Noves oportunitats i mercats per ANPR en un context de crisi

La situació econòmica d'alguns països d'Europa és especialment delicada amb taxes de desocupació fora de control, organismes públics sobrendeudados i sense recursos per invertir, etc. Aquesta situació ha generat nous escenaris i problemàtiques a Europa que han propiciat l'entrada de l'ANPR amb força en nous sectors. L'augment del furt d'una banda i la necessitat urgent d'aconseguir noves fonts de finançament en els organismes públics per un altre, han estat dos dels factors que han impulsat l'obertura d'aquests nous nínxols de mercat.

Com és natural, l'interès per sistemes d'aquest tipus en sectors on la tornada d'aquesta inversió no és perceptible o immediat ha disminuït enormement. No obstant això, aplicar la tecnologia ANPR a pràcticament qualsevol sector o activitat sempre reporta beneficis ja que millora el control, la seguretat i la trazabilidad. De totes maneres, és molt freqüent que no sigui fàcil calcular la tornada de la inversió de forma clara. Alguns exemples d'aquestes noves necessitats podrien ser els casos de les gasolineres, els ajuntaments o el control de zones industrials.

Habitualment en molts països d'Europa les gasolineres, en horari diürn, funcionen en manera autoservei, on el client se serveix el combustible i quan finalitza pansa per caixa per abonar l'import corresponent.

Encara que sempre ha existit el client que després de servir-se combustible abandona la gasolinera sense abonar el repostaje, fins a l'inici de la crisi el percentatge de serveis no pagats era relativament petit i la pèrdua ocasionada era assumible per la gasolinera/distribuïdora i segurament es veia compensat pel poc personal necessari per atendre el negoci en manera autoservei.

En l'actualitat, amb l'existent crisi i amb els preus de combustible en màxims històrics s'ha disparat el nombre de clients que no paguen. Així mateix, la pèrdua és major en ser major el preu del combustible (en el cas de camions podem estar parlant de centenars d'euros).

En països com Espanya, actualment és necessari abonar taxes judicials d'uns 200 euros prèvia denúncia. Aquestes circumstàncies han propiciat que augmenti la prioritat de la prevenció del furt. Una de les maneres de tractar de minimitzar aquest furt ha estat la instal·lació de sistemes ANPR connectats al sistema de gestió dels sortidors, i molt sovint amb el sistema de vídeo enregistrament (NVR) del que ja disposa la gasolinera.

El funcionament, a grans línies, és el següent: s'instal·la un sistema ANPR amb càmeres enfocades a cadascun dels sortidors de manera que el sistema coneix sempre quin va ser l'última/s matricula/s en cadascun de les vies de repostaje. En el cas que un client abandoni l'estació sense pagar, la seva matrícula és afegida a una ‘llista negra’. Aquesta llista negra, i aquí està el benefici, és alimentada i compartida per totes les estacions de servei del mateix grup (en alguns països existeix el dubte sobre els límits legals la conservació d'aquesta llista així com els límits temporals d'aquesta). Quan el ‘client’ tracta de repetir l'operació en una altra gasolinera del grup, el sistema ANPR reconeix la seva matrícula, verifica la llista negra i si aquesta és localitzada o deshabilita el sortidor i no dispensa gasolina al client o bé força el prepagament per a aquest sortidor.

Combinar aquest sistema amb una senyalització que mostri clarament que l'estació de servei compta amb aquest sistema de seguretat pot tenir a més un efecte dissuasori, complint així la funció d'evitar el robatori. Aquesta tecnologia pot ser, a més, aprofitada per fidelizar clients detectant els seus hàbits de consum per facilitar repostaje o proposar descomptes, etc.

Sistema de càmeres ANPR.

En països com Espanya s'està estenent la pràctica d'instal·lar sistemes de gestió de tràfic en manera de lloguer. És a dir, l'empresa subministradora ha de fer-se càrrec del subministrament i instal·lació dels sistemes d'ANPR, ha de portar el manteniment d'aquests sistemes mentre duri el contracte i garantir el màxim temps possible de disponibilitat d'aquests sistemes. També ha d'ajudar, fins i tot en la gestió diària de les sancions. A canvi, l'empresa rep per part de l'ajuntament un import fix a l'any (bastant reduït) i un % de cada sanció cobrada. Aquests contractes solen tenir una durada d'uns 4 anys, temps en el qual es recupera la inversió sense dificultat.

Alguns d'aquests sistemes són, per exemple, els Sistemes de Radar (control de velocitat en zones sensibles o problemàtiques de la cuideu), els Sistemes de ‘Foto vermell’ (controlen que es respecti la llum vermella d'un semàfor) o els Sistemes de Supervisió del Carril Bus/Taxi (controlen que vehicles que no siguin de transport públic envaeixin aquests carrils).

L'ample de banda existent a la xarxa de comunicacions disponible per l'ajuntament determina l'arquitectura dels sistemes. Quan aquest ample de banda és baix (3g, wimax, etc.) és més apropiada una arquitectura distribuïda on l'ANPR treballa en local i solament envia al centre de control les lectures o propostes de sanció. Si per contra es disposa d'una infraestructura amb un gran ample de banda (fibra òptica), una arquitectura centralitzada pot baixar els costos del sistema en general, ja que l'ANPR treballaria de forma centralitzada en un únic servidor. La modalitat de contracte en lloguer permet que l'organisme públic (ajuntament) no faci un desemborsament inicial d'una important quantitat de diners, la qual cosa és molt interessant donada la situació actual.

Encara que en algun país de l'Europa del sud, aquests sistemes semigestionados per empreses privades van arribar a ser bastant impopulars (Itàlia per exemple), en general poden resultar molt beneficiosos per pacificar el tràfic en zones amb alta sinistralitat, obtenir un ingrés extra tan necessitat en aquests moments, augmentar el control i millorar la gestió del tràfic d'una ciutat o poble.

Amb l'auge del concepte de Smartcity aquests sistemes estan anomenats a desplegar-se a poc a poc per tots els nostres pobles i ciutats interconnectats amb altres sistemes d'ITS (Intelligent Traffic Systems).

El nombre de robatoris en zones industrials ha augmentat considerablement aquests anys. L'objectiu d'aquests sol ser ben matèries primeres, ara molt valorades, com a coure, etc. o bé maquinària. Encara que algunes d'aquestes zones industrials compten amb un control d'accessos amb barreres i guarda de seguretat, la gran majoria són de lliure accés.

La instal·lació de càmeres en tots els accessos al polígon, reconeixent i emmagatzemant en un històric les matrícules, té d'una banda un efecte dissuasori, si està ben senyalitzat l'ús d'aquest i és útil també com a registre d'accessos per a la policia en cas de cometre's un delicte.

Freqüentment aquests sistemes emmagatzemen data i hora de l'accés i sortida al polígon, matrícula, tipus d'accés (entrada o sortida) i imatges del vehicle. En haver de reconèixer matrícules a altes velocitats solen utilitzar-se sistemes free-flow de reconeixement de matrícules. Una vegada més, la integració de la tecnologia de reconeixement de matrícules amb un vídeo gravador, dóna un gran valor afegit al sistema podent veure la “escena” prèvia o posterior al pas del vehicle.