El packaging davant una nova frontera
Extracto de la declaració de la 'World Packaging Association'.
Article de MercaDieta - 11, març 1995.
 |
1994 va ser el preludi d'una gran evolució de l'embalatge oposada a la qual havíem conegut sempre. Els rumors legislatius que s'incubaven aquí i allà, per tot el món industrialitzat, s'han anat afirmant a poc a poc sota la bandera de la protecció del medi ambient. Al llarg del passat any, una trentena d'Estats van establir lleis en aquest camp.
Respecte a Europa, sembla que finalment ha arribat la calma després de l'adopció in extremis de la Directiva de la Unió Europea quant a desaprofitaments d'embalatges. La mateixa regla s'imposa, d'ara endavant als 15 països membres de la UE, però encara amb dues escapatòries, si les podem cridar així:
- Cada Estat disposa de 18 mesos per incloure una regla comunitària en la seva pròpia legislació.
- La directiva és suficientment general per permetre a cada país interpretacions més o menys estrictes, algunes de les quals no seran, d'altra banda, objecte de recurs davant la Cort de Justícia europea.
Però de forma general, aquesta directiva sanciona una evolució prohibint qualsevol reculada, en la mesura en què disminueix el pes de la quantitat global d'embalatge (reducció del seu origen), incita al màxim reempleo de les seves possibilitats i al reciclatge intensiu, i planteja altres procediments de valorització i descàrrega controlada dels únics residus finals.
Revisió total
La nova característica d'aquesta evolució és la revisió total del concepte de l'envàs i de l'embalatge. En teoria, ja no cal parlar més d'acció global dels poders públics i de les organitzacions ecologistes contra l'embalatge, i sí més aviat cal comprendre que els temps han canviat i que una nova era permetrà als investigadors i als tècnics de l'embalatge donar curs lliure a la seva capacitat creativa.
A partir d'aquest any 1995 anem a assistir a una intensificació de les reduccions d'origen sota dues formes: la primera, més tradicional, la reducció del pes dels materials, sempre possible (entre un 10 i un 20%, segons els experts); i la segona, més recent, il·lustrada pel que podríem cridar la "ressò-carrega", l'eficàcia de la qual, per la qual cosa es refereix a la disminució del pes global dels embalatges, és espectacular.
En fi, entrem en una nova era en la qual l'obligació de "reinventar" l'embalatge ens empeny a imaginar tecnologies fa uns anys impensables i versemblantment cridades a no conèixer el seu ple desenvolupament fins a finals d'aquest segle... és a dir, dins de cinc anys.
