Simulació de tasques d'extinció d'incendis per ordinador
Els bombers han de tenir un alt nivell de concentració per poder obrir-se pas entre edificis plens de fum portant equips de respiració i vestits de protecció. On es troben les víctimes? On està la sortida més propera, en cas que el personal hagi de posar-se fora de perill? Fins ara, utilitzaven cordes per desfer camí, però aquestes es poden quedar atrapades o embullar-se en obstacles. S'utilitzen guixos per marcar les habitacions que ja han estat revisades, però sovint és difícil veure aquestes marques amb el fum. En conseqüència, es necessiten noves tecnologies com a sistemes amb sensors que recolzin al personal d'emergència durant operacions en les quals la visibilitat és escassa. No obstant això, aquests sistemes també plantegen els seus propis riscos: l'excés d'informació també pot confondre al personal i arribar a ser una molèstia. Per això, investigadors de el Fraunhofer Institute for Applied Information Technology FIT en Sankt Agustin han desenvolupat una sèrie de mètodes i eines de simulació especials. D'aquesta forma, els serveis d'emergència podran provar tecnologies en un entorn realista mentre aquestes es desenvolupen, podent així adaptar-les a les seves exigències específiques molt abans que realment siguin necessàries. També ofereix al personal la possibilitat de familiaritzar-se amb noves fonts d'informació en un terreny segur. El kit del mètode FireSim consta de quatre mòduls de simulació.
El primer inclou un joc de taula de rol que els treballadors d'emergència poden utilitzar per dur a terme operacions. Els jugadors es mouen sobre un mapa de l'escenari d'emergència, i les noves tecnologies estan representades per fitxes especials. D'aquesta forma, el personal pot provar noves idees amb el mínim esforç.
El segon mòdul és com un joc d'ordinador. Cadascun dels bombers se senti davant d'un ordinador, i en la pantalla veu un escenari d'emergència des d'una perspectiva en primera persona. Els jugadors es mouen per un espai virtual, obrint portes i rescatant als ferits, i provant prototips virtuals de nous sistemes de suport —com a nodes de sensors que marquen el camí que ja han fet i quines habitacions han revisat. “Amb aquestes simulacions podem fer canvis ràpids en els prototips i posar-los a prova en escenaris de desplegament complexos. Com volem tenir en compte tota la jerarquia, en la simulació recreem al màxim tots els processos de comunicació i coordinació”, afirma Markus Valle-Klann, gestor de projectes de FIT.
El tercer mòdul de simulació combina el virtual amb el real, amb personal de socors interpretant un escenari en un entorn real, per exemple per rescatar a algú d'un edifici ple de fum. Porten amb si un sistema que va integrat en els seus vestits, com una pantalla en el seu casc o en el seu braç, que li proporciona informació sobre la seva ubicació i orientació. Mentrestant, es duu a terme paral·lelament una simulació virtual, amb ajudants que recreen totes les accions reals dels treballadors d'emergència. Les noves tecnologies com els nodes de sensor se simulen i els resultats s'envien per radi a les pantalles dels bombers. D'aquesta forma, es poden provar en un entorn real sistemes dels quals encara no existeix un prototip físic.
No obstant això, aquests mètodes no basten per avaluar les noves tecnologies en un incendi de major magnitud que requereixi de la participació d'un major nombre de treballadors d'emergència i de transeünts, amb el que els investigadors han desenvolupat un altre mòdul. “Partim del comportament individual. Com es comporta un bomber i com ho fa el públic? Això ho convertim en models de comportament —o agents— i, a continuació, un ordinador calcula com es desenvoluparà una gran operació d'emergència, tenint en compte aquests models de comportament”, explica Valle-Klann. Els treballadors d'emergència poden validar els resultats participant en aquestes simulacions. Alguns d'ells dirigeixen un avatar per ordinador, mentre que uns altres es mouen per l'escenari d'un incendi real.
