Els nous europeus

Des del passat 1 de maig, deu nous països membres de la Unió Europea han modifiqueu, amb la seva entrada, el panorama del mercat intracomunitari. Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Xipre i Malta, encara que deficitaris en fruites i llegums frescos, produeixen en total un 15% de l'antiga producció de la Unió.

Des del passat 1 de maig, deu nous països membres de la Unió Europea han modifiqueu, amb la seva entrada, el panorama del mercat intracomunitari. Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Xipre i Malta, encara que deficitaris en fruites i llegums frescos, produeixen en total un 15% de l'antiga producció de la Unió en pomes, cebes, xampinyons, cols i bayas.

Els nouvinguts, pràcticament tots de l'Europa central i oriental, han vist obrir-se davant ells un ampli mercat juntament amb l'oportunitat d'accedir als fons estructurals europeus. Per a la resta d'Europa, els seus baixos costos de producció poden arribar a convertir-se en una amenaça.

Pel que fa a les fruites i llegums, Polònia juntament amb Romania, un possible futur membre pel 2007, produeixen un 60% del volum de fruites i llegums de la zona. A excepció d'Hongria i Bulgària, els altres països amb prou feines tenen un rol marginal en la producció.

La producció fruitera resulta irregular per la forta variabilitat de les condicions climàtiques així com per un desenvolupament tècnic insuficient, encara que es veu dominada per la producció de poma, amb un 50% del volum total en el 2003. Els agres dominen, en canvi, les dues illes mediterrànies. Les altres espècies ja resulten limitades. D'aquestes, la meitat de la producció es destina a la transformació agroalimentària.

Respecte a llegums i patates, la zona representada per dos membres nouvinguts (Polònia i Hongria) i els dos possibles futurs membres (Romania i Bulgària) copen el 90% de la producció total centreeuropea, principalment de tomàquet, pebrot i llegums frescos.
Els dotze països considerats tenen un balanç negatiu respecte al seu comerç exterior. Una major importació que exportació ha portat al fet que el modest dèficit de principi de la dècada dels 90 s'hagi multiplicat per quatre deu anys després. 

Aquesta situació reflecteix la diferència de magnitud entre la producció d'aquests països i la importància de les fruites i llegums dins de la seva alimentació. De fet, Espanya, Itàlia i Grècia produeixen més del 80% de les importacions dels nouvinguts. Per contra, els seus principals clients són, per qüestió de proximitat, Alemanya i Àustria, especialment en pomes i bayas.

Per a futur proper s'espera que els nous membres progressin en gamma i en qualitat, la qual cosa afavoreixi una progressió dels preus. Segons Juan Vicente Safont, el president de Anecoop, els nous països crearan comprat conforme vagin adquirint un major poder adquisitiu. Anecoop està present a Polònia des de fa cinc anys, i més recentment en la República Txeca.