Aquest article ha estat escrit originalment en castellà. L'hem traduït automàticament per a la vostra comoditat. Tot i que hem fet esforços raonables per a aconseguir una traducció precisa, cap traducció automática és perfecta ni tampoc pretén substituir-ne una d'humana. El text original de l'article en castellà podeu veure'l a Conservación de uva ‘Crimsom Seedless’ bajo atmósfera controlada tras su cultivo en riego deficitario

Aquest raïm té potencial per ser comercialitzada després de 43 dies a 1 °C seguits de 5 dies a 15 °C aplicant AC, amb una composició de 5% O₂ i 8% CO₂

Conservació de raïm ‘Crimsom Seedless’ sota atmosfera controlada després del seu cultiu en reg deficitari

I. Truc i D. Àguila (Grup de Postrecolección i Refrigeració. Dpto. d'Enginyeria d'Aliments de la Universitat Politècnica de Cartagena (UPCT)

I. Aguayo; F. Artés; i F. Artés-Hernández (Grup de Postrecolección i Refrigeració. Dpto. d'Enginyeria d'Aliments (UPCT)/ Institut de Biotecnologia Vegetal de la UPCT)

P. Gómez i M.Otón (Institut de Biotecnologia Vegetal de la UPCT)

M. Conesa i A. Pérez-Pastor (Grup Solc Planta. Dpto. de Producció Vegetal de la UPCT)

04/01/2013

El raïm de taula (Vitis vinifera L.) és un important cultiu en la geografia espanyola. Un dels factors ambientals que més limita la productivitat i el creixement de les bayas és la disponibilitat d'aigua. En les condicions d'escassetat d'aigua en les quals es desenvolupa gran part del vinyer espanyol, i molt particularment el vinyer murcià, tant el reg deficitari controlat (RDC) com l'assecat parcial de les arrels (PRD, en les seves sigles en anglès) són exemples d'estratègies de control del reg que, en funció del tipus de vi que es vulgui elaborar, permeten estalviar aigua, equilibrar el desenvolupament vegetatiu i la producció i aconseguir millores importants en la qualitat, especialment en les varietats negres.

De les pràctiques culturals que s'apliquen en el cultiu de la vinya, l'ús del reg és probablement la que més influència té sobre el desenvolupament vegetatiu, la productivitat dels ceps i la qualitat dels raïms. Això és especialment cert en les vinyes conreades en zones de clima mediterrani, caracteritzades per hiverns freds i estius càlids i secs, que provoquen una eleva evapotranspiración que les reserves hídriques del sòl, acumulades durant l'hivern, són incapaços de satisfer.

En cultius llenyosos s'ha demostrat que l'aplicació d'estratègies de RDC pot millorar la producció i permetre aplicar quantitats d'aigua de reg inferiors a la demanda màxima del cultiu, la qual cosa s'ha contrastat en el cas de l'ametller, del raïm, del presseguer i els cítrics. Usar una estratègia de RDC implica que s'apliquen menors quantitats totals d'aigua que les que teòricament podria utilitzar el cultiu, i que aquestes retallades d'aigua es realitzen tenint en compte la sensibilitat estacional del cultiu a l'estrès hídric, havent-se d'aplicar aquesta retallada en les èpoques de menor susceptibilitat a la manca d'aigua. En el cas del raïm de taula, aplicant el RDC en les etapes anteriors i posteriors a l'envero, es millora la qualitat ja que permet obtenir bayas més petites amb més sucre i color (Intrigliolo i Castel, 2010; Kriedemann i Goodwin, 2004; Matthews i Anderson, 1988; McCarthy, 2000).

El reg per dessecació parcial del sistema radicular és una evolució del sistema de reg deficitari. Amb aquesta tècnica la meitat de la zona radicular es rega mentre que l'altra meitat roman seca. Posteriorment, aquest tractament s'inverteix, permetent a la zona regada de l'arrel assecar-se, mentre que la que es trobava seca s'hidrata (Dry et al., 1996). El reg per dessecació parcial del sistema radicular (PRD) té el potencial per incrementar l'eficiència de l'ús de l'aigua, disminuir el creixement, i mantenir la qualitat comparat amb mètodes tradicionals d'irrigació (Davies et al., 2000; Stikic´ et al., 2003).

