El comandant Romerales

Existeix en els avions una curiosa veu anònima que sorprèn cada vegada que decideix informar sobre la situació del vol, la immediatesa de l'aterratge o qualsevol altra qüestió. És el comandant Romerales, que recorre a una sorprenent tècnica quan arriba el torn de l'anglès: la de parlar però no dir; explicar ràpid per facilitar una comprensió lenta. Brolles, diguem-ho ja sense embuts, no vol que se li entengui. Com si no explicar aquest reguitzell de paraules soltes en anglès que l'atordit passatger amb prou feines capta, que sonen però a una llengua diferent del castellà? El comandant Romerales sap que tres esses xiulants i quatre erres rares creen la sensació d'un anglès ben pronunciat, més tenint en compte que la megafonia a bord és certament penosa. Però intentin comprendre tot el que diu. Tres de cada dos missatges, són incomprensibles. Bé, aquesta filosofia que busca l'entesa impossible del nostre interlocutor no és infreqüent. Quantes vegades hem assistit a frases que no diuen res, conferències buides o, simplement, respostes que no ho són? En el sector de les revistes, la cosa, això, també existeix. Plàstics Universals, igual que el seu portal associat Plastunivers.com, tenen el seu tiratge i les seves visites, respectivament, controlades per l'Oficina de Justificació de la Difusió, però han preguntat alguna vegada a una altra revista, per què no la tenen? És senzill, hi ha unes regles de joc i aquell que declara tirades veritables no hauria témer un control extern com el de OJD. Però després de la pregunta arriben les mil i una explicacions, tipus les del comandant Romerales a bord de l'avió. És més, estem davant la imminència d'un nou mal de la nostra civilització: és el "mal dels Romerales", que proporciona arrestos a qui el pateix i el dota de la immunitat del vergonya.

Senyors, si existeix el món mundial, el blanc blanquíssim i la dona, dona, persones humanes i humans no persones, també hi ha coses clares: claríssimes.