Rosers antics: Un món perdut?

Descobrim de nou la seva versatilitat, els seus avantatges i la seva integració en el jardí modern i perquè no, la seva aplicació en espais públics avui dia.

Parlar de rosers antics, per a la majoria de persones, és com parlar dels dinosaures. Brontosauros, Tyranosaurus Rex, sabem que eren molt perillosos i molt grans, però,… aquí es limita el nostre coneixement. I, segur que els noms Alba, Moschata, Pórtland, signifiquen poca cosa més. Sabem pels fòssils dels rosers, que igual que els dinosaures existien almenys des de fa 35 milions d'anys. El dinosaure ho pots mirar en llibres, però, els rosers antics,... sí, estan al nostre abast avui dia! Una mica perduts, sí, però cada dia més, es tornen a integrar en els jardins, i per què no, als parcs i obres públiques.

'Marie Pavic' (Rosa Chinensis)

En general podem classificar com a roser antic, tot roser obtingut abans 1920. Des del segle 1500, es va començar realment la interferència de l'home en la creació del roser (amb els holandesos com a pioners), però el gran "boom" del roser antic s'ha situat en els 1800 a França. Les famílies més conegudes són: Alba, Borbó, Centifolia, Damascena, Gallica, Moschata, Muscosa, Pórtland, Rugosa, H Perpetual,… i tots els botànics, com banksiae, pimpinellifoliae,... Clar que també hi ha diferències entre aquestes famílies, però en aquest article ens limitarem a aclarir les diferències amb les modernes. Com a paisatgista tampoc prefereixo realment un sobre l'altre, perquè es tracta de treure el màxim profit a cadascun, segons les necessitats.

'Queen of the Musks' (Climber musk)

La floració
Comencem amb el més important: la floració. Indubtablement és la reina del jardí, poques plantes repeteixen tant la seva floració com el roser. L'arribada dels rosers chinensis 'Old Blush' (1781) i 'R. sempervirens' (1789) eren responsables del factor repetitiu en la majoria dels rosers moderns. I pot ser que aquí on trobem el punt flac del roser antic: la seva floració única. Lamentablement hi ha moltes varietats antigues amb floració única. Acostumats a gaudir tot l'any de les seves flors, molts els descarten immediatament. Però, que espectacle quan floreix! Sens dubte, ningú pot passar de llarg un trepador com el 'Queen of the Musks' quan està en flor.

Aquests tocs de color tan explosius, que duren més de tres setmanes, fan viure els parcs i conviden a la gent a entrar i descansar un moment al banc sota la pèrgola. Per sort existeixen moltes varietats antigues reflorescentes, (com 'Comte de Chambord, que a més de la seva floració repetitiva, és ideal per a plantacions defensives amb la seva gran quantitat d'espines, com la majoria dels Pórtland).

Tampoc podem oblidar els fruits a l'hivern. Moltes varietats resistents cridaran l'atenció quan solament unes poques plantes estan en flor en les rotondes, autopistes o plantacions públiques. (Com a R. moyesii 'Geranium').

'Kathleen' (Musk)

La forma de la flor
Aquí, sens dubte, el roser antic té avantatges. En contrari amb els moderns, amb flors clàssiques molt iguals i la majoria de les vegades sense perfum, els antics ens ofereixen un ventall de formes i aromes. Les formes de les flors diferencien el molt senzill com 'Kathleen' del molt doble com a p.i. 'Mme. Pierre Oger'. És impossible confondre les flors antigues amb les flors modernes. Les seves formes són molt diferents, i en aquest cas la forma "antiga" agrada o no agrada. Un punt tenen al seu favor les antigues: no s'obren tan fàcilment.

En obrir la rosa, les modernes, els seus pètals s'obren per fora, com el molt conegut 'Chrysler Imperial'. Els antics, per contrari, tenen els pètals corbats per dins. A més tenen molts més pètals, com 'Aloha' que té mes de 60. Als parcs o rotundes, on no importa tant la flor com el toc de color, les varietats reflorescentes de la família 'Moschata' com 'Cornelia' o 'Penelope' amb les seves flors senzilles, però en gran abundància en forma de ramilletes, donaran un resultat molt satisfactori i original, combinat amb p.i. Cotoneaster.     
            

