Entrevista a Rafael Pico Lapuente, director general d'Assola

Jo crec que es deu a diversos motius. En primer lloc, el mercat interior d'oli a Espanya és molt madur, simplement es mantenen les dades similars de consum i ja està, tot i les campanyes de promoció que duem a terme amb fons comunitaris ia través de la interprofessional. No obstant això, l'exportació d'oli d'oliva ha registrat, i segueix fent-ho, un creixement enorme. No hem d'oblidar, que en els últims 25 anys, hem multiplicat la xifra d'exportació d'oli d'oliva per vuit. En concret, hem passat de vendre 100.000 tones a 846.000 a altres països. L'última campanya ha estat rècord en l'exportació espanyola, i de fet, és la que empeny el consum d'aquest producte. Aquesta tendència continuarà a l'alça en el futur, el que evitarà una caiguda dels preus superior a l'actual. Però, tornant al mercat espanyol, aquest com ja comentava és pla, sense pics: una bona notícia tenint en compte el context de crisi econòmica actual. De fet, altres sectors agroalimentaris han experimentat descensos de fins i tot un 25%. En segon lloc, com a portaveus de la indústria, des Assolada ens hem cansat d'advertir que els consumidors prefereixen els sabors suaus, en sintonia amb el que succeeix en els mercats exteriors, sobretot en països anglosaxons. Això explicaria la caiguda del consum en els olis intensos comparats amb els més suaus, que segueixen a l'alça.

Així és. Des del punt de vista organolèptic, el verge extra es distingeix d'altres olis i greixos pel seu sabor, més o menys afruitat, i les seves virtuts saludables. Es tracta d'un suc, si no es conserva de forma adequada, (a una temperatura inferior a 20 graus centígrads) pateix un deteriorament: perd sabor i bona part d'aquestes qualitats, de manera accelerada. Per exemple, si no es protegeix de la llum solar, tal com aconsellem a les etiquetes. Darrerament, hi ha hagut alguns problemes al respecte i s'ha responsabilitzat l'envasador i l'industrial, quan aquests no són responsables del tracte que l'oli rep per part de distribuïdors i transportistes. En conseqüència, això també pot motivar un descens en el consum d'aquesta qualitat.

Des Asolo, la considerem una producció molt bona, si tenim en compte que el rècord històric està en 1,44 milions de tones. Ni nosaltres, que som molt optimistes a l'hora de quantificar les xifres d'exportació, podíem imaginar uns resultats com aquests. Si en la campanya anterior es van produir 1,40 milions de tones, es van arribar a comercialitzar 1.350.000. És cert que els preus han estat baixos, però això ha fet possible una major fluïdesa i comercialització d'oli en els mercats exteriors. Pel que fa a aquesta campanya, preveiem unes xifres similars (entre 1,38-1,40 milions de tones). Com ja he comentat abans, l'exportació es segueix comportant molt bé, i fins i tot es preveu un creixement del 22%. Per la seva banda, el mercat interior té, més o menys, les mateixes xifres, tot i que es preveu una lleugera disminució d'un 2,5%.

Hi ha alguna cosa que m'agradaria ressaltar. El motiu que Espanya sigui líder en exportació i les seves vendes s'hagin multiplicat per més de 8,5 vegades, és perquè en els últims 15 anys la qualitat de l'oli d'oliva en les seves diverses qualitats ha estat increïblement bona. Quan tens un producte de qualitat a les teves mans, la comercialització és més senzilla. A Espanya, tots els agents vinculats al sector, han fet possible aquesta millora. Especialment els agricultors que produeixen més quantitat, millor qualitat i abans. Espanya és el primer productor mundial d'oli d'oliva, amb 1,40 milions de tones. Per sota se situen països com Itàlia, amb 350.000 tones reals (encara que es donin xifres de 400.000 per part del govern italià), Grècia, també amb 350.000, Portugal, amb 50.000 tones ... Pel que fa a comerç exterior, hem exportat, en l'últim any, 846.000 tones, mentre que Itàlia ha col·locat només 200.000 tones en altres països. Estem arrasant tant en producció com en exportació, i això no li agrada a tothom ...

