Agropolis, o com impulsar la transferència agroalimentària des de la UPC

A simple vista, i una vegada creuat l'indicador que senyalitza l'entrada al parc Agrópolis, en el terme municipal de Viladecans (Barcelona), el visitant albira un edifici de color vermellós, al costat d'altres dues instal·lacions: una nau de fusta i un hivernacle de cristall. En una superfície de 9,14 hectàrees, s'alcen aquestes i altres instal·lacions que constitueixen el puntal d'aquesta unitat científic tècnica de recent obertura, emparada per la xarxa d'infraestructures del Parc UPC (Parc de Recerca i Innovació de la Universitat Politècnica de Catalunya). “Ens agrada definir-nos com una entitat facilitadora de recerca, valorització i transferència tecnològica. Per tant, intentem aportar aquells elements que les entitats necessiten no solament per fer efectiva, sinó també per impulsar la seva activitat, ja siguin espais físics, serveis bàsics, serveis de valor afegit, etc.”. Així descriu Elisabeth Jordà Llosada, directora de Desenvolupament Corporatiu del Parc de Recerca i Innovació de la UPC, la missió que duu a terme el Parc UPC, i que des del passat mes d'octubre compta amb una nova infraestructura: el pol Agròpolis. Proper a l'escola agrícola situada al Parc Mediterrani de la Tecnologia a Castelldefels (un altre pol del Parc UPC), Agròpolis veu la llum amb el propòsit de fer visibles, davant l'opinió pública, projectes de recerca, transferència i docència en els àmbits de l'agroalimentación, biotecnologia, enginyeria agroalimentària, medi ambient i paisatge. “Igual que la resta d'espais del Parc UPC, l'Agròpolis s'erigeix com un nou entorn que ha de permetre que la recerca traspassi les portes de la universitat. I ara encara més, amb la Globalització. És importantíssim que aquells projectes de grans investigadors arribin a la societat, i que tot el coneixement que es genera a la universitat trobi el seu lloc al mercat per afavorir la qualitat de vida". D'aquí es dedueix que aquest parc, impulsat per l'Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB), actua com un pont entre la universitat i l'empresa, a fi de dur a terme projectes tecnològics que derivin en productes o serveis orientats a una explotació posterior conjunta. En la seva consecució, s'han invertit quatre milions d'euros, facilitats pel Ministeri de Ciència i Innovació, l'Ajuntament de Viladecans, la Generalitat de Catalunya i la UPC.

En primer terme, s'observa l'edifici Agrópolis, de color i estructura modular, on es valorizan les accions de cerca i recerca i la transferència al mercat. Amb unes dimensions de 867 m², aquest edifici allotjarà, en qüestió de mesos, diversos laboratoris, diversos despatxos i una sala polivalent en la qual s'organitzaran seminaris i accions formatives. S'ofereix així una alternativa a tots aquells investigadors que precisin d'un espai interior, en el qual puguin realitzar preses de mostres, sense haver de treballar en els dos hivernacles del recinte.

Una vegada en l'exterior, i al costat de l'edifici de serveis, se situa la nau de mecanització, amb 480 m² de superfície i cinc metres d'altura. Aquest equipament es divideix en dos. D'una banda, la zona destinada a serveis generals i equipament agrícola; i per l'altre, un laboratori de mecanització agrària, preparat per a la recerca, presa de mostres i transferència de coneixement en mecanització agrària, així com a la certificació de nous equips comercials i la inspecció de tots aquells en ús. “I aquí pots veure –assenyala Jordà– un prototip de maquinària per aspersión de fitosanitaris, un dels projectes en els quals s'està treballant. Aquest equip incorpora com a novetat uns sensors laterals que li faciliten informació sobre la dosi justa i necessària de producte quan circula per explotacions de fruiteres o vinyers. Els sensors mesuren la distància a la qual es troba la planta, així com el seu espessor i altura. En funció dels resultats, i a través d'un ordinador de control, aquest equip aplica la dosi de fitosanitari justa, amb el que s'estalvien costos i es minimitza l'impacte ambiental”. En la nau opera la Unitat de Mecanització Agrària que s'encarrega de dissenyar nous equips i tècniques eficients, certificar les característiques tècniques per homologar i comercialitzar la nova maquinària, i finalment, formar als operadors per evitar la contaminació per fitosanitaris, en el marc del projecte europeu Topps.

Després de la nau de mecanització, el visitant es topa amb l'hivernacle de vidre, en el qual es controlen variables com la humitat, la temperatura, entre d'altres ... "Fins i tot a l'agost, pots arribar a treballar a 20 º, si fos necessari", explica la directora de Desenvolupament Corporatiu del Parc de Recerca i Innovació de la UPC. L'hivernacle, proveït d'una superfície de 929 ^m2, es divideix en dues naus que funcionen de forma independent, la qual cosa resulta útil quan no cal mantenir les mateixes condicions en ambdues zones. Una de les línies de treball, en aquest hivernacle, és la millora genètica vegetal de les varietats a estudi. En concret, es destinen esforços a la recuperació de varietats agrícoles tradicionals catalanes, de valor gastronòmic en el mercat, com la 'mongeta del ganxet', els calçots de Valls 'o la' carxofa del Prat '. Una iniciativa liderada pel grup de recerca vinculat a la Fundació Miquel Agustí. En l'actualitat, s'obtenen les últimes conclusions del cultiu i estudi de diversos exemplars de planta de 'mongeta' (jueva) i s'efectuen assaigs sobre diferents tipus de substrats i sobre germinació de males herbes, a identificar a posteriori.

En l'Agròpolis també s'assaja sobre cultiu baix plàstic i per a això, es compta amb un últim equipament: l'hivernacle de placa de PVC cobert amb film de plàstic EVA dotat d'una superfície de 720 m². Aquest espai es divideix en tres naus i es destina al cultiu en condicions controlades. Avui dia, i de la mà del grup de protecció vegetal, s'assagen mecanismes biològics per controlar els nemátodos que parasitan les plantes així com tècniques pròpies de l'agricultura integrada per evitar l'aplicació de pesticides químics com ara els nematicidas. L'últim exemple d'aquests assajos, són 10 parcel·les de cinc línies en les quals s'han plantat tomateras. De l'anàlisi, s'arriba a conclusions sobre les varietats més sensibles o resistents als nemátodos. Mitjançant uns rètols col·locats al costat de les plantes, es pot llegir el grau d'afectació de les poblacions de paràsits, en nombres romans, si la planta és sensible o resistent als mateixos (amb el codi TR-TS) i el tractament emprat per combatre aquestes plagues.

De cara als propers mesos, s'augura l'inici de tres projectes més. D'una banda, la construcció d'un canal per estudiar la sedimentació en rius, a l'interior del propi edifici Agròpolis i la missió del qual és la de preveure inundacions fluvials en punts on abans no eren previsibles. D'altra banda, la instal·lació d'un aerogenerador desmuntable que produeix electricitat, a força d'energia eòlica, per a països en vies de desenvolupament i on no arriba el corrent elèctric. I finalment, per part del departament d'enginyeria mediambiental de l'Escola de Camins de Barcelona, també es preveu un projecte de tractament d'aigües residuals, també en l'exterior de l'Agròpolis. La recerca farà possible, tractar i reciclar l'aigua bruta de la fossa sèptica de l'immoble, mitjançant plantes que generen aigua neta. Durant aquest procés, es produeixen algues susceptibles d'ús posterior com a biocombustible.

A l'hivernacle de plàstic s'analitza fins a quin punt són sensibles o no diverses varietats de tomaqueres a les plagues, i això s'indica amb rètols situats al costat de les plantes.