Sense crisi no hi ha paradís

Algú s'atreveix a escriure alguna cosa sense que contingui expressament paraules del camp semàntic de 'crisi'? En Metalunivers i en Interempreses-que com ja hem explicat fins a l'extenuació som els mateixos però diferents-, amb aquest empenta que ens ha portat al més alt del podi, ens atrevim, pensem que podem viure sense parlar de la crisi. Pel que hem entès, la crisi és quan tothom parla d'una cosa i parla tant i tant del que passarà que finalment no se sap si ja ha passat, si està passant, si ha arribat o si només existeix perquè es parla d'ella. Si la crisi tindria les mateixes dosis de protagonisme si ningú hagués parlat d'ella, és un dubte amb la qual ens anirem a la tomba. Anirem a la tomba perquè no ens queda altra, no per la crisi, que ningú s'alarmi. Hi ha crisi per les subprimes, per la culpa del veïnatge universal, perquè tothom ha venut escombraries, perquè hi ha hagut una bombolla, perquè els que havien de controlar es van anar a la platja a guanyar més i més pasta, perquè la Xina no és el que era, perquè ja no hi ha qui vengui un cotxe, perquè la barra de pa està que se surt o perquè el pànic al corralito ens tenalla?

Hi ha crisi, així de rotunds som, perquè això és el paradís. És que ja no podia ser, tanta feina, tanta tensió, tant estrès, tan poc temps lliure. Tan pocs temes dolents dels que parlar. Per als que ens dediquem a escriure és una ganga, és el paradís. Hummm, de què podem escriure avui perquè algú ens llegeixi? De la crisi. ¡Presa! Ja superem el tema del canvi climàtic, ja hem anunciat la fi del món, que per cert, està al caure, i ara, en climàtic, sumem el canvi de tendència en l'economia mundial.

Però la cosa és profunda. Hi ha tanta crisi perquè es parla d'ella o es parla d'ella perquè hi ha tanta? El menyspreu d'una qüestió pot atenuar-ne els efectes, de la mateixa manera que la seva exacerbació els pot multiplicar. Un amic d'un amic, de tant explicar als amics el que li havia passat una vegada a un altre amic, es va incloure finalment en la història, tot i ser totalment aliena a ell. És a dir, explicava el que ha passat com si fos ell el protagonista, però no per mentider o per donar-se importància, sinó perquè realment, de tant repetir-ho, va acabar pensant que li havia passat a ell. Així que la crisi, de tant esmentar-, ha agafat forma, s'ha fet fort. Ocupa la pole en la graella informativa. Que ningú ens acusi de poc coherents. Dèiem al principi que en Metalunivers ens atrevim a no parlar de la crisi. I ho mantenim, però ja ho demostrarem més endavant.

Hi ha crisi, perquè sense crisi no hi ha paradís i els terrícoles busquem encaridament porcions de vida paradisíaques.