Entrevista a Alberto Moro, director de AQM Laboratoris

Cada any els rius, mars i aqüífers reben centenars de substàncies contaminants a través dels abocaments d'origen natural i d'origen humà. L'aigua és un bé cada dia més escàs, tant per la sobreexplotació dels aqüífers com per la contaminació a la qual estan sotmesos, això fa que el control dels recursos hídrics i de l'aigua distribuïda que consumim sigui cada vegada més important i necessari, per controlar la presència de substàncies indesitjables, tant d'origen químic com biològic i per controlar la presència de microorganismes i altres organismes aquàtics causants de malalties. La major part de les malalties produïdes per l'ús d'aigua en mal estat són infeccions per microorganismes.

Els controls que s'han de realitzar en l'aigua estan reflectits en el Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer que estableix els criteris sanitaris de la qualitat d'aigua de consum humà.

Les anàlisis d'aigües han de realitzar-laboratoris que estiguin certificats o acreditats per ENAC segons indica el Reial Decret, encara que és convenient que els laboratoris que realitzen els assaigs d'aigües tinguin l'acreditació per ENAC en la norma UNE-EN ISO / IEC 17025 per garantir una major qualitat i fiabilitat en els resultats. De fet, penso que la tendència és que en el futur, només puguin fer-ho laboratoris amb aquesta acreditació.

Depèn molt, però en general és bona, sobretot en els grans abastaments, on el control analític de l'aigua és continu i rigorós. El problema es troba en el món rural, on els petits municipis encara no són conscients de la importància que té el control de l'aigua, com a mitjà transmissor de malalties. En moltes ocasions, els petits municipis distribueixen l'aigua sense fer ni tan sols una simple cloració per garantir la desinfecció de la mateixa.

Cal tenir en compte que el summament important que és l'aigua en la nostra vida diària, la fem servir per beure, cuinar, en la neteja personal, en la neteja de la casa i en altres múltiples tasques i moltes vegades no som conscients que el aigua que és una font de vida es pot convertir en una arma potencialment perillós, si no està correctament tractada.

El primer repte és conscienciar els ajuntaments de la importància i necessitat de subministrar aigua amb les suficients garanties sanitàries. L'Administració pública té un paper molt important ja que ha de vetllar perquè els ajuntaments compleixin amb la legislació, obligant-los a tractar l'aigua adequadament i controlar mitjançant laboratoris acreditats.

Depèn, en alguns casos, per exemple, aquells abastaments que capten de sondejos, amb la incorporació d'un sistema de cloració que garanteixi la desinfecció de l'aigua és suficient. En altres casos és necessari el muntatge d'una estació de tractament d'aigües potables o bé renovar les instal lacions existents, la qual cosa requereix una inversió important. Una opció és el subministrament mancomunat de l'aigua. Un altre cost és el manteniment, ja que perquè el tractament sigui efectiu, s'ha de fer correctament i amb els mitjans adequats, i això costa diners.

Tota la informació relativa al control dels proveïments d'aigua de consum humà es recull en el que s'anomena Sistema d'Informació Nacional de Qualitat d'Aigua de Consum Humà, més comunament conegut com SINAC . Gràcies a aquesta pàgina web del Ministeri de Sanitat i Consum, podem conèixer la qualitat de l'aigua de la nostra localitat o bé de l'aigua d'allà on anem de viatge. La pàgina ofereix la informació actualitzada de l'origen de l'aigua, tractament de potabilització aplicat i de la qualitat de la mateixa mitjançant la informació dels últims anàlisis efectuades i la qualificació d'aptitud de l'aigua.

En aquesta pàgina web, a l'àrea d'accés al ciutadà podem consultar tota aquesta informació. Lamentablement són encara molts els municipis a tot Espanya que encara no estan aplicant el Reial Decret 140/2003 i per tant introduint la informació en el SINAC, de manera que desconeixem l'estat d'aquest aigua.

Els principals tipus d'anàlisi que es realitzen són l'examen organolèptic, que a través del color, olor, sabor o terbolesa de la mateixa ens indica la potencial possibilitat d'algun problema, i després les anàlisis més rigorosos denominats anàlisi de control. Una anàlisi de control complet inclou més de 50 paràmetres i l'anàlisi anomenat de control en l'aixeta del consumidor, que es fa a normalment en cases particulars i altres llocs privats.

La freqüència d'aquestes anàlisis està indicada en l'annex V del Reial decret 140/2003. Aquest annex estableix la freqüència de les anàlisis de l'aigua distribuïda en funció de cabals diaris i de la població abastada. A més, estableix la freqüència amb que ha d'analitzar la indústria alimentària l'aigua que utilitza en els seus processos.

Actualment el repte és que tots els municipis i localitats controlin l'aigua que subministren a la seva població acord amb la legislació vigent perquè aquesta sigui lliurada amb les suficients garanties sanitàries. El futur és que el control de l'aigua serà cada dia més gran i més rigorós, i la legislació anirà endurint a poc a poc establint límits més estrictes i més controls, tant de l'aigua subministrada a les xarxes públiques, així com més controls a les instal·lacions privades.