Mètodes de conservació

El raïm és un fruit no climatérico, amb baixa activitat fisiològica i sensible a la deshidratació i a infeccions fúngiques (principalment a ‘Botrytis cinerea’ Pers) durant el maneig postcosecha. El mètode més comú de control de podridures durant l'emmagatzematge refrigerat és la fumigació amb bisulfito (SOTA₂) (Harvey i Uota, 1978; Luvisi et al., 1992; Crisosto et al., 1994), que és bastant corrosiu i causa danys al raspón i les bayas si s'usa excessivament (Nelson, 1985). A Estats Units, l'oficina de la Food and Drugs Administration va establir la màxima tolerància als residus de sulfits en fruites en 10µL•L^-1, i existeixen límits en el nombre d'aplicacions mitjançant fumigació de SOTA² permeses (Crisosto i Mitchell, 2002). Malgrat els seus excel·lents resultats com a controlador i limitador de podridures i pardeamientos del raquis, l'aplicació de SOTA₂ s'està tornant més restrictiva en molts països, inclosos els pertanyents a la UE, on no s'autoritza per aplicar en fruites i vegetals frescos (Directiva 95/2/CE). De fet, els residus d'aquest gas, al solubilizarse i combinar-se amb les molècules d'aigua presents en els teixits vegetals, forma sulfits, que se sap són perillosos i nocius per a les persones al·lèrgiques a aquests compostos (Berry i Aked, 1997).

Per tot això, actualment s'estan investigant algunes tècniques alternatives a l'ús del SOTA₂ que semblen ser útils per prevenir podridures en raïm de taula, com les atmosferes controlades (AC) i les atmosferes modificades (AM) (Kader, 1997; Crisosto et al., 2002; Artés-Hernández et al., 2004). Aquests resultats mostren que l'aplicació d'AC en raïm podria retardar la senescencia, disminuir i fins i tot suprimir la respiració de bayas i raquis; demorar el pardeamiento del raquis, reduir podridures i mantenir la fermesa dels grans de raïm. No obstant això, les concentracions de diòxid de carboni i oxigen utilitzades han de ser les adequades per evitar la producció de sabors i aromes estranyes.

Figura 1: Raïm ('Vitis vinifera')\1CV\2 'Crimsom Seedless', conreada en sistemes de reg deficitari.

Cas pràctic

En una experiència realitzada pel grup de recerca (Truc et al., 2012) es van estudiar els efectes de tractaments d'atmosferes controlades sobre una varietat de Raïm (‘Vitis vinifera’)\1CV\2 ‘Crimsom Seedless’, conreada sota sistemes de reg deficitari (Figura 1):

- Tractament FINCA (regat segons criteri empresa),

- RDC (50% de l'evapotranspiración del cultiu (Etc) fins a quallat, 100% Etc fins a envero, 50% Etc fins a maduració),

- PRD 50 (50% Etc fins a quallat, 100% Etc fins a envero, 50% Etc fins a maduració, alternat la part en dessecació)

- PRD 30 (Reg per dessecació parcial del sistema radicular al 30% Etc durant tot el període).

Aquestes raïms es van traslladar a la planta pilot del GPR en la UPCT, on, en una sala climatizada a 14 °C, es van eliminar els fruits amb defectes o amb alteracions. Els racimos sans es van distribuir en caixes de plàstic que al seu torn es van situar a l'interior de 3 cel·les hermètiques a 0 °C (Figures 2 i 3), fent fluir contínuament aire humidificado (90-95% HR) enriquit amb els tractaments aplicats:

- 5% O₂ + 8% CO₂

- 5% O₂ + 15% CO₂

- Aire (control)

La fruita va romandre en aquestes condicions durant 43 dies i posteriorment la hi va disposar en una càmera a 15 °C i 60% HR durant 5 dies, per simular condicions de comercialització.

Figura 2: Racimos col·locats en caixes per al seu emmagatzematge i conservació.

Les pèrdues de pes, desgrani i podridures es van mesurar usant una bàscula amb sensibilitat de 0,1 g (Mettler, Madrid, Spain) i es van expressar com a percentatge sobre el pes fresc inicial. Es van determinar els paràmetres de qualitat tant a l'inici com en cada data de mostreig. El color, AT, pH i SST es van determinar segons Artés et al. (2004). La fermesa es va mesurar com la força de trencament (kg) necessària per penetrar una baya amb un cilindre de 4,5 mm, en forma perpendicular a l'eix longitudinal; emprant un analitzador de textures LFRA 1500 (Brookfield, Estats Units). Es va realitzar una anàlisi sensorial en cada sortida de conservació per catadores coneixedors del producte. La deshidratació del raspón, sabor i la qualificació global es van avaluar en una escala d'intensitat 1 a 5, (1: molt dolent o amb alteracions extremes; 3: acceptable com a límit de consum; 5: molt bo o sense alteracions).

