Els meus optimistes previsions

"La millor forma de predir el futur és inventar", Alan Kay.

Corria el mes de març de 2007 quan el Fons Monetari Internacional, dirigit llavors per Don Rodrigo de Rato i Figaredo, va publicar les seves previsions per al 2008 referides a Espanya. Sostenien llavors els saberuts economistes del prestigiós organisme regulador que el creixement econòmic espanyol augmentaria aquest any un vigorós 3,5%. Pocs mesos després, concretament l'octubre de 2007, la mateixa acreditada entitat, a la direcció havia accedit un mes abans el cèlebre professor d'economia a la Universitat de Nancy, Dominique Strauss-Kahn, rebaixava prudentment la previsió a un raonable 2,7%. En això estàvem quan va començar 2008 i l'evolució de l'economia real no feia presagiar res de bo. Així que els espavilats econometro de l'FMI, sempre atents a l'evolució real de les magnituds macroeconòmiques, ajustar l'abril els seus models predictius per deduir que l'economia espanyola només havia de créixer un modest 1,8%. Alarmats davant aquest panorama, els agents econòmics en presència intuir que pintaven bastos i van decidir començar a desfer posicions. I ja en ple esclat de la bombolla financera, recentment començat el mes d'octubre, els aguts analistes de l'FMI es van adonar un cop més que els resultats de les seves equacions no es corresponien amb el mer sentit comú i, apel·lant a la dita que rectificar és de savis, on havien dit dic, van dir 1,4. I es van quedar tan amples. El 31 de desembre, això sí tal com estava previst, es va acabar 2008. I poques setmanes després vam saber que aquest any el creixement econòmic espanyol, en realitat, havia augmentat únicament un raquític 1,1%.

Llisa i pla, l'influent diu el Fons Monetari Internacional havia errat la seva predicció per a 2008, feta el març de l'any anterior, ¡en un 68%! Això sí, conservant incòlumes seu prestigi, la seva autoritat, i el seu crèdit per seguir realitzant prediccions per al 2009 i per al 2010. I per continuar demostrant la seva saviesa a base d'anar rectificant cada vegada que la realitat s'entesti a no voler ajustar a les seves models economètrics. És sabut que per als economistes la vida real és només un cas particular.

Tot això no tindria més importància si no fos perquè aquest tipus de prediccions, juntament amb les que realitzen tants altres organismes governamentals i acadèmics, o els publicats per les mateixes entitats financeres, acaben tenint una significativa influència en el comportament dels diferents agents econòmics. Seria lògic preguntar-se de què serveixen les seves prediccions si gairebé mai encerten i, la majoria de vegades, ni tan sols s'aproximen, o què és el que els dóna més relleu que les efectuades per un sociòleg, per un historiador o fins i tot per un astròleg. I és, sens dubte, la seva capacitat d'influència. Una influència que no es correlaciona en absolut amb el seu grau d'encert.

El 28 de gener de 2009 el Fons Monetari Internacional publica les seves prediccions per a Espanya i augura per a aquest any una contracció del 1,9% i del 0,1 per 2010. Té això algun valor? Predictiu, cap. Només ho té en la mesura que pugui influir en la presa de decisions dels empresaris, dels consumidors o dels governs. Per què diables s'obstinen doncs a seguir fent pronòstics catastrofistes amb tanta antelació? Per què no aprenen dels meteoròlegs i es limiten a dir-nos que passarà a curt termini? Per què no reconeixen que les seves previsions tenen tant valor com les que puguem fer vostès o jo fiant únicament de la intuïció o del sentit comú?

Doncs bé senyors, buscant el delicat equilibri entre el pessimisme de la intel·ligència i l'optimisme de la voluntat, he decidit mullar-me i fer jo també la meva predicció. Heus aquí: jo crec que aquest any l'economia espanyola va a contreure poc més del 1,5%, amb una brutal caiguda en el primer trimestre i clars símptomes de millora en el quart. I el 2010 recuperarem el camí del creixement en, almenys, el 2%. Escrit queda. M'aposto un pèsol a que m'equivoco menys que els il·lustres economistes de l'FMI. Però si ho faig, els asseguro que, a diferència d'ells, el reconeixeré, em disculparé i deixaré de fer prediccions.