Crec que hi ha una data clau en la trajectòria del sector de l'oli d'oliva: el dia en el qual Espanya va formar part, de ple dret, de la Unió Europea. A partir de llavors, el nostre país va començar a rebre ajudes comunitàries al igual que altres països comunitaris, com Itàlia i Grècia. Des d'aquest moment, els agricultors van comptar amb una sèrie d'ajudes que els van permetre invertir en la millora del cultiu de l'oli d'oliva. Això es va estendre a les almàsseres, on s'extreu l'oli de l'oliva. Abans les produccions no eren tan bones perquè no hi havia maquinària suficient per moldre l'oli i l'havien de dipositar durant mesos en els patis. L'oliva patia un deteriorament important, i això també afectava la qualitat de l'oli. La resta de la cadena de valor (refineries, envasadors, exportadors ...) també ha millorat. S'han destinat recursos a la distribució i comercialització del producte a l'estranger, i ara estem presents a 190 països.

Com a portaveu del sector industrial, sóc de l'opinió que el manteniment de la PAC és important, però hauria d'estar subjecte a un condicionant més. Si l'agricultor rep una ajuda comunitària ha d'invertir més en millores, especialment en qüestions mediambientals. El fet de rebre uns diners, s'ha de reflectir d'alguna manera.

En referència a la segona pregunta, des de Brussel ens veuen com el líder mundial en matèria de producció, exportació i comercialització d'oli d'oliva. Cada dia, es té més en compte la nostra opinió de cara al sector, quan abans era Itàlia la que "manejava els fils '. Afortunadament, això està canviant. Encara no tenim la imatge de país que té Itàlia, però hem millorat al respecte. Aquesta és la nostra assignatura pendent a esmenar en el futur. De totes maneres, el sector de l'oli d'oliva espanyol es percep com un sector dinàmic, en procés de canvi ...

"Fora de les nostres fronteres, el consum de verge extra és del 60% i el d'oli d'oliva del 40%"

Al meu entendre, l'oli d'oliva té dues virtuts principals que el diferencien d'altres olis i greixos: les seves propietats saludables i el seu sabor. Hauríem incidir en aquests dos atributs, encara que tenim un handicap, comparat amb altres productes ja reconeguts com a saludables. L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) no ens deixen afegir aquestes propietats funcionals a les etiquetes. No ens permeten dir que l'oli d'oliva verge extra és un producte bo, cardiosaludable, que prevé-tal com demostren molts estudis científics-el càncer de mama. Això es deu al fet que l'oli d'oliva ha de passar un primer filtre a Brussel·les, colapsada per 45.000 legacions de productes 'suposadament saludables', i que ha d'estudiar un per un. Mentre no es rebi un certificat de l'EFSA, l'AESAN no pot fer res per agilitzar aquest procés. Si poguéssim indicar aquestes propietats saludades, físicament, en les ampolles d'oli d'oliva tindríem molt terreny guanyat en mercats exteriors. L'usuari estranger compra en funció de motivacions de salut i després, es fixa en el sabor.

Estic d'acord. Sens dubte, aquesta és la línia en què s'han de redoblar els esforços. Hi ha una qüestió que afecta tots els mercats, però especialment a l'espanyol. I és que la marca blanca té una quota de mercat enorme al nostre país, i això incideix en que d'alguna manera les empreses vegin que els queda molt poc marge de benefici i tinguin dificultats per invertir en investigació i en moltes més coses. Aquest és un tema molt delicat. A més, igual que en altres països, tant els productes lactis com l'oli d'oliva es venen com 'productes reclam' a les grans superfícies. Així, en moltes ocasions, els preus als que es venen aquests aliments estan per sota dels costos, la qual cosa distorsiona el mercat. Des de l'Associació de Mercat Interior s'està treballant, tant aquí com a Brussel·les, perquè això no sigui així. Per la nostra part, des Asolo, som de l'opinió que a això se li hauria de donar, en un curt espai de temps, alguna solució.