Un estudi de la UPO relata la transformació agrícola d'Almeria i Granada de la mà dels seus protagonistes
26 octubre 2010
L'estudi parteix dels inicis de la dècada dels 50, quan la població camperola de la zona, aquells que conreen la terra per a la subsistència, es veien obligats a desplaçar-se a les campanyes agrícoles de Sevilla, Cadis o Granada i, fins i tot, a emigrar per sobreviure. Això era a causa que els cultius de la regió eren extensius i amb gran dependència de les condicions climàtiques, en una època on es van patir diversos períodes de sequera. La situació comença a canviar en les dècades dels 60 i 70, amb el suport de l'Institut Nacional de Colonització. El règim va crear les condicions per estabilitzar les zones d'origen, parcel · lant la terra i impulsant tècniques com l'arenat. Tota la família s'implicava en el treball, especialment les dones, que compaginaven la casa, els fills i la tasca en els hivernacles. "El punt d'inflexió en què el ponent d'Almeria i la costa granadina passen de ser terra d'emigrants a destinació d'immigrants el marca la posada en marxa de l'agricultura intensiva", apunta José Francisco Jiménez. En el seu estudi, l'investigador de la UPO recull com, en la dècada dels 80, els agricultors reprenen tècniques tradicionals com l'hivernacle tipus parral i van més enllà introduint l'ús de plàstics. D'aquesta manera, els hivernacles s'assenten com un model de producció que desborda a la família i comença a atreure persones procedents, sobretot, del nord d'Àfrica. "Relats biogràfics d'agricultors. Memòria de la revolució agrícola en la cosa d'Almeria i Granada "és el tercer llibre de José Francisco Jiménez, i el segon com sol autor.