'El Hortelano': la desbordada imaginació d'un visionari
Giuseppe Arcimboldo va pintar aquest quadre el 1590, tres anys abans de morir. Havia nascut a Milà el 1527 i va ser, com a bon renaixentista, un home polifacètic. Projectar increïbles aparells hidràulics i instruments musicals fantàstics, però si ha passat a la història ha estat pels seus extraordinaris "capricis legòrics". Aquestes pintures, figures de rostres configurades amb hortalisses, flors o animals, no admeten comparació amb cap artista coetani i no serà fins a l'aparició del surrealisme quan la seva obra comenci a ser valorada i reivindicada.
En l'oli que ens ocupa, hauran reparat en l'absència d'algunes de les hortalisses més habituals en la cuina moderna, com els tomàquets o els pebrots, els variats colors i tonalitats haguessin de fer les delícies d'un pintor de natures mortes. Però en el segle XVI aquests productes, originaris d'Amèrica, encara no formaven part de l'alimentació dels europeus i, de fet, no es popularitzarien fins a dos segles després.
Arcimboldo, en aquesta obra com en tantes altres, ens proposa una reflexió sobre la unitat de la naturalesa i de la seva relació amb l'home. Tot en el cosmos són peces d'un gran trencaclosques que permet infinits puntes i cada combinació, alhora, ens proporciona percepcions de la realitat que són en si mateixes un reflex del tot i de cadascuna de les parts. En el quadre veiem com els diversos fruits i verdures sorgits del treball del hortolà i que tornaran a l'hortolà en forma d'aliment, són al seu torn el propi hortolà en si mateix. I al mateix temps, aquest rostre galtut i sorneguer que sorgeix en voltejar el quadre, ens recorda que som poc més que una suma d'elements orgànics peribles. Home i naturalesa enllaçats a través de l'art en l'obra genial d'un visionari.
