Uniformes de salvament intel·ligents gràcies als nanomateriales

Amb Safeprotex es posarà a punt un prototip genèric, apte per a qualsevol tipus de risc, i altres dos prototips específics: un per a condicions meteorològiques extremes i un altre per a personal sanitari parant esment en situacions d'emergència. Aquests models seran provats en contextos reals pels dos equips de rescat participants en el projecte en qualitat d'assessors experts i amb experiència en desastres internacionals: Salvament i Acció de Rescat, SAR, i Rescue Greece.

Però, com va entrar el centre tecnològic basc a participar en Safeprotex? “Gaiker-IK4 porta al voltant de 10 anys treballant amb materials intel·ligents en diversos projectes sent el coordinador del projecte estratègic Actimat (Govern Basc) des del seu inici. A més també ha participat i participa en projectes sobre tèxtils actius i intel·ligents com és l'Infinitex (Ministeri de Ciència i Innovació), ens explica Ibon Aramberri. “En aquest context, va ser l'empresa Inotex la que va posar en contacte amb nosaltres per participar en aquest projecte. Van creure que Gaiker-IK4 podria ser un bon aliat en el desenvolupament de nous materials polimèrics per a aplicacions en el sector tèxtil i més concretament per elaborar uniformes per a equips de rescat”.

El projecte Safeprotex —emmarcat al VII Programa Marco de la Unió Europea— persegueix, en definitiva, desenvolupar solucions innovadores que incorporin nanomateriales per abordar les principals limitacions de les peces actuals de protecció, davant un ventall de riscos que poden ser molt diversos. Per exemple, les tasques de neteja després d'una inundació comporten riscos que abasten des d'aquells derivats del contacte amb aigües residuals, productes químics per a la llar, productes de petroli o substàncies químiques industrials perilloses, fins a pesticides o líquids inflamables. D'aquesta manera, els nous vestits hauran de ser ignífugos, impermeables, autolimpiables amb llum solar, antimicrobianos i a més el teixit haurà de tenir propietats antiestàtiques. Es valorarà també la seva comoditat, per evitar el rebuig que de vegades produeixen les peces de seguretat en els usuaris, així com la seva vida útil, la qual és desitjable augmentar a causa de l'elevat cost d'aquest tipus de vestits.

La labor de Gaiker-Ik4 en el marc del projecte Safeprotex, fonamentalment desenvolupada en les primeres fases del projecte, s'ha centrat en el desenvolupament d'un material amb propietats antiestàtiques i retardants a la flama, que incorpora nanoaditivos (nanotubos de carboni i nanoarcillas). “Gaiker-IK4 ha desenvolupat nous nanomateriales polimèrics funcionals per a aplicació en tèxtils. Es tracta de materials amb propietats antiestàtiques, amb propietats enfront del foc, millorades i estables a la radiació UV. Aquests nous materials han estat elaborats i caracteritzats en els laboratoris de Gaiker-IK4. A continuació s'han realitzat assajos reològics i d'estiramiento per a l'obtenció de filament en col·laboració amb un centre d'investigació suec”, explica Aramberri.

Les propietats del nou material han estat caracteritzades i la seva funcionalitat demostrada. Ibon Aramberri narra en quina etapa es troba aquest projecte d'investigació europeu: “En aquests moments s'està treballant en diverses línies en paral·lel. D'una banda, s'està realitzant filaments i fils amb les esmentades propietats a escala industrial i d'altra banda, s'està treballant en el disseny dels futurs uniformes”.

En l'actualitat i fins a setembre de 2013, l'activitat del consorci que participa en el projecte, se centrarà en l'escalat de la fabricació del material, per després confeccionar els futurs vestits amb l'ajuda d'experts en altres camps (filat, disseny, confecció…).

La clau de la nanotecnologia

És cada vegada més habitual escoltar parlar de l'aplicació de la nanotecnologia en aplicacions industrials. El doctor Aramberri ens explica com es manipulen les propietats d'un teixit i modificar així les seves característiques: “En aquest cas, es tracta d'afegir nanopartículas a la matriu polimèrica mitjançant barreja en fos. Els plàstics presenten unes propietats inherents o específiques del propi material. La majoria d'ells per exemple són inflamables i s'utilitzen com a aïllant elèctrics. No obstant això, aquests materials es poden convertir en parcialment ignífugos i conductors utilitzant nanopartículas com a additius en molt petites quantitats. Generalment, percentatges en pes inferiors al 3% de nanopartículas pot ser suficient per canviar dràsticament les propietats dels plàstics. Amb aquestes concentracions, les propietats principals (mecàniques, reològiques, etc.) dels plàstics no solen sofrir moltes variacions i no obstant això, les funcionals sí”.

La complexitat d'aquests processos sembla que reservi aquest tipus de teixits a aplicacions molt particulars… Li preguntem a Ibon Aramberri si creu que, en un futur, tots els teixits, fins i tot els que usem en el nostre dia a dia, seran 'intel·ligents': “A dia d'avui, els materials intel·ligents i actius són cars i solament s'utilitzen en aplicacions d'alt valor afegit. En el cas dels tèxtils, actualment sí s'estan utilitzant algunes robes amb sensors de pressió de calor o que monitorizan els senyals vitals. Es tracta de casos concrets on els materials intel·ligents, la majoria amb electrònica incorporada, sí tenen cabuda. És possible que en un futur, activitats tan comunes com anar a la muntanya o caminar amb bici, també es realitzin amb roba que tingui integrats circuits electrònics”.