel. TaloSint sembla el compost menys efectiu dels tres productes fitosanitaris objecte d'estudi en qualsevol dels mètodes d'aplicació de producte utilitzats.

De l'anàlisi dels resultats obtinguts i tenint en compte que totes les plantes van ser tolerants a tots els productes utilitzats i que en cap cas es va detectar fototoxicitat en aquestes, es poden establir les següents conclusions:

L'aplicació de TaloSint, en concret mitjançant polvorització, va donar lloc a plantes molt semblants a les plantes testimoni. L'aplicació de Signum en immersió durant 36 hores amb 100g/hl va donar lloc a plantes amb major longitud d'arrels, volum aeri i volum d'arrels. L'aplicació de cabrio Top mitjançant immersió durant 10 segons proporcionar plantes amb la major longitud de sarment. La resta dels tractaments no van mostrar diferències importants entre si però tots ells van donar lloc a plantes amb major longitud d'arrels, volum aeri i volum d'arrels que les plantes testimoni.

Els productes Cabrio Top i Signum han mostrat ser efectius i la seva aplicació ha proporcionat plantes amb més vigor que les plantes testimoni. TaloSint ha estat el producte menys efectiu dels tres.

- Armengol, J., Vicent, A., Torné, L., García-Figueres, F., García-Jiménez, J. (2001). Fongs associats a decaïments i afeccions de fusta en vinya en diverses zones espanyoles. Bol Sant. Veg. Plagues 27: 137-153.

- Chiarappa, L. (2000). Escala (black measles) of Grapevine. An overview. Phytopathologia Mediterrània 39: 11-15.

- Dubos, B. (1999). Maladies crytogamiques de la Vigne: champignons Parasites des Òrgans herbàcies et du bois de la Vigne. Files et fils. Bordeaux, França.

- Graham, A. (2007). Integration of hot water treatment with biocontrol Treatments improve yield and sustainability in the nursery. The Australian & New Zealand Grapegrower & Winemarker 524: 33-39.

- Graniti, A., Surico, G., Mugnai, L. (2000). Escala of Grapevine: a disease complex or a complex of diseases?. Phytopathologia Mediterrània 39: 16-20.

- Larignon, P. (2007). Bilan de travaux et donis Recherches sur les maladies du bois parell l'IFV Institut Français de la Vigne et du Vin 2002-2007.

- Rego, C., Nacimento, T., Cabral, A., Oliveira, H. (2004). Doencas do Lenho. ISA, LPVVA (Ponte de Lima).

- Waite, H., Brodie, G., Dyson, T. (2007). Microwave treatment of Grapevine cuttings - a possible alternative to hot water treatment. The Australian & New Zeland Grapegrower & Winemarker 519: 35-37.