La naturalesa, la millor amiga... quan ella vol
  Danys ocasionats per l'huracà Mitch |
José Garin, agricultor de Dues Boques, en el departament de Colón, al nord d'Hondures, Centreamèrica, contempla pensatiu, al capvespre d'aquest mes de març, la seva plantació de síndria d'amb prou feines 15 dies germinada, i aquesta vegada, totes les seves esperances depenen que la naturalesa no li faci una altra mala jugada.
Encara no es recupera, ni anímica ni molt menys econòmicament, de la pèrdua que la inundació de tres mesos abans li va causar en el seu cultiu d'arròs, del com, amb prou feines va obtenir ingressos per pagar els interessos del préstec bancari i d'aquesta manera no perdre la seva finca hipotecada en garantia a la institució bancària; igual sort van córrer tots els agricultors veïns.
El més trista és que els pronòstics dels amics agricultors que ho visitaven indicaven que tindria una producció de per el menor 80 a 90 quintales per poma (5.000 kgs/Hectàrea); però una vegada més, la naturalesa es va convertir en la seva pitjor enemiga que no ho va deixar, per molt poc, amb una mà darrere i una altra davant.
És conegut que en el tròpic, les condicions climàtiques afavoreixen el creixement ràpid de les plantes el que permet que les collites s'obtinguin en molt menor temps (un 50%) dels països europeus o nord-americans.
 Danys ocasionats per l'huracà Mitch. |
A Centreamèrica, les altes temperatures, una alta humitat relativa i la forta pluja, que s'estaciona entre els mesos de maig-juny fins a desembre-gener, permeten obtenir collites estacionàries, o cridades "de secà" i utilitzar la humitat residual després dels posteriors a les pluges per produir cultius, que com la síndria i el meló són menys exigents en l'aportació d'aigua.
A Centreamèrica, solament existeixen dues estacions, la seca i la plujosa i això provoca que les condicions siguin poc controlables per als agricultors de la regió.
Les majors extensions de terra se sembren en els mesos de maig-juny especialment els cultius de grans bàsics (blat de moro, arròs, frijoles, sorgo) ja que la falta de reg en tota la regió no permet les sembres en altres èpoques de l'any i només uns pocs privilegiats agricultors (aproximadament un 12% del total de l'àrea sembrada) compten amb algun sistema d'irrigació.
 Les constants i inesperades pluges i canvis climàtics provoquen pèrdues en els cultius. |
El gran avantatge que representen les condicions climàtiques i ambientals es converteixen de la nit al dia, en una arma letal per a les millors plantacions ja que, gairebé tots els anys, algun dels països, en alguna de les seves regions, rep enormes danys per fenòmens climàtics, ja siguin falta absoluta de pluges que provoquen sequeres i pèrdua total dels cultius o excessos de pluja que inunden zones agrícoles causant els mateixos efectes.
És bastant conegut el fenomen "El Nen" que en les últimes dècades ha fet estralls a la regió provocant sequeres severes que en el cas d'El Salvador, Hondures, Guatemala i Nicaragua. La població de les zones rurals ha sofert fams ja que les sequeres han provocat la pèrdua del total de les collites.
El fenomen abans esmentat es presenta al final de la fase freda a causa del debilitament dels vents alisis de l'Est i de l'aflorament equatorial; l'escalfament estacional ocorre enfront de les costes de Perú, en els mesos d'abril a maig augmentant les temperatures i el nivell del mar, com a corol·lari causa efectes devastadors que els agricultors de la regió temen de manera desproporcionada doncs davant la falta de pluges i sense comptar amb sistemes de reg artificial les conseqüències per a les seves plantacions són catastròfiques.
 Plantació de pinya a Panamà, atabalada per la sequera. |
Per si l'anterior fos poc, existeixen els anys de "La Nena" un altre fenomen climàtic que al contrari del seu antecessor, amb el qual s'alterna, es caracteritza per l'excés de pluges i la seva presència s'associa sempre amb les temudes inundacions, huracans i tempestes tropicals.
