Deu propostes per aconseguir '0 'morts a la xarxa d'alta capacitat el 2020

Indubtablement, la millora estable i continuada de la seguretat viària exigeix la posada en marxa de polítiques integrals que incideixin en l'usuari, el vehicle, el control del compliment de les normes i la infraestructura. Aquest plantejament ha estat el que ha propiciat la reducció de l'accidentalitat sense precedents que ha viscut el nostre país en l'última dècada.

Ara bé, sense deixar de banda la importància d'incidir en els tres primers elements-usuari, vehicle i control-des de l'Associació Espanyola de la Carretera estan convençuts que aconseguir '0 'morts a la xarxa d'alta capacitat durant la pròxima dècada només és possible amb una política activa i decidida en matèria viària.

1. Generalitzar en el conjunt de la xarxa de carreteres l'aplicació de les estratègies pal·liatives i preventives per a la millora de la seguretat viària incloses en la Directiva 2008/96/CE: la gestió de trams de concentració d'accidents, les inspeccions de seguretat viària i les auditories de seguretat viària haurien de ser aplicades de manera sistemàtica per garantir que la xarxa de carreteres opera en les màximes condicions de seguretat.
2. Garantir l'existència de marges assegurances, sota el concepte de 'carreteres que perdonen', que compensen els possibles errors dels usuaris. Per això, ha d'haver una zona propera a la via lliure d'obstacles i sense pendents fortes, si no fos possible, cal instal · lar els sistemes de contenció apropiats per a tot tipus d'usuaris.
3. Augmentar la inversió en conservació de ferms, que s'ha vist notablement afectada per la situació actual de crisi econòmica, un paviment en bon estat és fonamental per a una circulació segura, a més de còmoda i amb una adequada qualitat de servei. Una carretera ben conservada és una carretera que ofereix majors marges de seguretat.
4. Reposar en termini i forma la senyalització vertical, horitzontal i elements d'abalisament, la major part de la informació que rep l'usuari de la via i el seu entorn li arriba a través d'aquests elements, per la qual cosa és imprescindible garantir la seva existència i òptim estat de conservació. Un usuari ben informat és un usuari més segur.
5. Generalitzar la il·luminació nocturna de la xarxa d'autopistes i autovies, promovent la circulació de vehicles pesants durant la nit. D'aquesta manera, s'incrementarien de manera notable els índexs de seguretat durant el dia, en reduir la 'convivència' entre lleugers i pesats, una de les principals causes d'accidentalitat.
6. Aprofitar les possibilitats de la tecnologia de control i gestió de la circulació per obtenir el màxim coneixement de la via i el trànsit en temps real, de manera que es puguin implantar plans per millorar la fluïdesa i la seguretat adequats a les circumstàncies de cada via en cada comento.
7. Desenvolupar un programa d'adequació dels túnels espanyols a la Directiva Europea sobre Túnels (il luminació, ventilació i eliminació de partícules, telemàtica i elements de seguretat específics, etc.).
8. Definir un pla de revisió de l'estat actual dels ponts de la xarxa d'alta capacitat, fonamentalment de les estructures de fàbrica (pilars i bigues) i dur a terme la seva adaptació en cas necessari.
9. Analitzar els accidents que es produeixen en les autopistes i autovies i, en particular, en els trams de concentració d'accidents, per tal d'identificar les seves causes i implantar solucions a curt termini, evitant complicacions administratives i retards en l'adjudicació de projectes i començament de les obres necessàries.
10. Emprendre el seguiment dels anomenats 'trams blancs', terme creat per l'Associació Espanyola de la Carretera per denominar els trams de carretera on no es produeixen accidents amb víctimes durant un determinat nombre d'anys, de manera que es poden obtenir conclusions sobre la influència de les característiques geomètriques de la via, els seus usos, l'equipament, estat de conservació, etc., en la seguretat viària.

En tot cas, no s'ha d'oblidar que un elevat percentatge d'accidents i víctimes mortals es produeix a la xarxa convencional de carreteres, és a dir, fora d'aquestes vies de gran capacitat. Per tant, des de l'AEC alerten que aquest decàleg s'ha de veure complementat amb un pla específic i urgent de millora de la seguretat en vies convencionals; "la mal anomenada 'xarxa secundària' en la mesura que és una xarxa clau per a l'accessibilitat i la cohesió del territori ".