La grandesa del que és petit

Pel petit hi ha sovint grans gestes. En llocs recòndits, anònimes en el macro però conegudes pel micro, trobem amb freqüència empreses petites que ens sorprenen per la seva visió de la indústria, la claredat dels camins pels quals s'ha d'orientar el seu negoci i el convenciment que els espera un futur positiu. Sovint, especialment per la gran capacitat de màrqueting de les grans empreses, la seva presència aclaparadora, la seva contínua transmissió de missatges, tendim a confondre el seu missatge amb el veritable. Però la seva veritat no és necessàriament la veritat universal. Una temporada de vaques magres en el sector dels plàstics és per a alguns això mateix, però per altres és simplement una temporada de vaques menys grasses. El teixit industrial espanyol es conforma per moltes empreses de reduïdes dimensions i és cert que en molts casos la visió a curt termini i l'aposta per uns diners ràpid amaga el bosc que ha quedat enrere. Però no menys cert és que per moltes les coses no són així. Pas a pas, amb les coses clares i un creixement raonable basat en la tecnologia, en el compromís amb el client i la gestió rudimentària però eficaç, també, per què no, amb una certa dosi de risc calculat en les inversions, moltes empreses estan any rere any, sense fer soroll, en nínxols de mercat que han sabut localitzar i dominar.

Però no ens creguem tan especials. Amb una inquietud panibérica ens hem traslladat fins a Portugal per comprovar que aquesta realitat, com és obvi, no és exclusiva del sector espanyol, sinó que Portugal té un bon nombre d'empreses que responen al perfil descrit. En aquest cas ens hem centrat en aquelles que es dediquen a la construcció de motlles, però amb freqüència es dediquen també a la transformació de plàstics. No us perdeu el reportatge de pàgina 66.