Un dels anys de la "Nena" que els països centroamericanos recordaran va ser l'any d'1.998 ja que en el mes d'octubre, Hondures i Nicaragua i en menor grau Guatemala i El Salvador van sofrir les conseqüències de l'huracà Mitch que va destruir al seu pas, no només la infraestructura dels països que va atacar destruint ponts, comunitats, esteses elèctriques i telefònics, estimin de més de 25.000 morts, sinó també l'agricultura, a nivells incalculables, perdent en el cas dels dos primers països, al voltant del 80% en la producció nacional.
Les pèrdues econòmiques no només es van traduir en la destrucció dels cultius que en aquests moments de l'huracà es trobaven en peus, sinó que moltes àrees de cultiu van resultar completament destruïdes doncs els sòls fèrtils van ser rentats perdent la seva capa arable i uns altres van ser substituïts per pedres i sorra que els rius sortits dels seus causis van deixar a les zones que van inundar.
 El creixement de les plantes a Centreamèrica és accelerat; observi's la grandària d'aquesta plantació de pebrot als 32 dies del seu transplante. |
Existeixen moltes històries que van viure els agricultors dels països afectats, com el cas d'un ramader de la zona del Llac de Yojoa a Hondures que tenia els seus pasturatges en una petita vall al peu d'un pujol en la qual hi havia una plantació de cafè i un dia després de l'huracà va descobrir que tots els seus pasturatges havien desaparegut i el que va trobar en el seu terreny va ser una frondosa plantació de cafè, ja que ell deslave va arrossegar gairebé intacta la finca de cafè de la muntanya del seu veí al que únicament li van quedar la roca mare sense un polsim de sòl.
En el cas d'alguns cultius com el banano, meló i hortalisses que són d'alta inversió, molts agricultors i empreses no van aconseguir recuperar-se i aquestes unitats de producció no existeixen més, portant més pobresa a l'agro d'aquests països; no obstant això, les empreses més puixants, es van restablir i van tornar a ressorgir en aquest cas no de les cendres, com l'Au Fénix, sinó literalment, del llot i les pedres que va deixar la inundació al seu pas per les seves plantacions.
Efectes de l'huracà Mitch en l'agricultura centroamericana
Meló / 13.000
Síndria / 2.000
Cafè / 150.000
Blat de moro / 60.000
Canya de Sucre / 20.000
Hortalisses diverses / 12.000
Palma setrill / 23.000
Altres (pasturatges, cítrics, frijol, ornamentals) / Incalculables o no reportades
 Després del pas de l'huracà Mitch, les empreses bananeres van haver de tornar a sembrar, ja que les plantacions van ser destruïdes totalment, no quedant ni una sola planta en vaig piular. |
L'any 2002 va ser tràgic per als agricultors panamenys del departament de Chiriquí, el principal bastió agrícola del país ja que van sofrir quantioses pèrdues per efecte de les inundacions; en fi, temps i espai faltaria per recordar els fracassos per la falta de pluja dels agricultors d'El Salvador, o les altes inversions que els productors de meló de Zacapa a Guatemala i en Choluteca a Hondures, han hagut de fer per protegir amb manta antiinsectos els seus cultius davant les fortes infestaciones de Mosca Blanca (Bemisia tabaci) que, afavorides per les altes temperatures, han causat danys quantiosos als seus cultius.
 Plantació de cogombre als 42 dies de germinació |
Dins dels sistemes de reg a la zona, s'imposa el reg rodat o per inundació, seguit de l'aspersión i molt llunyà en l'escala el reg per degoteig.
Quant als països, Costa Rica i Guatemala compten amb el major percentatge de superfície irrigada, seguits en la seva ordre per Hondures, Panamà, El Salvador i Nicaragua.
