Reg deficitari i poda prefloración per avançar la recol·lecció en nespra japonesa\1CV\2 Algerie

En aquest treball s'ha estudiat l'efecte de la data de poda i el reg deficitari sobre la floració, la precocitat i qualitat de la collita en una parcel·la de nespres\1CV\2 Algerie empeltats sobre membrillero de Provence a El Ejido (Almeria). S'ha comprovat que el reg deficitari avança la floració i la recol·lecció enfront dels arbres plenament regats. Igualment els arbres podats al setembre van florir i es van collir abans que els podats al juny. Per tant, el reg deficitari combinat amb la poda al setembre proporciona fruita més primerenca. En cap cas s'ha observat efecte algun de l'estratègia de reg o la data de poda sobre la quantitat i la grandària de les inflorescències, ni sobre la quantitat i qualitat de la collita.

La nespra japonesa (Eriobotrya japonica Lindl.) és un fruiter subtropical originari del sud-est de Xina. Espanya compta amb 2.700 hectàrees de nespra i una producció de 33.000 tones (MARM, 2010), la qual cosa ens converteix en el segon productor a nivell mundial, sent a més el principal exportador. El factor limitant més important per al desenvolupament d'aquest cultiu és l'elevat cost de producció. Les necessitats de mà d'obra per realitzar les tasques d'aclareo de fruits i recol·lecció suposen el 75% dels costos totals del cultiu, que ascendeixen als 0,61 eros/kg^-1 (Caballero i Fernández, 2004).

La nespra floreix a la tardor, desenvolupa els seus fruits durant l'hivern i madura a principis de primavera. En aquesta època s'estableixen unes condicions molt favorables per a la seva venda, sobretot a l'inici de la campanya (març i abril) quan els preus són bons. Sota aquest escenari, la precocitat es converteix en un factor clau en la comercialització de la nespra i totes les tècniques de cultiu que suposin un avançament en la recol·lecció podran incrementar la rendibilitat del cultiu.

De la investigació es desprèn que el reg deficitari avança la floració i la recol·lecció enfront dels arbres plenament regats. Això incrementa notablement el valor final de la producció.

En treballs previs s'ha provat que la implementació d'estratègies de reg deficitari en nespra permeten avançar la floració i la recol·lecció, mantenint la quantitat i qualitat de la collita, i incrementant significativament el valor final de la producció (Os i Cuevas, 2008). A més s'ha demostrat que la tècnica és sostenible en el temps (Os i Cuevas, 2010) i s'ha determinat el moment òptim d'aplicació (Cuevas et al., 2007), la quantitat d'aigua a aplicar (Cuevas et al., 2009) i la integral d'estrès (Fernández et al., 2010), que maximitzen l'avançament en floració. Una restricció del reg a l'estiu, després de la collita, modifica el patró de creixement del brot anticipant l'entrada en repòs de les gemmes i promovent la inducció floral (Cuevas et al., 2008). Després de la represa del reg s'inicien les panícules i la floració s'avança al voltant d'un mes respecte a les plantes plenament regades. En el cultiu de la nespra es practica una poda de fructificación anual, amb l'objectiu d'ajustar la càrrega del fruiter, assegurar la renovació d'òrgans fructífers per a la següent campanya, equilibrar l'arbre i limitar l'altura. Aquesta operació es duu a terme, depenent de la zona de cultiu, immediatament després de la recol·lecció (juny), amb els brots a l'inici del seu creixement, o just abans de la floració (setembre), quan ja ha tingut lloc la inducció floral. L'objectiu d'aquest assaig és estudiar l'efecte de la data de poda i el reg deficitari sobre la floració i la precocitat i qualitat de la collita.

Aquest treball s'ha dut a terme en la campanya 2009/10 en una parcel·la de nespra japonesa\1CV\2 Algerie, en l'Estació Experimental de la Fundació Cajamar, a El Ejido (Almeria). Un àrea que presenta un clima mediterrani subtropical semiárido, amb una precipitació mitjana anual de 231 mm i una evaporació anual d'1.922 mm. El sòl és francoarenós (72,4% sorra, 14,6% llim, 13% argila), profund i lleugerament bàsic (pH 7,8), amb escassa capacitat de retenció d'aigua (CC=13,4% i PMP= 5,1%). Els arbres d'Algerie, de 31 anys d'edat, estaven empeltats sobre membrillero de Provence, formats en got i establerts a un marc de plantació de 6 x 4 m.

Per estudiar l'efecte del reg deficitari i la data de poda sobre la floració i la collita es va plantejar un disseny factorial 2x2 amb dos factors (data de poda i reg) i dos nivells per a cada factor. La poda es va executar en dues dates diferents, el 8 de juny, un mes després de la recol·lecció, i l'1 de setembre, abans de la floració. Es van aplicar dues dotacions de reg, un control, que va rebre el 100% de les necessitats de reg al llarg de la campanya, o un reg deficitari, que va consistir en la restricció total del reg durant set setmanes (del 7 de juny al 26 de juliol). Així es van dur a terme un total de quatre tractaments, control juny (CJ), control setembre (CS), reg deficitari juny (RDJ) i reg deficitari setembre (RDS). Cada tractament es va aplicar sobre dues files d'arbres (repeticions) i es van seleccionar tres arbres de cada fila per realitzar les determinacions.

