Una correcta ordenació davant les bones perspectives de l'actual campanya citrícola

LA VA UNIR-COAG considera important una correcta ordenació per part de tot el sector hortícola davant les perspectives d'una campanya citrícola com l'actual marcada per una producció similar a l'anterior.

LA VA UNIR-COAG considera important una correcta ordenació per part de tot el sector hortícola davant les perspectives d'una campanya citrícola com l'actual marcada per una producció similar a l'anterior.

La província de València representa el 59,36% de la producció citrícola respecte al conjunt de la Comunitat Valenciana, mentre que Alacant representa el 20,77% i Castelló el 19,87%, constant l'augment important de la producció en aquesta província, ja que la campanya passada va representar el 14,16% del total.

LA VA UNIR assenyala que l'aforament preveu una producció similar a la de la campanya passada (+0,25%) i constata una lleugera tendència a l'augment de la producció citrícola valenciana des de la campanya 98/99 encara que no s'arriba a la producció record de la campanya 97/98, on es va aconseguir una producció de 4.069.682 tm.

Joan Brusca, secretari general de la VA UNIR, opina que "la situació productiva fa pensar en una bona campanya en el seu desenvolupament si es planifica adequadament per part del conjunt del sector, ja que en tenir una producció similar no haurien d'existir problemes de saturació d'uns mercats tradicionals ja consolidats i als emergents països de l'Est que es van incorporar en el mes de maig a la UE.

Brusca, no obstant això, creu que "es pot truncar la campanya per motius climatològics o per la falta de programació i ordenació de la campanya per part del sector, que és la causant dels problemes habituals a partir de la segona quinzena del mes de novembre fins a finals de desembre".

LA VA UNIR-COAG destaca de l'aforament de collita presentat ahir que per segona vegada en la història, concretament des de la campanya 99/00, les varietats del grup mandarines superen en quantitat a les del grup taronges. En aquella campanya no obstant això la diferència va ser de 52.531 tm i en l'actual és de 404.939 tm, situació a la qual ha influït de forma clara l'augment de la producció de Clemenules i la disminució de Navelina i de les varietats de Llimona.

Una altra dada a ressaltar és l'augment important de varietats de clementines primerenques com Marisol, Orogrande, Clemenpons, Beatriz, etc., amb els problemes comercials de preus que existeixen en aquestes varietats en haver de sortir als mercats en un relatiu curt període de temps. Aquesta circumstància pot portar, sense una correcta planificació, al fet que el sector tingui problemes de col·locar una vegada més tota aquesta producció (al voltant de 344.682 tm) en el període d'amb prou feines un mes i mitjà.

LA VA UNIR-COAG afirma que en el resultat final de l'aforament ha influït de manera decisiva la climatologia de l'hivern i de la passada primavera, sobretot les gelades ocorregudes entre finals de febrer i principis de març que van provocar gelades de brotaciones i botons florals en varietats més primerenques i en Navelina. No obstant això, també caldrà observar l'evolució de les plantacions afectades per les recents inundacions i pedres de les passades setmanes.

La Satsuma continua amb una línia de descens productiu (-5,21%). Des de la campanya 1999/2000 la pèrdua productiva se situa entorn de les 64.911 tones, hagut de fonamentalment a un canvi varietal provocat pels problemes comercials de la varietat. La Satsuma, encara tenint uns costos productius reduïts, la seva única sortida comercial és la indústria de transformació per a la conserves de grillons i la situació de les últimes campanyes amb la importació de grillons procedents de Xina que van inundar els nostres mercats tradicionals d'aquest producte ha provocat una crisi en aquest sector industrial que no fa rendible el cultiu de la varietat.

Una certa esperança és la clàusula de salvaguardia que la UE va imposar a les produccions xineses i que va a limitar l'entrada de produccions d'aquest país a preus no competitius per a la nostra producció.

La producció ha baixat a València (-4,53%) i Alacant (-32,82%), mentre que ha augmentat a Castelló (11,84%), encara que en les dues últimes províncies el seu cultiu és testimonial i sense amb prou feines rellevància.

En clementines cal destacar l'augment productiu de la varietat Marisol (3,49%), encara que es detecta una certa tendència a la seva substitució per Orogrande que experimenta un fort augment en tonatge per segon any consecutiu amb un augment del 63,46% i de les varietats primerenques que també han tingut un increment considerable del 77,18%.

En la varietat Clemenules indicar el fort increment del 18,93% per efecte de l'espectacular augment a la província de Castelló com a conseqüència de les noves plantacions i la posada en producció de les plantacions que han estat afectades per la tristesa, la qual cosa suposa una recuperació molt positiva de producció de la varietat regna de les clementines. El subgrup de Clementines Tardanes, on es troba l'Hernandina i l'Afourer, augmenta un 2,92% després de la baixada de la campanya passada com a efecte de la vecería d'aquestes varietats.

Quant a les varietats híbrides s'observa un augment de la varietat Ortanique (35,31%). L'increment productiu d'aquesta varietat ve constatant-se des de la campanya 2002/2003 amb un augment de 56.795 t en aquestes últimes tres campanyes. Per la seva banda, la Fortune (103.278 t) com a conseqüència clara de la incidència de l'Alternaria presenta una lleugera disminució del 2,19%, amb una tendència de pèrdua productiva que pot portar a aquesta varietat a nivells de la campanya 2001/2002 en la qual es van produir un total 91.989 t.

En l'anàlisi de les varietats Navel i tardanes de taronja, els més importants dins del grup Taronja, cal destacar la disminució productiva en un 19,13% de la Navelina-Newhall (714.233 t), que ha tingut una clara influència en el resultat final de l'aforament per la importància quantitativa d'aquesta varietat. Aquest minvament ha estat provocada de forma decisiva per les gelades de l'hivern passat, que van tenir especial incidència a les zones productores de València, que representa el 79,09% de la producció de tota la Comunitat.

En aquesta varietat ens situem a nivells productius més baixos que en la campanya 96/97 en la qual la producció d'aquesta varietat va ser de 774.112 t.

La Navel-Batega i la Lane-Batega amb un augment del 15,67% i una producció de 276.497 t.,  se situa en un nivell productiu record, ja que no s'ha aconseguit fins ara una producció d'aquesta varietat que superés les 275.000 t. Pel que fa a la València-Batega (-13,85%), després de superar per primera vegada en la història les 400.000 t la campanya passada, torna en l'actual als nivells de la 2000/2001. Aquesta disminució pot afectar a la durada de la campanya en ser una varietat de taronja tardana i aquesta disminució d'unes 50.000 tm pot escurçar la campanya citrícola.

La producció de llimona ha disminuït de forma global en 53.002 t (-15,24%) després de l'important augment de la campanya anterior. Aquest minvament de producció és conseqüència de l'efecte de les pluges i humitats ocorregudes durant el període de floració que va tenir com a conseqüència la caiguda de les llimones, fent especial incidència en la llimona Verna. La conseqüència és que ha caigut la producció de llimona per sota de les 300.000 t., situació que no ocorria des de la campanya 98/99 on en aquella ocasió la producció va ser de 283.963 t.