12 milions de megavats-hora malgastats en els abocadors espanyols

A Espanya, la taxa de recuperació de residus plàstics en 2011 ha aconseguit el 46%, la qual cosa ens situa en el 17º lloc del rànquing europeu. Malgrat uns resultats positius que mostren que un 26% del total dels residus plàstics es recicla mecànicament i un 20% es recupera energèticament, encara queda molt treball per fer per aconseguir els nivells dels països capdavanters en recuperació de residus i conscienciació mediambiental.

En països com Suïssa, Alemanya, Àustria o Bèlgica es recupera la pràctica totalitat dels residus plàstics post-consum gràcies a una combinació òptima de reciclatge i d'obtenció d'energia a partir de residus. A manera d'exemple, a Alemanya, l'entrada en vigor de la Llei “anti-abocador” va ser determinant per aconseguir aprofitar tots els residus plàstics: un terç a través d'esquemes de reciclatge i els dos restants a través de processos de recuperació energètica.

A Espanya nostra indústria continua esforçant-se per aconseguir el seu objectiu “zero plàstics en abocador l'any 2020”. Aquest objectiu és ambiciós, però és assolible. Per aconseguir-ho és necessari el suport decidit de les administracions, que tota la cadena de valor de la gestió de residus treballi conjuntament i conscienciar a la societat que els plàstics segueixen sent un recurs molt valuós al final de la seva vida útil.

En concret faria falta ampliar els esquemes de recollida i selecció de residus i implantar mesures restrictives sobre l'eliminació en abocadors d'aquells residus amb un determinat valor energètic. Tot això impulsaria un augment dels nivells de reciclatge i de recuperació cap al 100%. Els nou països europeus amb una major taxa de recuperació de residus contemplen aquest tipus de mesures en les seves legislacions.

Durant la presentació d'aquests resultats, Ramón Gil, director general de PlasticsEurope a la Regió Ibèrica, va declarar que “Espanya és un país energèticament deficitari pel que hem d'optimitzar el valor de tots els nostres recursos i encara molt més en el moment actual del cicle econòmic en què ens trobem. Al final de la seva primera vida útil, els plàstics ofereixen un ampli ventall de possibilitats per a la seva recuperació gràcies al seu gran reciclabilidad i alt poder calorífic. Per això no hem de malgastar el seu valor en els abocadors, ja que aquests, en la nostra opinió, no són una “opció vàlida” de gestió de residus”. I va afegir: “amb els més d'1,2 milions de tones anuals de residus plàstics que s'amunteguen en els abocadors espanyols, podríem obtenir més de 12 milions de MWh, la qual cosa equival al consum elèctric anual de 3 milions de llars espanyoles. És un luxe que no ens podem permetre”.