Figura 3: Caixes de raïm en cabines hermètiques per a l'aplicació d'AC.

Després de 43 dies a 0 °C, les majors pèrdues de pes i incidència de podredumbes es van produir en l'atmosfera control. Les pèrdues de pes i les podridures s'incrementen quant menor va ser el dèficit hidrico en precosecha i menor va ser la concentració de CO₂ atmosfèrica. L'atmosfera de 8% de CO₂ es va mostrar com la més efectiva per evitar el despreniment de les bayas, molt més com menor va ser el dèficit hídric en camp.

Després de 5 dies més a 15 °C, les atmosferes controlades van aconseguir reduir fins a en un 3% les pèrdues en els raïms regats segons PRD, mentre que en els tractaments FINCA i RDC, un 8% de CO₂ va originar una deshidratació lleugerament superior. Les pèrdues de pes no van superar en cap cas el 7%. Igual que en el període anterior, les podridures van ser significativament majors com més acusat va ser el dèficit d'aigua, si ben aquest efecte es va reduir aplicant atmosferes amb altes concentracions de CO₂. Quant a desgrani, tant després de 43 dies a 0 °C com en el període a 15 °C, no es van presentar diferències significatives entre els tractaments, amb excepció del PRD 50, que va mostrar un desgrani significativament major en les atmosferes amb aire i amb 15% CO₂.

A l'inici, el color del raïm va ser de 17.30 ºHue i 11,69 Chroma amb una lluminositat (L*) de 23,51, sense que hi hagués diferències entre els diferents sistemes de reg. Tampoc es van trobar diferències entre les diferents sortides per a cap dels tractaments, si ben ºHue i L* van tendir a augmentar, mentre que va descendir la intensitat del color.

La fermesa inicial de les bayas es va trobar entre 0,6-0,8 kgf. El contingut en SST va ser de 18-20 ºbrix, amb un pH de 3,5-4 i una AT de 0,3-0,4 g ac. cítric 100 ml^-1, amb una major tendència a acidificació dels raïms en PRD 30. Es van obtenir valors lleugerament superiors en AT, mentre que el contingut en SST va romandre sense canvis.

Després de 43 dies a 0 °C + 5 dies a 15 °C, no es van trobar diferències significatives entre tractaments, mantenint-se els valors en el mateix rang que els inicials.

Figura 4: Aspecte dels racimos després de 43 dies a 1 °C + 5 dies a 15 °C.

En el dia inicial, els racimos van obtenir valors molt elevats de qualitat sensorial. Aquests paràmetres van ser disminuint en tots els tractaments al llarg de l'emmagatzematge. No obstant això, l'ús d'AC va ajudar a mantenir la qualitat sensorial per sobre dels límits de consum, amb excepció de tots dos tractaments de PRD en 15% de CO2. Destaca l'ús combinat de regs deficitaris RDC i PRD 30 i una atmosfera de 8% de CO2 després de 43 dies a 0 °C + 5 dies a 15 °C, on la qualitat global i el pardeamiento del raspón (Figura 4) es van mantenir per sobre del límit de consum sense que es produïssin sabors estranys, sent la qualitat d'aquests significativament superior a la de la resta de tractaments.

Conclusions

Com a conclusions, podem afirmar que el raïm ‘Crimson Seedless’ conreada en règim de RDC, malgrat presentar una activitat respiratòria més accelerada, té potencial per ser comercialitzada després de 43 dies a 1 °C seguits de 5 dies a 15 °C aplicant AC amb una composició de 5% O₂ i 8% CO₂, sense que es vegin afectats els seus paràmetres principals de qualitat (fermesa, pH, sòlids solubles totals, color i AT) ni presentin sabors estranys. Igualment, aquesta atmosfera aconsegueix controlar la incidència de podridures i les pèrdues per deshidratació i desgrani de racimos.

Agraïments

Al Ministeri d'Economia i Competitivitat-FEDER s'agraeix el finançament rebut a través del projecte AGL2010-19201-C04-02-AGR.

Referencies bibliogràfiques

- Artés-Hernández, F., Aguayo, I., Artés, F., 2004. Alternative atmosphere treatments for keeping quality of ‘Autumn seedless’ table engrapis during long-term cold storage. Postharvest Biology and Technology, Volume 31, Issue 1, Pages 59-67.

- Artés-Hernández, F., Tomás-Barberán, F.A., Artés, F., 2006. Modified atmosphere packaging preservis quality of SOTA2-free ‘Superior seedless’ table engrapis, Postharvest Biology and Technology, Volume 39, Issue 2, Pages 146-154.

