Entrevista a Santiago Quiroga, director d'Expansió Internacional d'Ifema
Què els ha portat a expandir Sicur a Llatinoamèrica?
L'objectiu parteix d'una decisió estratègica d'Ifema orientada a exportar les nostres marques consolidades i situar-les en una posició de lideratge internacional en el nostre compromís de prestar una via de suport i negoci als sectors i empreses espanyoles. Dins d'aquesta via d'expansió, també hem dut a terme Matelec EIBT Xina, en Shanghái, i pròximament, de nou a Xile, naixerà la versió llatinoamericana de Genera, la celebració de la qual congregarà, en el mes d'octubre, a un sector puixant com és el de les energies renovables.
El cas concret de Sicur respon, a més, a un interès de les empreses del sector per abordar nous mercats, al que s'ha sumat el respatller i experiència d'Ifema, així com la marca Sicur com a garantia d'èxit. Tot això redundarà també en un major grau de penetració de l'edició de Madrid en aquests àmbits geogràfics.
Com ha tancat la fira aquesta primera edició?
El balanç ha estat molt positiu. La fira ha comptat amb la participació de 115 empreses, de les quals 22 eren espanyoles, i la visita de 5.200 professionals, configurant una plataforma de gran dinamisme en la qual també s'han succeït diferents activitats, conferències, presentacions, exhibicions... No obstant això, la conclusió més important s'extreu de la satisfacció manifestada per la majoria de les empreses participants. En aquest sentit, podem assegurar que la fira ha estat un èxit i que els resultats han obert molt bones expectatives per a les següents convocatòries, en les quals treballarem amb determinació perquè es compleixin.
Llavors aquesta primera edició ha tingut un bon acolliment…
Sí, i ha generat negoci i despertat molt interès pel que fa als professionals de l'entorn llatinoamericà, sobretot, quant a l'oportunitat que ha representat la celebració d'un saló d'aquestes característiques per obtenir una visió global de l'oferta en seguretat, sense precedents en aquest país.
Què pot dir-nos del perfil del visitant?
El perfil ha estat plural i tot l'ampli que requereix aquest sector; no podem oblidar que és impossible parlar de desenvolupament econòmic sense seguretat. Des d'aquest punt de vista podem destacar la presència de professionals de les àrees de prevenció de riscos i salut laboral, fins a empreses de seguretat i protecció de béns. El fet que a més es cobreixin els subsectores de seguretat contra incendis i catàstrofes naturals en un país com Xile, ha originat una important presència dels poders públics i cossos de seguretat com a policia, forces armades, bombers…
I quant a les activitats paral·leles desenvolupades?
Han participat proveïdors de tecnologia i representants de la indústria, companyies mineres, entitats financeres, empreses de retail i organismes de seguretat, entre uns altres, entorn d'una roda de negocis en la qual es van dur a terme més de 200 reunions. En elles també van prendre part professionals de les Forces Armades i Bombers, així com usuaris de les més avançades tecnologies que s'estan desenvolupant al món.
Hi haurà una segona edició? Quan?
Sí, per descomptat. Qualsevol projecte d'Ifema en l'àmbit internacional neix amb la mateixa cadència i continuïtat que els que s'organitzen a Madrid. En aquest cas, Sicur Llatinoamèrica tindrà periodicitat biennal en alternança amb la convocatòria de Sicur al nostre país que ja està preparant la seva edició de 2014.
El mercat xilè
Xile és, segons afirma Quiroga, un dels mercats amb majors garanties d'èxit per als interessos comercials de les nostres empreses i porta d'accés a altres països d'est ajusto gràcies, entre altres característiques, a la seva política de lliure comerç i a un marc legal propici per a la inversió estrangera. En aquest context de desenvolupament que ofereix Xile, la seguretat exerceix un paper indispensable, tant des del punt de vista econòmic com a social. Prova d'això, sosté el director d'Expansió Internacional d'Ifema, és el creixement entre un 12% i un 15% anual de la indústria de la seguretat privada a Xile des de 2010, així com el dinamisme adquirit pel sector de seguretat laboral, afavorit per la preocupació per reduir el cost que suposen els accidents de treball, xifrat entre el 18% i el 20% del pressupost operatiu de qualsevol indústria, així com per les iniciatives governamentals recolzades en un marc regulatori que obliga a les empreses a invertir en seguretat laboral.
“Quant a la seguretat enfront de catàstrofes naturals, no podem oblidar que Xile és un país sísmic, amb un cordó volcànic actiu, perill d'allaus i una geografia de difícil accés en certs punts. Tot això ha portat als governs a invertir cada vegada més en una seguretat capaç de respondre als desafiaments de prevenció i de gestió d'emergències. En relació a seguretat contra incendis, Xile és un país relativament nou en aquest sector, per la qual cosa pot ser un àmbit a impulsar per part d'actors estrangers”, explica Quiroga.
Som competitius a Llatinoamèrica? Quina imatge creu que projecten les empreses espanyoles del sector allí?
L'empresa espanyola és molt respectada a Llatinoamèrica a qualsevol àrea d'activitat. En referència al sector de seguretat, l'oferta espanyola compta amb un alt nivell competitiu, avalat també pel prestigi de la marca CE com a referent de qualitat, la qual cosa garanteix el reconeixement dels nostres productes i serveis en un mercat on precisament aquest sector és menys madur.
Quin és l'índex de penetració de les nostres empreses al mercat llatinoamericà?
Després d'Argentina i Brasil, Xile es troba dins dels països prioritaris per a les empreses espanyoles amb interès al mercat llatinoamericà. Segons els últims informes, les inversions espanyoles a Xile s'han anat diversificant cap a altres sectors més enllà dels tradicionals (banca, assegurances, energia, infraestructura, telecomunicacions, etc), com són l'agroindustrial, el forestal, les energies renovables, o el sector de tecnologies de la informació. Així mateix, les empreses grans que, fins a fa uns anys eren els actors més rellevants de la inversió espanyola a Xile, s'acompanya, cada vegada més, de la presència de petites i mitges empreses en una gran varietat de sectors de manera més continuada.
Moltes pimes veuen en la internalización una manera de sobreviure a la crisi actual del nostre país, però algunes no coneixen les vies per moure's en l'exterior. Què pot fer en aquest sentit una fira com la seva?
La labor d'Ifema en la dinamització dels sectors econòmics a través de les seves fires fa que aquest tipus de projectes en l'exterior ofereixin una oportunitat de creixement i suport empresarial, en mercats que representen un valor i que constitueixen en si mateixos un gran potencial per a les diferents indústries.
Quins avantatges i desavantatges creu que ofereix el mercat llatinoamericà per a les empreses espanyoles?
A tot l'anteriorment assenyalat i al potencial de negoci que ofereixen els països llatinoamericans emergents, afegiria, sens dubte, l'avantatge que suposa la coincidència cultural i d'idioma. En el cas de Xile, les seves característiques geogràfiques ofereixen un valor afegit per al desenvolupament de projectes de futur en matèria de seguretat. Si cal esmentar algun desavantatge possiblement la distància sigui, al meu entendre, el major inconvenient.
