Bequinor organitza la jornada ‘Aspectes tècnics i situació legal de les màquines noves i en ús en 2013’

La directiva 2006/42/CE inclou dos canvis molt significatius: admet explícitament l'ús del programari en funcions de seguretat i incorpora les definicions de fabricant i de conjunt de màquines, que converteixen en fabricant, ara ja de manera indubitable, a l'usuari que fa canvis significatius a una màquina o junta màquines per automatitzar el procés productiu i fer que diverses màquines que treballaven soltes passin a fer-ho coordinades, com una sola màquina, formant un ‘conjunt de màquines’. Aquesta obligada assumpció del paper de fabricant, amb les obligacions inherents de marcat CE, expedient tècnic, etc., es deu al fet que, segons la directiva, aquest conjunt de màquines és una nova màquina, diferent de cadascuna de les màquines individuals i, com no és freqüent que l'usuari de la màquina disposi d'un ‘fabricant’ en el sentit clàssic del terme, que accepti la seva responsabilitat lliurant la corresponent declaració CE de conformitat de la màquina ‘conjunt de màquines’, s'aplica la definició de fabricant: “En absència d'un fabricant en el sentit indicat, es considerarà fabricant qualsevol persona física o jurídica que comercialitzi o posi en servei una màquina o una cuasi màquina coberta per la present Directiva”.

La possibilitat d'utilitzar el programari en funcions de seguretat està portant a modificar substancialment la maquinària nova, que fa un extensiu ús dels servos i variadors de velocitat de seguretat (‘drives’ en la literatura tècnica anglesa) així com tota una gamma de components de seguretat (relés de seguretat, PLCs de seguretat, cortines fotoelèctriques, etc.) que es recolzen en electrònica i programari en comptes d'en components electromecànics. La fiabilitat de tots ells i de les funcions de seguretat que se'ls encomanen es justifica mitjançant el PL (performance level, nivell de prestacions) de la norma EN ISO 13849-1, o mitjançant el SIL (safety integrity level, nivell d'integritat de la seguretat); tots dos són una quantificació de la probabilitat de fallada al llarg d'una hora. La norma EN ISO 13849 és bastant més complicada que la seva substituïda, la norma EN 954-1, que era purament qualitativa.

Però què passa amb la maquinària antiga, en ús, subjecta al RD 1215/1997? Li afecta d'alguna manera tot l'anterior? La publicació per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball al novembre de 2011 de la nova versió de la Guia d'aplicació del RD 1215/1997 ho aclareix a la seva pàgina 157 en la qual, referint-se a la norma EN ISO 13849 diu que “…és la (norma) que s'utilitza actualment per a l'oferta de dispositius de protecció o altres subsistemes de comandament específicament desenvolupats per realitzar funcions de seguretat i, per tant, s'hauria de tenir en compte en el cas que calgui implantar aquests dispositius o subsistemes en màquines usades”.

Interessats en la jornada

Aquesta jornada està especialment dirigida a un perfil molt variat de professionals com:

• Usuaris en general de maquinària industrial.
• Fabricadors en general de maquinària industrial.
• Personal de manteniment de maquinària complexa i instal·lacions automatitzades.
• Personal de manteniment, producció o enginyeria de planta que pugui, eventualment, convertir-se en ‘fabricant’ d'un nou equip.
• Personal d'instal·lacions industrials automatitzades responsable de la utilització, disseny o modificació de les seves pròpies instal·lacions o equips de treball.
• Responsables del disseny i fabricació de maquinària, especialment maquinària complexa o d'alt risc.
• Responsables de producció i enginyeria d'usuaris de maquinària industrial.
• Enginyeries i enginyers industrials que assessorin als usuaris i fabricadors de maquinària.
• Responsables i tècnics de prevenció de riscos laborals.

L'enfocament pretén explicar clarament l'abast de les modificacions esmentades i guiar de manera pràctica, especialment als usuaris de maquinària, encara que també als fabricants, pel que fa a com han d'actuar a partir d'ara. La jornada pretén ser molt oberta, permetent als assistents anar exposant les seves preguntes concretes, a part del previst col·loqui final.

En acabar la jornada l'assistent, tant si és fabricador com si és usuari de maquinària, ha d'estar en condicions d'entendre com afecten les modificacions normatives al seu cas concret i com ha d'enfocar la seva actuació per, sempre dins de la legalitat, fer-ho de la manera més racional, eficient i econòmica possible.

La jornada no pretén, per falta de temps, entrar a fons en com fer l'expedient tècnic de el ‘conjunt de màquines’ ni aprofundir en el coneixement de la norma EN ISO 13849.

Informació pràctica

La jornada tindrà una durada de 8 hores lectives, en horari de matí de 09:30 a 14:00 h. i de tarda de 15:00 a 19:00 h.

Se celebrarà el proper dia 30 de gener de 2013, Madrid Hotel NH Alcalá, C/ Alcalá, 66.

• Visió global dels canvis en les normes legals i tècniques. Com afecten a la maquinària nova i a l'existent.

• La nova directiva de màquines, 2006/42/CE.

1. Definicions més importants: màquina, cuasi màquina, comercialització, posada en servei, fabricador.
2. Funcions de seguretat ‘clàssiques’, basades en components electromecànics.
3. Uso dels sistemes electrònics programables en les funcions de seguretat
4. Exemples de funcions de seguretat que es recolzen en programari
5. Enumeració i descripció.
6. Projecció comentada de videos demostratius.
7. Justificació de la idoneïtat de la funció de seguretat.

• Els canvis en les normes harmonitzades que donen suport al requisit essencial 1.2.1: seguretat i fiabilitat dels sistemes de comandament.

1. La norma EN 954-1 enfront de la norma EN ISO 13849.
2. La nova Norma EN ISO 13849: Encaix de la Norma EN ISO 13849 en la directiva de màquines.
3. Les funcions de seguretat: quantificació de la seva fiabilitat.
4. Principis d'eficàcia provada habitualment admesos.
5. Determinació del nivell de prestacions requerit (PLr).
6. Els elements fonamentals de la norma: MTTFd: temps mitjà entre fallades perilloses; DCavg: cobertura mitjana del diagnòstic; CCF: fallades de causa comuna; Categoria.
7. Solucions possibles: avaluació del nivell de prestacions (PL) aconseguit: PFH, probabilitat de fallada per hora; PL, nivell de prestacions; SIL, nivell d'integritat de la seguretat.

• Com afecta tot l'anterior als usuaris sotmesos al RD 1215/1997

1. La Guia d'aplicació del RD 1215/1997 (versió novembre de 2011).
2. Com ajuntar màquines perquè funcionin solidàriament.
3. L'expedient tècnic del nou “conjunt de màquines”;
4. La declaració de conformitat i el marcat CE del nou ‘conjunt de màquines’
5. Què fer per modificar una màquina per raons funcionals.
6. Com incorporar funcions de seguretat basades en la norma EN ISO 13849 a les preexistents

• Col·loqui

Ponent

La jornada serà impartida per Alfonso de Victoria Pou, enginyer Industrial, consultor i formador independent, exjefe de Seguretat de Productes Industrials en la Sotsdirecció General de Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya.