La dignificació de la professió

Conversant amb Ángel Sanz, president de la Unió de Serrallers Espanyols (UCE), ens deixa clar un missatge: és imprescindible la regulació del sector per a una lluita més efectiva contra els anomenats 'serrallers pirates'. Per aquesta raó les principals associacions de serrallers (Apecs, ASMAC, tancadores, Grup Serraller i Grup Vicuña) es van unir al febrer de 2009 com indica la seva pàgina web "amb l'objectiu principal de desenvolupar els treballs tendents a establir els procediments per a l'autoregulació empresarial i professional del sector de les empreses de Serralleria de Seguretat i Serrallers de Seguretat ".

Després dels primers mesos de treball associat, l'UCE ja ha tingut contactes amb l'administració per aconseguir aquest fi. Ángel Sanz ens explica que s'han iniciat converses amb els ministeris de l'Interior i d'Indústria, però les converses estan encara en els seus primers passos. Les coses de palau van poc a poc i, a més, aquest ha estat sempre un mercat sense cap regulació. Això ha provocat que els anomenats manyans 'pirates' es colin en un mercat que ja disposava de professionals molt preparats i que siguin capaços (els manyans fraudulents) de posar preus abusius als clients de fins a 400 euros o de rebentar preus cobrant només 20.

"Tots dos són dolents", assegurava Ángel Sanz, ja que el preu habitual d'una obertura de porta ronda entre els 50 i els 60 euros. "Òbviament el preu pot variar depenent de la porta i el pany, però és molt improbable que arribi als 400 euros". Són aquests 'pirates' els que han donat una mala fama a la professió, ja que, encara que depengui de cada empresa, els serveis d'urgència no haurien de tenir un suplement extra per encarir el servei. Tampoc és habitual entre els professionals cobrar pel temps emprat en realitzar l'obertura, així que desconfiïn dels que triguen més de 20 minuts en obrir una porta per després cobrar un recàrrec de 30 o 40 euros.

Però com saber si el manyà a què hem anomenat no és 'pirata'? El més obvi seria visitar el web de l'UCE ( www.grupocerrajero.com ), on tots els serrallers que allí s'anuncien són professionals membres de l'associació, la qual cosa ja és una garantia. Però si ens quedem al replà i sense ordinador, com distingir? El president de la UCE ens ho explicava: un manyà professional hauria de comprovar sempre que el client és el propietari del pis amb el DNI o parlar amb els veïns o, en cas d'una situació sospitosa, consultar a la Policia o la Guàrdia Civil. Aquests no semblen els procediments que faria un manyà 'pirata' oi?. Doncs la intenció de l'UCE és que aquests siguin procediments habituals en la seva professió, fet que per la falta de regulació, encara no és així. I no és l'única mesura que plantegen, ja que per garantir encara més la seva professionalitat, l'associació demanarà a l'Administració que sigui imprescindible un certificat de Penals dels treballadors. Això evitaria que aquelles persones amb antecedents penals per robatoris, furts o sostraccions puguin ser contractades com serrallers.

I encara que només porten treballant uns pocs mesos de forma conjunta, representants de l'UCE es mostren contents amb el treball realitzat, ja que dels 4.500 professionals, 400 ja s'han associat amb el col·lectiu i més de 1.500 han estat inclosos en una llista de serrallers fiables. També s'ha aconseguit un reconeixement de l'ofici, "ara almenys se'ns coneix" admetia Ángel Sanz, "gràcies a reportatges com el que ens va fer Informatius Telecinco" a la secció Reporters ( http://www.telecinco.es/informativos/ reporteros/noticia/100009906/Tu + casa + aquesta + a + les teves + mans ). I és cert que el primer pas per ser reconegut és, encara que sembli obvi, ser conegut. Aquest reportatge i el treball realitzat dia a dia per l'UCE s'acosten a l'associació a aquest objectiu de donar-se a conèixer.

La dignificació d'una professió és imprescindible i més si té una gran responsabilitat social com la d'obrir la porta a la llar per a aquells que, per la raó que sigui, s'han quedat fora. "Aquesta dignificació-ens deia Ángel Sanz-ens ajudarà a aconseguir una necessària regulació per a poder lluitar i diferenciar-nos dels serrallers que no són fiables". I és cert que s'han donat casos en què falsos serrallers han aprofitat per robar a les llars que han obert prèviament, mentre el propietari no era a casa.

Però no podem deixar passar un aspecte fonamental en el negoci de la seguretat com és la innovació. Gràcies a les inversions en R + D + i, dia a dia es troben nous sistemes que milloren la protecció a les nostres llars. En aquest sentit, cada millora proporciona una millor qualitat de vida que resulta fonamental en els temps que corren. Si parlem de seguretat infantil, són molts els sistemes que protegeixen els nostres petits de patir accidents amb aigua o electricitat (per exemple ¿quin nen no ha volgut ficar els dits a l'endoll?). És per això que empreses com Bomboy Dispositius de Seguretat es dedica a la seguretat a la llar i en centres públics com guarderies i escoles infantils. Per evitar que els nens o grans pateixin la dolorosa sensació d'agafar-se els dits amb una porta, Marcel·lí Bombuy va inventar i patentar fa deu anys l'anomenat Sistema antipinçadits.

Aquest sistema proporciona una total protecció de goma a tot el contorn de la porta, inclosa la part inferior i les frontisses, aconseguint així protegir de possibles cops, a més de ser un efectiu aïllant del fred i la calor. És per tant un producte de gran qualitat, no perquè jo ho escrigui, sinó perquè ha estat homologat per la CEE i ha estat premiat i reconegut amb la medalla de plata del 27è Saló Internacional des Inventions de Ginebra (el 1999), la medalla d' or a la sala d'inventors Eureka 2001 de Brussel·les. A més, Bombuy Dispositius de Seguretat es va dur la medalla de plata en categoria 'Construcció', la d'or en categoria 'Nens i assistència infantil' i va ser premiat com el Millor Invent Europeu, els tres guardons en la sala d'inventors Inpex 2002 de Pittsburg (EUA).

D'aquesta manera, podem pensar que aquest tipus de sistemes de protecció a la infància es fan imprescindibles en hospitals infantils, centres mèdics, geriàtrics, psiquiàtrics, domicilis particulars i en tots aquells llocs on hi ha un elevat risc de patir aquest tipus d'accidents .

Però la seva comercialització no ha estat fàcil. Inventar i patentar és car, requereix molt de temps i molt esforç. La paperassa que cal per a legalitzar una patent d'un producte innovador és més que considerable i sovint els invents són copiats, lleugerament modificats i patentats per empreses més poderoses, que es poden permetre llargs litigis mentre van fent negoci. És per això que aquesta modesta empresa de Canet de Mar no es planteja de moment presentar nous productes, encara que com comentava Marcel·lí Bombuy, "vam estar planejant nous sistemes de seguretat per als vehicles, però no és el moment d'embarcar en una empresa de tal calibre ".