Es va estudiar l'efecte de les diferents estratègies de reg i poda sobre l'estat hídric de la planta, l'activitat dels brots i la floració. Al final del període de reg deficitari es va determinar l'estat hídric de la planta en resposta als tractaments aplicats, mesurant el potencial hídric de la tija al migdia (Ψ_^t). Es va valorar l'activitat dels brots per determinar si es trobaven aturats o emetien fulles noves al final del període de reg deficitari (20 de juliol). Es va establir la data de plena floració i la durada de la floració per a cada tractament, seguint la fenologia cada setmana, des de la gemma vegetativa fins a la caiguda de pètals, d'acord amb Barranco et al., (1994) i segons els estats fenológicos descrits per Cuevas et al., (1997). En collita es van realitzar entre tres i quatre passades en funció del tractament, recol·lectant els fruits que van aconseguir la maduresa comercial en cadascuna (Pinillos et al., 2007). Per valorar l'efecte de la poda i el reg deficitari sobre la precocitat es va calcular la data de plena recol·lecció, com el dia en el qual es va recol·lectar el 50% del total de la producció, i el percentatge de collita precoç, considerant la producció obtinguda abans del 15 d'abril. En una de les passades representatives es va prendre una mostra de 60 fruits per a cada tractament (30 per repetició) i es va determinar el pes mitjà del fruit i la distribució per categories comercials. A més es va determinar el color de l'epidermis del fruit, el contingut en sòlids solubles totals (SST) i l'acidesa titulable. Finalment, es van calcular els ingressos totals (euros ha^-1) i el preu mitjà (euros kg^-1) en resposta als tractaments aplicats, considerant la data de recol·lecció i la distribució per categories comercials de cadascun d'ells. Per als càlculs es va utilitzar el llistat de preus per dates i calibres, facilitat per la cooperativa Hercofrut, establerta en Almuñécar (Granada) per a la campanya 2011, tractant-se de preus a peu de camp.

La implementació del reg deficitari va disminuir significativament el Ψ_t respecte als arbres plenament regats. Igualment l'època de poda també va afectar a el Ψ_t, encara que en menor mesura, sent els podats al setembre els que van sofrir el major estrès hídric. Així, RDJ va aconseguir un Ψ_t= -1,79 MPa, mentre que per RDS el Ψ_t es va reduir fins a -2,11 MPa. D'altra banda el Ψ_t per CJ va ser de -1,08 MPa i en aquest cas el retard en la data de poda (CS) sota el Ψ_t a -1,15 MPa. En aquesta campanya la floració va ser bastant compacta i es va perllongar entre 4 i 5 setmanes (Figura 1). L'estrès hídric generat en resposta als tractaments aplicats va modificar les dates de floració. Així, els arbres sotmesos a reg deficitari i podats al setembre (RDS) van aconseguir la plena floració 20 dies abans que els arbres plenament regats i podats en la mateixa data (CS) i fins a 31 dies abans que els podats al juny (CJ). RDJ va florir quatre dies més tard que RDS, encara que no es van observar diferències significatives (Figura 1). En treballs anteriors també es posa de manifest la correlació lineal existent entre els nivells de potencial hídric (Ψ_t) i les dates de plena floració, de manera que l'avançament d'aquesta és major quant menor és el Ψ_t (Os i Cuevas, 2010). Dels resultats es dedueix que el principal factor que modifica la floració és el RD, encara que l'avançament de fins a 11 dies aconseguit amb CS respecte a CJ, posa de manifest que la poda tardana també té un efecte sobre la floració (Figura 1). L'avançament en floració en resposta al reg deficitari s'explica per la modificació que es produeix en el patró de creixement del brot, que possibilita una més primerenca inducció floral. En aquest assaig es va observar com el retard en la poda també contribueix a aquest efecte. De fet el 90% dels brots baix RDS estaven parats abans de la represa del reg, i el 69% l'estaven per RDJ. D'altra banda, CJ presentava un 73% dels brots emetent fulla nova al mateix moment, mentre que en CS aquest percentatge era del 32%. El retard en la poda permet que hi hagi un major nombre de brots en creixement durant l'estiu, enfront dels arbres ja podats, i un major nombre de fulles transpirando, la qual cosa els fa més susceptibles al dèficit hídric, imposat pel reg deficitari o per l'ambient.

