Entrevista a José Manuel Durán, Dep. d'Entomologia del Laboratori de Producció i Sanitat Vegetal de Sevilla
La Tuta absoluta ha estat un dels grans cavalls de batalla dels productors d'hortalisses en l'últim lustre al nostre país. Del seu control depenia que milers de tones de producte no anessin rebutjats cada any. Andalusia va apostar des del principi per la gestió integrada per controlar la coneguda com a 'arna del tomàquet'. Des del Departament d'Entomologia del Laboratori de Producció i Sanitat Vegetal de Sevilla es va estudiar des de la seva aparició la incidència que podia tenir per al tomàquet andalús i principalment en un nínxol de mercat a l'alça com és el tomàquet d'indústria.
En els anys 2008 i 2009 Tuta absoluta va causar danys importants en la producció de tomàquet d'Andalusia. Quines mesures es van prendre llavors per pal·liar-la?
Tuta absoluta va produir els primers danys en tomàquet d'indústria a la fi de la campanya de 2009. En 2010 es va engegar un conveni de col·laboració amb les principals entitats del sector, en concret les Cooperatives de les Marismas de Lebrija i Les Palmeres del Trobal. La idea principal era evitar danys en tant s'anaven desenvolupant els estudis necessaris. Es va proposar una estratègia de control i la necessària coordinació de tots els implicats: indústries, cooperatives, tècnics, Ifapa, organitzacions agràries,... Durant la campanya s'anaven realitzant reunions quinzenals per posar al dia els coneixements i compartir la informació que entre tots s'anava adquirint.
La campanya de 2010 es va salvar amb un important èxit, un increment de la producció mitjana i un augment moderat en el nombre de les aplicacions fitosanitàries, atès que al principi es va recórrer a tractaments preventius amb Bacillus thuringiensis. En 2011 es va mantenir el programa d'estudis i coordinació. Les produccions van continuar en augment i el nombre de tractaments es va reduir a les xifres anteriors a l'arribada de Tuta absoluta.
Immediatament, després de la detecció d'aquesta comunament coneguda com a ‘arna del tomàquet’, es van dirigir les mirades cap a la gestió integrada com la solució més eficaç?
Entorn del 80% de la superfície de tomàquet per a indústria ja estava acollida al programa de Producció Integrada al moment de l'arribada de Tuta absoluta. Cap dels afectats va dubtar que l'única opció era incorporar aquesta nova plaga a una estratègia que ja es venia emprant amb èxit.
Com podem quantificar el benefici de l'aplicació de la gestió integrada en les produccions de tomàquet d'indústria a Andalusia?
El sector del tomàquet d'indústria a Andalusia va un pas més enllà del concepte de Gestió Integrada que s'està desenvolupant en aquests moments. Més del 85% de les parcel·les ve aplicant la Producció Integrada des de fa anys i la resta conrea recolzat per la indústria. Els agricultors estan assessorats pels tècnics de Producció Integrada no només en els aspectes relacionats amb la sanitat vegetal sinó en tota l'agronomia: elecció de la varietat, moment de plantació, abonat, reg, etc.
La sanitat vegetal del nostre tomàquet d'indústria es gestiona amb un elevat nivell de tecnificació que inclou sistemes de mostreig, llindars de tractament, valoració de la fauna auxiliar, elecció de les substàncies actives,... Tot això es recull en un quadern d'explotació que sol ser el del programa informàtic ‘Triana’.
Des de la indústria fitosanitària, cap a on s'han dirigit els passos per combatre Tuta absoluta en el tomàquet d'indústria?
La lluita biològica li ha guanyat la batalla a la sanitat vegetal, en concret en el tomàquet?
La lluita biològica és una part imprescindible de la sanitat vegetal, de manera que no pot entendre's aquesta sense comptar amb la primera. En els cultius extensius a l'aire lliure la seva ocupació s'ha basat tradicionalment en estratègies de manteniment i potenciació de les poblacions naturals de fauna auxiliar. Quan es va presentar el problema de Tuta absoluta abordem per primera vegada una estratègia d'introducció d'insectes auxiliars en les nostres condicions. Durant dues campanyes es van fer assajos en parcel·les comercials d'1 ha, mitjançant el mètode d'inoculació de Nesidiocoris tenuis en el semillero. Encara que la tècnica va resultar reeixida, el propi esdevenir de la plaga ha fet que no sigui rendible en les nostres actuals condicions.
En qualsevol cas, el maneig de les poblacions naturals és una eina fonamental en la nostra estratègia de Producció Integrada. De fet hem trobat espècies de paràsits autòctons que han començat a alimentar-se de Tuta absoluta.
En quina situació ens trobem a dia d'avui? Quins projectes s'estan duent a terme en centres com el seu o de l'Ifapa a Andalusia?
Tuta absoluta s'ha incorporat al conjunt de plagues del cultiu, amb una importància menor que aquelles que ja eren les principals abans de la seva arribada: Helicoverpa armigera i Aculops licopersici. Amb el coneixement adquirit en aquests anys hem aconseguit que ocasioni menys d'un tractament fitosanitari per parcel·la i any. El seu maneig es basa en el coneixement dels factors de risc, molt relacionats amb les parcel·les de patata primerenca, les limitis i la data de recol·lecció del tomàquet, així com en l'ocupació de productes específics si s'aconsegueix el llindar de tractament.
