Un estudi de la UPO relata la transformació agrícola d'Almeria i Granada de la mà dels seus protagonistes

La revolució agrícola viscuda al ponent d'Almeria i la costa granadina és producte del treball ardu de famílies d'agricultors durant dècades i no d'una revolució tecnològica puntual. Aquesta és una de les principals conclusions que arriba un estudi realitzat per José Francisco Jiménez, professor de la Universitat Pablo de Olavide, en el qual realitza un itinerari per la transformació agrícola esdevinguda a la costa oriental d'Andalusia a través de les vivències dels seus protagonistes. El treball, publicat per l'Editorial Comares sota el títol 'Relats biogràfics d'agricultors. Memòria de la revolució agrícola a la costa d'Almeria i Granada ', busca aprofundir i posar en valor un fenomen de la història recent andalusa, segons l'autor, gairebé desconegut i caricaturitzat. "En moltes ocasions es parla d'aquests agricultors com de persones superbes, racistes i de nous rics, però el que he trobat són persones d'origen molt humil, amb formació bàsica però amb un gran coneixement sobre el sector que els ha valgut per fer d'un desert un lloc pròsper econòmicament ", assenyala José Francisco Jiménez. Per realitzar el seu estudi, l'investigador ha comptat, entre altres fonts, amb les històries de 42 agricultors d'entre 33 i 95 anys, procedents de sis localitats diferents, que li ha servit per dibuixar un relat biogràfic col·lectiu que abasta des de mitjan segle XX fins als nostres dies.

L'estudi parteix dels inicis de la dècada dels 50, quan la població camperola de la zona, aquells que conreen la terra per a la subsistència, es veien obligats a desplaçar-se a les campanyes agrícoles de Sevilla, Cadis o Granada i, fins i tot, a emigrar per sobreviure. Això era a causa que els cultius de la regió eren extensius i amb gran dependència de les condicions climàtiques, en una època on es van patir diversos períodes de sequera. La situació comença a canviar en les dècades dels 60 i 70, amb el suport de l'Institut Nacional de Colonització. El règim va crear les condicions per estabilitzar les zones d'origen, parcel · lant la terra i impulsant tècniques com l'arenat. Tota la família s'implicava en el treball, especialment les dones, que compaginaven la casa, els fills i la tasca en els hivernacles. "El punt d'inflexió en què el ponent d'Almeria i la costa granadina passen de ser terra d'emigrants a destinació d'immigrants el marca la posada en marxa de l'agricultura intensiva", apunta José Francisco Jiménez. En el seu estudi, l'investigador de la UPO recull com, en la dècada dels 80, els agricultors reprenen tècniques tradicionals com l'hivernacle tipus parral i van més enllà introduint l'ús de plàstics. D'aquesta manera, els hivernacles s'assenten com un model de producció que desborda a la família i comença a atreure persones procedents, sobretot, del nord d'Àfrica. "Relats biogràfics d'agricultors. Memòria de la revolució agrícola en la cosa d'Almeria i Granada "és el tercer llibre de José Francisco Jiménez, i el segon com sol autor.