L'efecte dels tractaments sobre la floració es va traslladar a la recol·lecció encara que amb diferent magnitud, la qual cosa es reflecteix tant per les dates de plena collita com pel percentatge de collita precoç (Taula 1). RDS i RDJ van aconseguir la plena collita els dies 8 i 9 d'abril, respectivament. Els arbres de CS es van recol·lectar 10 dies més tard (18 d'abril), mentre que amb CJ la collita es va retardar més de dues setmanes (25 d'abril). El percentatge de collita precoç, la recol·lectada abans del 15 d'abril, va ser del 75% per RDJ i gairebé del 85% per RDS, mentre que per CJ i CS va suposar solament el 25% i el 37% del total de la collita, respectivament. No es va observar un efecte significatiu dels tractaments aplicats sobre la collita total que va ser bastant elevada, encara que els arbres sotmesos a RDJ van presentar una collita menor a la resta (Taula 1). Igualment, tampoc es va observar un efecte dels tractaments sobre la grandària mitjana del fruit, encara que els fruits dels arbres podats al setembre semblen una mica més petits, amb independència del tractament de reg aplicat (Taula 2). Aquesta circumstància també es posa de manifest en la distribució per categories comercials (Figura 2). CJ va presentar un 48% de fruits en categories superiors (GG i GGG) i RDJ va arribar fins al 39%. No obstant això, tant CS com RDS solament van presentar al voltant del 25% dels fruits en aquestes categories. El color de l'epidermis del fruit i l'acidesa no es van veure modificats pels tractaments aplicats (Taula 2). No obstant això el reg deficitari sembla produir fruits més dolços (p=0,052) (Taula 2).

Una vegada més es posa de manifest la importància de la precocitat per assegurar la rendibilitat en la nespra. Els tractaments més precoços són els que van aconseguir majors preus al mercat, la qual cosa va repercutir en el valor final de la producció. CJ i CS van aconseguir els 0,63 i 0,78 euros kg^-1 respectivament enfront dels 1,33 euros kg^-1 aconseguits amb RDJ i els 1,31 euros kg^-1 amb RDS. La collita obtinguda amb reg deficitari i poda al juny va aconseguir el valor de 31.521 euros ha^-1, mentre que el retard de la poda a setembre va suposar uns ingressos superiors (43.681 euros ha^-1) hagut de fonamentalment a la major quantitat de collita obtinguda. D'altra banda, els arbres regats i podats al juny van aconseguir un valor de 21.544 euros ha^-1, mentre que de nou la poda al setembre va incrementar el valor (25584 euros ha^-1). Per tant, es pot concloure que l'ús combinat de reg deficitari i poda tardana millora notablement la rendibilitat de la nespra\1CV\2 Algerie en el sud-est espanyol.

- Barranco, D., Milona, G. and Rallo, L. 1994. Èpoques de floració de conreessis d'olivera a Còrdova. Invest. Agr. Prod. Prot. Veg. 9:213-220.

- Caballero, P. and Fernández, M.A. 2004. Loquat, production and market. Options Méditerranéennes Sèrie A 58: 11-20.

- Cuevas, J., Esparver, J. i Lorente, N. 1997. Fenologia de la nespra japonesa \1CV\2 ‘Algerie’) en la Costa d'Almeria. Actes d'Horticultura 16:490-495.

- Cuevas, J., Cañete, M. L., Pinillos, V., Zapata, A. J., Fernández, M. D., González, M. and Os, J. J. 2007. Optimal datis for regulated deficit irrigation in ‘Algerie’ loquat (Eriobotrya japonica Lindl.) cultivated in Southeast Spain. Agric. Water Manag. 89:131-136.

- Cuevas, J., Os, J.J. and Rodríguez, M.C. 2008. Deficit irrigation as a tool for manipulating flowering dóna't in loquat (Eriobotrya japonica Lindl.). p.237-253. In: Magnus L. Sorensen (ed.), Nova Science Publisher: Agricultural Water Management Research Trends, New York.

- Cuevas, J., Pinillos, V., Cañete, M.L., González, M., Alonso, F., Fernández, M.D. and Os, J.J. 2009. Optimal levels of postharvest deficit irrigation for promoting early flowering and harvest datis in loquat (Eriobotrya japonica Lindl.). Agric. Water Manag. 96:831-838.

- Fernández, M.D., Os, J.J. and Cuevas, J. 2010. Water stress integral for successful modification of flowering datis in ‘Algerie’ loquat. Irrig. Sci. 28:127-134.

- Os, J.J. and Cuevas, J. 2008. Loquat as a crop model for successful deficit irrigation. Irrig. Sci. 26:269-276.

- Os, J.J. and Cuevas, J. 2010. Tingues consecutive years of regulated deficit irrigation probe the sustainability and profitability of this water saving strategy in loquat. Agric. Water Manag. 97:645-650.

- Pinillos, V., Cañete, M.L., Os, J.J. and Cuevas, J. 2007. Fruit development and maturation phenological stages of loquat cv. Algerie. Acta Hort. 750:331-336.