- Berry, G., Aked, J., 1997. Controlled atmosphere alternatives to the postharvest usi of sulphur dioxide to inhibit the development of Botrytis cinerea in table engrapis. In: Proceedings of the CA’97, Postharvest Horticulture Sèries No. 19, vol. 3, University of Califòrnia, USA, pàg. 160–164.

- Crisosto, C.H., Mitchell, F.G., 2002. Postharvest handling systems: table engrapis. In: Kader, A.A. (Ed.), Postharvest Technology of Horticultural Crops, Publication 3311. University of Califòrnia, pàg. 357–363.

- Crisosto, C.H., Garner, D., Crisosto, G., 2002. Carbon dioxide-enriched atmospheres during cold storage limit losses from Botrytis but accelerate rachis browning of ‘Redglobe’ table engrapis. Postharvest Biol. Technol. 26, 181–189.

- Crisosto, C.H., Smilanick, J.L., Dokoozlian, N.K., Luvisi, D.A., 1994. Maintaining table engrapi postharvest quality for long distant markets. In: Proceedings of the International Symposium on Table Engrapi Production. Anaheim, Califòrnia, pàg. 195–199.

- Davies, W.J., Wilkinson, S., Loveys, B.R., 2002. Stomatal control by chemical signaling and the exploitation of this mechanism to increase water usi efficiency in agriculture. N. Phytol. 153, 449–460.

- Directive 95/2/CE, 1995. EU Directive du Parlement Europeen et du Conseil du 20 fevrier concernant els additifs alimentaires autres que els colorants et els edulcorants. Journal Officiel N◦ L 61 du 18/3/1995, 53 pàg.

- Dry, P., Loveys, B.R., Botting, D., During, H., 1996. Effects of partial root-zone drying on grapevine vigour, yield, composition of fruit and usi of water. In: Proceedings of Ninth Australian Wine Industry Technical Conference. pàg. 129–131.

- FAO, 2002. Deficit irrigation practices. Water Reports 22. FAO, Rome.

- Harvey, J.M., Uota, M., 1978. Table engrapis and refrigeration: fumigation with sulphur dioxide. Int. J. Refrig. 1, 167–172.

- Intrigliolo, D.S., Castel, J.R., 2010. Response of grapevine\1CV\2 ‘Tempranillo’ to timing and amount of irrigation: water relations, vaig venir growth, yield and berry and wine composition. Irrig. Sci. 28, 113–125.

- Kader, A.A., 1997. A summary of CA requirements and recommendations for fruits other than apples and pears. In: Proceedings of the Conference CA’97, vol. 3. Postharvest Horticulture Sèries no. 17, University of Califòrnia, Davis, pàg. 1–34.

- Kriedemann, P.I., Goodwin, I., 2004. Regulated deficit irrigation and partial root drying. Land Water Aust.

- Luvisi, D.A., Shorey, H.H., Smilanick, J.L., Thompson, J.F., Gump, B.H., Knutson, J., 1992. Sulfur Dioxide Fumigation of Table Engrapis. Bulletin no. 1932. Division of Agriculture & Natural Resources, University of Califòrnia.

- Matthews, M.A., Anderson, M.M., 1988. Fruit ripening in Vitis vinifera L.: responses to seasonal water deficits. Am. J. Enol. Vitic. 39, 313–320.

- McCarthy, M., 2000. Developmental variation in sensitivity of Vitis vinifera L. (Shiraz) berries to soil water deficit. Aust. J. Engrapi Wine Cap de bestiar. 6, 136–140.

- Nelson, K.I., 1985. Harvesting and handling Califòrnia table engrapis for market. University of Califòrnia. Bull. 1913. DANR Publications, Oakland, CA, 72 pp

- Stikic´, R., Popovic´, S., Srdic´, M., Savic´, D., Jovanovic´, Z., Prokic´, Lj., Zdravkovic´, J., 2003. Partial root drying (PRD): a new technique for growing plants that saves water and improves the quality of fruit. Bulg. J. Plant Physiol. (Special Issue), 164–171.

- Truqui, I., Àguila, D.J., Gómez, P., Aguayo, I., Otón, M., Conesa, M.R., Pérez-Pastor, A., Artés, F., Artés-Hernández, F. 2012. Conservació de raïm ‘Crimsom Seedless’ sota atmosfera controlada després del seu cultiu en reg deficitari. X Simposi Nacional i VII Ibèric Sobre Maduració i Postcosecha, Lleida, Octubre de 2012.