'Regni donis Violettes' (H. Perpetual)

Els colors
Una meta assolida pels obtentores de roses modernes era la creació de colors nous. Salmons refrescants ('Just Joey'), grocs calents ('Bruoxsella') i els vermells vius ('Mister Lincoln'). Per descomptat encara segueixen impossibles el blau i negre.

Però no sempre sol ser fàcil la combinació equilibrada en un parterre de rosers. D'altra banda, els antics amb colors pastissos des de blanc ('Marie Pavic') fins a lila ('Xerris de Mills'),  i amb dominancia de rosa pàl·lid ('Félicité Parmentier'), es combinen amb molta facilitat i donaran indubtablement un resultat encertat. 

La resistència i manteniment
Avui dia, sobretot en espais públics, el factor que cada vegada juga major part d'importància a l'hora de triar plantes, és la resistència. El roser no sol ser primer en aquesta llista, i amb raó, perquè moltes varietats modernes són molt sensibles i requereixen molta cura. La gran part dels rosers antics, al contrari, són poc sensibles, i toleren a més un sòl pobre. Sobretot les famílies 'Moschata' i 'Rugosa' ('Agnes') destaquen pel seu baix manteniment. Per sort, les varietats modernes noves molt recents, se seleccionen per la seva gran resistència donant un resultat molt satisfactori.

'Agnes' (Rugosa)

Les fulles
Un jardí ben designat assegura un atractiu durant tot l'any, i no solament durant l'època de flor. El roser antic té a favor seu la gran abundància de les seves fulles, durant gairebé tot l'any (en alguns llocs de clima molt suau hi ha varietats que són semi-persistents). El roser grandiflora, si no està en condicions òptimes, perd tota gràcia una vegada sense flors. Gens més bell que la combinació amb anuals (Delphinium amb 'Yolanda d'Aragó') o vivaces (Santolina amb 'Buff Beauty' o 'Penélope', Espígol amb 'Cornelia' o 'La Regni Victoria',…).

Breus detalls de les diferents famílies antigues 
· Gallica: Arbust de grandària petita. Molt perfumada, doble o semi-doble, en totes les gammes de rosa i lila, uniforme, amb taques, amb ratlles, és una rosa no reflorescente. Els arbustos asseguren la seva multiplicació perquè brollen espontàniament per les arrels.

· Damascena: Flores molt perfumades, doble o semi-doble, gairebé sempre blanc o rosa transparent. Són arbustos molt resistents, que toleren molt bé el fred.

· Alba: Són arbustos grans resistents, que toleren perfectament la mitja-ombra.

· Centifolia: Tota la gamma rosa està present en les seves flors. La rosa rodona, molt perfumada, no reflorescente, molt doble, destaca sobre les seves fulles abundants dentades.

· Centifolia muscosa: És la seva molsa, sobretot el que crida l'atenció. Perfumades, és un grup molt especial.

· Rosa chinensis: El seu fort és la floració contínua, i els seus colors més vius. Ideal per a llocs de ple sol, encara que requereixen una protecció a les zones fredes.

· Pórtland: Arbust compacte, perfums excepcionals, són rosers ideals per als petits jardins. Les seves espines els predisposen per a petites tanques defensives.

· Noisetiana: Ideals per omplir les parets de color, no toleren els freds excessius. Un infinit de colors pastissos, amb molt perfum.

'Mme. Pierre Oger' (Bourbon)

· Rugosa: La seva gran resistència és la seva gran qualitat, però no és menys la seva bellesa. La majoria amb bona refloración i molt perfum. El seu poda es limita al mínim. Els seus fruits són espectaculars, brillants, enormes i deliciosos en confitures.

· Moschata: Rosal magnífic, resistents a l'hivern, i sobretot amb gran quantitat de flor que repeteixen sense parar. Són perfumades, elegants i molt sans. El seu poda és lleugera, per guardar el seu aire natural.

· Rosers botànics: Arbustos molt naturals i sans, generalment de gran grandària. No només tenen flors senzilles en abundància, a més s'omplen de fruits abundants a la tardor.

Hi ha gran diversitat al món del roser antic, i no és fàcil l'elecció entre les famílies, però una cosa és segura: el roser antic té molts punts a favor per ser introduït de nou en les nostres plantacions i jardins.