La XV Jornada Fructícola, a càrrec de l'IRTA de Lleida, es clausura amb una afluència de 1.500 visitants
24 novembre 2010
Amb el temps, la XV Jornada Fructícola, organitzada per l'IRTA de Lleida a la finca de Mollerussa, s'ha posicionat com a cita anual de referència del sector fructícola nacional. En aquest sentit, constitueix una oportunitat única de reunir en un sol esdeveniment i, al mateix temps establir contacte directe entre fructicultors, empreses comercials, tècnics d'agrupacions en defensa vegetal i cooperatives, professionals lliures i agents implicats en la comercialització. Es tracta doncs de compartir experiències i informació per fer front als reptes del sector, per part dels agents vinculats a aquest. Pel que fa a la programació, durant la jornada, inaugurada pel conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, es van realitzar diverses ponències sobre aspectes clau en la producció fructícola. Per exemple, Pere Vilardell presentar les possibles estratègies per al control del clapejat i Stemphyllium en fruiters de llavor, dos dels problemes més apressants al llarg de la darrera campanya. En la seva exposició, es van mostrar models predictius per a totes dues malalties amb l'objectiu de realitzar un control eficient i dur a terme un estalvi significatiu en els tractaments. Per la seva banda, el doctor Ignasi Iglesias va abordar les principals característiques agronòmiques de les noves varietats de poma, pera i préssec. D'especial interès, van ser els resultats de comportament de les 288 varietats de préssec en procés d'avaluació a l'IRTA. Bàsicament, seleccions de préssec, nectarina, préssec pla i nectarina plana. Això posa en evidència la rellevància de països com França, Itàlia i Estats Units pel que fa a innovacions varietals.
La despesa econòmica dels danys causats per cops, a debat
A la sessió, ponents com Carme Costa i el doctor Luis Asín van tractar la importància econòmica dels danys que generen els cops durant la recollida de la poma. Assaigs realitzats per l'IRTA han mostrat la possibilitat de reduir-recollint les fruites directament al contenidor i evitant l'acció d'equips de recollida intermedis. Així mateix, s'ha presentat un nou prototip de màquina de recollida que redueix els danys provocats per la màquina, mitjançant nous dissenys i materials que disminueixen els impactes.
El programa de conferències incloure una exposició de Graziano Vittone, especialista del Centre d'Investigació per la Fructicultura d'Itàlia (CReSA), qui va exposar l'estat de la fructicultura del Piemont italià, la situació actual pel que fa a superfície i varietats, així com les principals plagues i malalties presents en la producció de fruita i les seves estratègies de control.
El aclarit en fruiters de llavor i os, un altre tema d'interès
Per la seva banda, Glòria Àvila i el doctor Simó Alegre, ambdós especialistes de l'IRTA, van exposar la situació actual i el futur de l'esbandida en fruiters de llavor i os. Durant la conferència, es va demostrar que en la situació del mercat actual, en què els preus dels calibres superiors són superiors als normals, cal intensificar el aclarit i introduir estratègies d'esbandida de flors, sent aquesta una intervenció necessària en els anys amb elevada floració i situacions climàtiques favorables.
A més d'intervencions tècniques, els assistents van poder visitar també una zona expositiva amb 26 estands de firmes dedicades a la producció de fertilitzants, fitosanitaris, equips i productes per a reg, viverisme, per citar alguns. Al mateix temps, el públic visitant també va poder descobrir in situ les més de 100 varietats de poma, pera i préssec exposades.
Les demostracions en camp mostrar sistemes de recollida
A la tarda, es van organitzar diverses demostracions en camp on es van mostrar els sistemes de recollida avaluats en l'assaig de danys per cops i els nous de formació en fruiters de llavor. Ramón Montserrat va donar a conèixer els resultats d'un nou sistema de formació en pomera anomenat MurEix, la producció és superior a altres sistemes similars. Malgrat la seva major cost de plantació, és el que ofereix un millor retorn econòmic de la inversió. Això es deu al fet que l'increment en producció compensa la inversió inicial més elevada.