Aquest article ha estat escrit originalment en castellà. L'hem traduït automàticament per a la vostra comoditat. Tot i que hem fet esforços raonables per a aconseguir una traducció precisa, cap traducció automática és perfecta ni tampoc pretén substituir-ne una d'humana. El text original de l'article en castellà podeu veure'l a ¡Que levante la mano el que no tenga un amigo homosexual!
Que aixequi la mà el que no tingui un amic homosexual!
Ibon Linacisoro. Director07/04/2009
7 abril 2009
L'any 2009, malgrat la crisi, qualsevol persona ha dit ja en la seva història, alguna vegada, que té un munt o diversos o almenys un amic o amiga homosexual. Això es diu quan un no vol ser titllat d'anti-gai, i com ningú vol, ja que tots tenim un amic o diversos o un munt d'amics gayes, que així, en plural queda molt estrany. El dia que el pobre gai va sortir de l'armari no va parar d'abraçar tant i tants amics. No era a això al que veníem, però ja que estem. Recentment, en campanya electoral, se li va preguntar a un candidat si mai havia estat a l'atur. Va dir que no, però es va afanyar a dir que tenia un amic que sí que estava a l'atur. Va caminar ràpid, no es pot imaginar a un candidat que no tingui un amic a l'atur o un amic homosexual. El d'aquests amics és un símptoma manifest d'una forma cada vegada més estesa de ser. Creiem ser el que altres pensen que som i ens sentim més segurs immersos en un corrent d'opinió que tenint la nostra pròpia.
El de l'amic a l'atur comença a estar tan generalitzat com el de l'amic homosexual. Que aixequi la mà qui no tingui un amic gai! Buff, molt pocs. Ara, ¡que aixequi la mà qui no tingui un amic gai ia més, no tingui un amic a l'atur! Res, no es veu ni una mà entre el públic. Vist el vist, si ets homosexual i estàs a l'atur, la teva llista d'amistats és interminable.
Com ens hem canviat d'esport nacional i ara al que tots juguem és a predir el futur, les especulacions sobre fins on arribarà la xifra d'aturats són infinites. Total, és gratis: cinc milions, quatre i mig, cinc i mig... el cas és parlar, o escriure. Amb aquestes xifres, de veritat, el que no tingui un amic a l'atur serà un tipus rar. El que de veritat necessitem és un tio a Amèrica que surti de l'armari, però que surti amb unes quantes bosses d'aquestes negres de plàstic, plenes de bitllets. Ahhh, l'oncle aquest perdut que tots desitgem, on estarà? Hi va haver una època en què molta gent somiava amb aquest oncle desconegut que es va anar a fer les Amèriques, solter, sense ningú a qui deixar les seves riqueses més que la seva família original, la d'aquí. Ara somiem amb l'oncle d'Amèrica i li posem cara i ulls, fins nom. Es diu Obama, i li imaginem obrint l'armari des de dins, d'una puntada, somrient, amb les mans esteses i sengles bosses negres desbordant bitllets i, sobretot, amb la idea, la gran idea per sortir d'aquesta. El nostre amic negre.
Que aixequi la mà qui no vulgui un amic homosexual, un amic en atur o un amic negre!
El de l'amic a l'atur comença a estar tan generalitzat com el de l'amic homosexual. Que aixequi la mà qui no tingui un amic gai! Buff, molt pocs. Ara, ¡que aixequi la mà qui no tingui un amic gai ia més, no tingui un amic a l'atur! Res, no es veu ni una mà entre el públic. Vist el vist, si ets homosexual i estàs a l'atur, la teva llista d'amistats és interminable.
Com ens hem canviat d'esport nacional i ara al que tots juguem és a predir el futur, les especulacions sobre fins on arribarà la xifra d'aturats són infinites. Total, és gratis: cinc milions, quatre i mig, cinc i mig... el cas és parlar, o escriure. Amb aquestes xifres, de veritat, el que no tingui un amic a l'atur serà un tipus rar. El que de veritat necessitem és un tio a Amèrica que surti de l'armari, però que surti amb unes quantes bosses d'aquestes negres de plàstic, plenes de bitllets. Ahhh, l'oncle aquest perdut que tots desitgem, on estarà? Hi va haver una època en què molta gent somiava amb aquest oncle desconegut que es va anar a fer les Amèriques, solter, sense ningú a qui deixar les seves riqueses més que la seva família original, la d'aquí. Ara somiem amb l'oncle d'Amèrica i li posem cara i ulls, fins nom. Es diu Obama, i li imaginem obrint l'armari des de dins, d'una puntada, somrient, amb les mans esteses i sengles bosses negres desbordant bitllets i, sobretot, amb la idea, la gran idea per sortir d'aquesta. El nostre amic negre.
Que aixequi la mà qui no vulgui un amic homosexual, un amic en atur o un amic negre!
