L'EPS com a residu de construcció i demolició (RCD)

Actualment, l'aplicació de les disposicions d'aquest reial decret fomenten una major valorització dels RCD al final de la seva vida útil, partint d'una segregació en origen en funció del Pla de Gestió de Residus de Construcció i Demolició presentat. En aquest document es considera el tipus de residus generats, la quantitat prevista i la gestió que es realitzarà dels mateixos. Igualment s'han d'identificar les mesures de prevenció de cara a minimitzar la producció de residus en l'obra.

D'altra banda, el Pla Nacional Integrat de Residus (PNIR) 2008-2015, estableix les pautes d'actuació i objectius de gestió dels diferents tipus de residus, entre els quals es troben els RCD. Per a això, realitza una anàlisi detallada de la seva situació actual i estableix una sèrie de criteris de gestió i tractament d'aquests residus.

A més d'aquesta normativa estatal, els RCD també estan regulats per normativa autonòmica i local. En moltes Comunitats Autònomes ja es disposa de regulació específica, igual que molts ajuntaments, els quals tenen competència sobre els RCD provinents de l'obra menor.

La Directiva Marco de Residus Europea, de novembre de 2008, traslladada a l'ordenament espanyol a través de la Llei 22/2011 és la base per a tota la regulació i desenvolupament de gestió en matèria de residus. Aquesta directiva estableix uns principis bàsics d'actuació, prioritzant una sèrie d'actuacions sobre altres dins de la gestió dels residus: en primer lloc haurà de fomentar-se la prevenció i evitació de la generació de residus, en segon lloc es promourà la reutilització dels mateixos, a continuació es prioritzaran les actuacions de reciclat del residu, si no és possible s'executaran accions de valorització (inclosa l'energètica) i com a últim recurs s'efectuaran mesures d'eliminació en abocador.

Els productes de construcció no sempre poden reciclar-se o reutilitzar-se, dependrà de les seves característiques i l'ús donat en l'edificació.

A pesar que els residus de construcció sempre es relacionen amb materials pesats (formigó, maó, pedra…) la naturalesa dels residus pot ser molt variada. La utilització dels materials plàstics en construcció i edificació cada vegada és major, a causa de les seves nombroses propietats els plàstics estan presents en els envasos i embalatges de les peces noves, en el material de les instal·lacions, en l'aïllament, en la impermeabilització i un llarg etc.

Igual que altres materials plàstics l'EPS, tant com a material d'embalatge com a material aïllant o aligerante, és una fracció més dels RCD generats en una obra i per tant el seu residu haurà de regular-se per la normativa vigent en la matèria. La particularitat d'aquest material estreba en la seva possibilitat de reciclat del 100% i l'experiència que ja es té en la gestió dels seus residus per ser un material usat tradicionalment en altres aplicacions ja regulades com és el cas dels envasis

Els residus nets d'EPS, com per exemple les planxes d'EPS provinents d'una obra de demolició, correctament disgregades de la resta de RCD d'una obra, poden recuperar-se de nou i incorporar-se com a producte reciclat al procés productiu. Existeixen centres especialitzats, denominats centres RESSÒ-EPS, capaços d'incorporar novament el residu net a altres productes de construcció.

La part d'aquests residus que no estigui neta o no sigui fàcilment reciclable mitjançant triturado i reincorporació a producció, pot seguir altres camins com la reconversió en poliestirè rígid mitjançant la seva fusió o la seva valorització energètica. Existeixen recicladores especialistes en plàstic capaços de realitzar tots aquests tractaments. Gràcies a les seves propietats, l'EPS disposa de la capacitat i el sistema per garantir