Albert Esteves, editor d'Interempresas

Quin alleujament. Per fi podem respirar tranquils. El Consell Empresarial per a la Competitivitat, aquest lobby format pels presidents de les 17 majors empreses espanyoles, preclar portaveu del sentir majoritari del teixit empresarial del país, acaba de publicar un informe del com es dedueix que, en uns pocs mesos, això de la crisi ens ho haurem berenat amb patates. Així, en un plisplás. Si és que ja em semblava a mi que no hi havia para tant. Que aquí hi ha molt endeví i molt cenizo.

L'informe, titulat ‘Creixement i Sostenibilitat de l'Economia Espanyola’ i presentat als mitjans pel president de Telefónica, César Alierta, ens indica que estem ja en la pista d'enlairament, que l'any que ve anem a començar a créixer, que gràcies a la reforma laboral la taxa d'atur es reduirà al 17,4%, que el mercat immobiliari es normalitzarà en un breu període de temps i que el problema bancari està pràcticament resolt. Així que gens, fets ja els deures i assegudes les bases de la recuperació, tan sols és qüestió d'aguantar l'aiguat uns pocs mesos, que entre l'Eurocopa, les vacances d'estiu i les festes de Nadal que cada vegada comencen abans, se'ns passaran volant, i adéu a la crisi que aquí no ha passat gens.

Quina tranquil m'he quedat. Em figuro que vostès també. L'única cosa que passa, cridin-me desconfiat, és que hi ha algunes qüestions, mers detalls segurament, que no m'acaben de quadrar. Els Pressupostos Generals de l'Estat han previst per aquest any un ajust de 27.300 milions, “el major en la història de la democràcia” deia el senyor ministre d'Hisenda. I avui llegeixo en el periòdic que només Bankia va a necessitar ajudes públiques en més de 23.400 milions (el ministre de Guindos havia dit pocs dies abans que bastarien només 9.000). Per cert, ajudes públiques vol dir que les anem a pagar entre tots, amb els nostres impostos. Ja sé que ja ho saben, però m'agrada remarcar-ho. Però en fi, suposo que això ja ho havia contemplat l'informe del Consell Empresarial i no deixa de ser un mer contratemps que no altera, per res, les òptimes previsions del mateix.

Encara que ja posats a ser quisquillosos hi ha algun altre tema que jo, escèptic com sóc, no acabo de veure del tot clar. Resulta que la banca espanyola en el seu conjunt manté un risc promotor de gairebé 300.000 milions (pràcticament el mateix que en 2007), més de 650.000 milions en actius immobiliaris, el valor dels quals de mercat s'ha desplomat en els últims anys, tot això provisionado en part, però de forma clarament insuficient. I ha triplicat a més la seva inversió en deute públic domèstic fins als 230.000 milions, la qual cosa la fa enormement vulnerable en cas d'intervenció o reestructuració del deute espanyol. Però això no ha d'inquietar-nos en absolut perquè, tal com recalca l'informe, Espanya no va a ser intervinguda.

Així que, a pesar que en el moment d'escriure aquest article la cosina de risc està fregant els 500 punts i Standard & Poor’s acaba de rebaixar a bo escombraries no només a Bankia, sinó també a Bankinter i a Banc Popular, això no hagués de fallir gens la nostra confiança en el sistema financer ni en les excel·lents expectatives que reflecteix l'informe. No en va entre els 17 grans empresaris elaboradors del mateix, estan els presidents del Santander, del BBVA i de la Caixa. Qui millor que ells per diagnosticar l'estat de la banca espanyola? Doncs si ells diuen que està bé és que està ben i punt. Què va a saber aquest tal Krugman, per molt premi Nobel que pugui exhibir, parlant de la possibilitat d'un corralito a Espanya? Molta enveja és el que hi ha.

Quant a la possibilitat que Grècia pugui sortir de l'euro, o que la Unió Europea imposi o no una política de persistència en l'austeritat, com sosté Alemanya, o de dinamització del creixement, com proposa el nou president francès, això no sembla ser molt rellevant posat que l'informe ho ignora per complet. O sigui, que no hi ha problema, passada el que passi, Espanya sortirà de la crisi en qüestió de molt pocs mesos. Oblidin-se de les previsions d'aquells que diuen que, si no hi ha un canvi radical en la política econòmica europea, això va a anar com més va pitjor. Gens, ni cas. Els nostres més il·lustres empresaris han dit que l'economia espanyola és a punt de desenganxar. Així que pugin a bord, cordin-se els cinturons, posin els seus seients en posició vertical i apaguin els seus dispositius electrònics.

Un avís personal. Pot ser que experimentin algunes turbulències durant el vol.

L'informe elaborat pel Consell Empresarial per a la Competitivitat, que reuneix als presidents de les 17 majors empreses espanyoles, preveu creixement en 2013, reducció de l'atur i estabilització de la banca i el sector immobiliari

Però hi ha alguns detalls que no quadren: els problemes financers s'agreugen i l'informe no incideix en la necessitat d'un canvi en la política europea