Les 34 Jornades de Productes Fitosanitaris es tanquen amb l'exigència per part de la indústria d'un marc regulatori europeu únic

Barcelona, i concretament el recinte del Caixaforum de la Ciutat Comtal, va acollir un any més les Jornades de Productes Fitosanitaris, una cita que arribava poques setmanes després de l'aprovació del Reial decret sobre ús sostenible de productes fitosanitaris. Malgrat la nova regulació, els debats van deixar patents la divisió que existeix actualment entre l'Administració i la indústria, que segueix vivint en les seves pròpies carns uns terminis i traves interminables per al registre dels seus productes.

El 13 i 14 de novembre van ser els dies escollits per l'Institut Químic de Sarrià per celebrar la 34ª edició de les Jornades de Productes Fitosanitaris, inaugurades pel director general d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya, Miquel Molins. La primera part va estar dedicada a un profund debat, en què es van analitzar mitjans alternatius de defensa fitosanitària. César Casado, de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, va anar l'encarregat d'oferir la visió des de la protecció al consumidor, i és que segons les conclusions de l'últim Eurobarómetro, d'entre tots els riscos associats als aliments, els riscos químics, enfront dels nutricionals o biològics, són aquells que els consumidors identifiquen com més preocupants. Des de l'Administració la veu autoritzada va ser Gonçal Barris, responsable de Sanitat Vegetal de Tarragona del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, qui va defensar la necessitat de seguir desenvolupant les alternatives als productes fitosanitaris. Barris va exposar les tècniques de captura massiva i la confusió sexual, dins de la Gestió Integrada de Plagues, com les opcions més eficaces, a dia d'avui, com a alternativa al fitosanitari.

Finalment, el contrapunt ho va posar Antonio Molina, catedràtic de Bioquímica de la UPM-INIA, qui considera que la nova normativa europea sobre substàncies químiques, que limita el nombre de matèries actives utilitzables en protecció de cultius, està afectant ja de forma notable a determinats cultius agrícoles espanyols. Per això, segons Molina, és imprescindible l'aplicació dels nous conceptes d'immunitat innata i resistència induïda, dins dels denominats ODMF —altres mitjans de defensa fitosanitaris— per donar resposta a les demandes del sector.

En la primera jornada, Albert Massot, del Servei d'Estudis del Parlament Europeu, va repassar també les últimes propostes de la reforma de la PAC.

La jornada de la tarda va estar dedicada a la presentació de nous productes. El primer a intervenir va ser Tomás Márquez, de DuPont, qui va presentar a l'auditori Picoxistrobin, la nova estrobilurina per al control eficaç de malalties foliares i d'espigues en el cultiu de cereals. L'empresa espera l'obtenció del registre de Picoxistrobin sota la marca comercial Acant, en un producte que segons la multinacional és òptim per ser inclòs en el control de fongs de cereal, bé en alternança o en barreja amb altres fungicides que posseeixin diferent mecanisme d'acció. Raquel Mirabent, de Croda Ibèrica, va ser la següent ponent a prendre la paraula per presentar Atlox 4913, un dispersante polimèric amb tolerància a electròlits per a fórmules combinades amb glifosato. Aquest producte evita l'aglomeració de l'ingredient actiu en formulacions amb més d'un herbicida, ja que permet superar la resistència al glifosato i ampliar l'espectre d'activitat.

Rui Corella, de Syngenta Agro, va presentar Dynali, un nou fungicida per combatre l'oidio i el black rot en la vinya.

Elena Esquerre, de Kenogard, es va encarregar de presentar Amisulbrom, un nou fungicida per al control del míldiu en patata i tomàquet. Sota la marca comercial Leimay, aquest producte està en fase de registre al nostre país, i la seva funció és la d'inhibir la respiració mitocondrial a nivell del complex III. Destaca per la resistència al rentat, inhibició d'infeccions secundàries, i per la seva persistència. Rui Corella, de Syngenta Agro, va donar a conèixer als presents Dynali, un nou fungicida formulat a força de difenoconazol+cilufenamid, per combatre l'oídio i el black rot de la vinya. Segons els estudis duts a terme per la multinacional, Dynaly, per la suma de les seves característiques, és preventiu, curativo, sistémico, translaminar, presenta efecte vapor i resistència al rentat. L'excel·lent tolerància del cultiu a les aplicacions, i la compatibilitat amb els artròpodes beneficiosos, ho fan un producte apte per a la producció integrada.

L'última ponència de producte va ser a càrrec de Marta Ruíz-García, de Sipcam Ibèrica, que va presentar Elio i Guant, dos productes basats en la ciflufenamida, una nova molècula per al control d'oidio en vinya, fruiteres, cereals i hortalisses.

El segon dia ho van protagonitzar dues ponències que es van centrar en la seguretat de l'aplicador de fitosanitaris. Tal com van exposar Pedro Delgado i Isaac Abril, de l'Institut Nacional de Seguretat en Higiene en el Treball, igual que ocorre amb altres substàncies químiques, el risc per exposició a productes fitosanitaris depèn de la toxicitat del preparat i de l'exposició. L'avaluació, que es realitza tant durant el procés d'autorització com durant el seu ús, és complexa, i l'exposició té lloc a través de diverses rutes i múltiples factors influeixen en la seva magnitud. Segons tots dos tècnics, és necessari promoure una major harmonització internacional de les metodologies per avaluar l'exposició i el risc. Des de l'INSHT s'insisteix en la necessitat de millorar la formació, informació i sensibilització relacionada amb l'ús de productes fitosanitaris, avaluant riscos existents i adoptant les mesures preventives apropiades per reduir els riscos per a la salut. Va ser aquí on es van produir la majoria de divergències entre empreses i administració, ja que moltes creuen és en aquest últim pas de l'avaluació és on més es demora el tràmit del registre.

D'altra banda, i des del punt de vista de l'empresa, Antonio de Lluna, representant d'Aepla, va anar l'encarregat de llançar el missatge sobre la necessitat d'harmonitzar en la Unió Europea els criteris i models d'avaluació, utilitzant de manera realista totes les bases de dades que existeixen, especialment de cara a les avaluacions d'exposició dels aplicadors en hivernacles i dels treballadors. Segons Aepla, els models i criteris utilitzats avui a Espanya estan limitant en molts casos que productes fitosanitaris que se sol·liciten per al seu ús en hivernacle només puguin ser autoritzats per ser aplicats amb tècniques i sistemes com a instal·lacions fixes autoritzades, canons des de fora de l'hivernacle o aplicacions limitades a un màxim d'altura d'un metre de desenvolupament del cultiu, o considerant períodes de reentrada als treballadors molt llargs, limitant d'aquesta forma el seu ús als agricultors espanyols en relació amb altres països del nostre entorn.