Això és el que hi ha (i el que hi haurà)

Roman estable dins de la gravetat, solen dir els metges quan el malalt segueix en l'UCI, sedat, sondat i amb ventilació assistida, però sense indicis clars d'imminent decés. Pot resultar tranquil·litzador o inquietant depenent de les circumstàncies i de les expectatives. Si la víctima ha arribat a l'hospital amb prou feines sense alè i tots temien el pitjor pot resultar un alleujament. Però si el malalt porta així mesos i mesos sense cap símptoma de millora, aquest "estable dins de la gravetat" acaba per resultar desesperant.

Com ja hauran suposat, parlo de l'economia espanyola. Sense signes de recuperació però sense alarma de xoc sistèmic. El que s'ha dit, estable dins de la gravetat. Portem així dos anys. I el que ens espera.

Sembla que van encertar els que auguraven una evolució del creixement en forma d'ela. Després del brusc descens de 2009 les previsions apunten a una lleu caiguda del PIB a finals de 2010 i un lleugeríssim repunt el 2011. En ambdós casos menys de mig punt. I l'atur seguirà sense baixar del 20%. Així passarem una llarga temporada. Res indica que la situació comenci a millorar de forma ràpida (malgrat l'optimista quadre macroeconòmic que ens vol vendre el govern) ni tampoc semblen creïbles els pronòstics catastròfics d'alguns economistes visionaris.

En suma, el que tenim avui és, si fa no fa, el que tindrem en els propers mesos i anys. Així doncs, a aquells empresaris que han fiat el seu pla de negoci a la previsió de recuperar les seves vendes al llarg de 2011 al mer atzar de la recuperació econòmica caldrà mostrar l'avís que va trobar Dante a les portes de l'infern: "abandoneu aquí tota esperança ".

És temps de reaccionar. Fets i als ajustos pertinents, les empreses que han aconseguit capejar el més cru de la tempesta han de començar a moure. Cal repensar-ho tot sobre la base d'aquesta nova realitat caracteritzada per l'atonia persistent de la demanda. És un bon moment per ajustar costos i millorar processos, hi ha oportunitats d'inversió en béns d'equip tan atractives pel seu preu com per les seves facilitats de finançament, és hora de llançar-se a la conquesta de nous nínxols de mercat o de mercats exteriors més dinàmics, d'adaptar els nostres productes o serveis a les necessitats canviants i als nous hàbits dels nostres clients i consumidors, d'assumir plenament que estem immersos en la revolució digital, en l'esclat de les xarxes socials, en les compres a través d'Internet, en els nous models de comunicació a través de portals, edicions electròniques o e-mailings. Hem de reinventar-nos. Encara més, hem d'estar permanentment reinventant.

I és temps, també, de saber aprofitar les oportunitats que ens brinda una economia en ple procés de reajustament. Hi ha empreses que volen comprar empreses i empresaris que volen vendre les seves, hi ha altres que han tancat i han deixat disponibles segments de mercat i professionals amb talent i experiència que altres poden aprofitar, hi ha sectors en els que hi ha massa empreses o són massa petites i aquest pot ser un gran moment per explorar aliances o fusions.

Hem aconseguit estabilitzar el malalt, sempre dins de la gravetat. Ara cal treure de l'UCI. Que comenci a respirar per si mateix, que s'acostumi a alimentar-se sense sonda, que s'atreveixi a donar els seus primers passos pel jardí. Només així aconseguirem que, amb el temps, la seva salut s'enforteixi i pugui tornar a córrer maratons. Si no fem res, si ens quedem a la sala d'espera amb l'esperança que millori per si mateix, se'ns acabarà morint, no per un agreujament de la malaltia o una fatal recaiguda, què va. Serà de pur avorriment.