Nova proposta de desenvolupament de la Xarxa Transeuropea de Transport a Espanya
16 de febrer de 2012
La ministra de Foment, Ana Pastor, ha presentat una nova proposta de desenvolupament de la Xarxa Transeuropea de Transport a Espanya, que ha estat consensuada amb les comunitats autònomes. “Estem presentant com volem que estigui Espanya en el futur. Per això aquesta proposta ha de ser realista, ajustada a la situació actual, però també ambiciosa, ja que el futur dibuix del nostre país depèn d'això”, assenyalava la ministra.
La nova proposta, com s'indicava en la roda de premsa, busca incidir en la cohesió territorial i en l'impuls de la competitivitat, consolidant la posició d'Espanya com a país capdavanter en matèria de transports.
De l'aprovació d'aquesta proposta depenen les actuacions de l'administració en matèria d'infraestructures dels propers gairebé quaranta anys, ja que els plans per a la xarxa bàsica tenen com a data màxima l'any 2030 i els de la xarxa global, el 2050.
El Ministeri considera precís que la nova definició de la Xarxa Transeuropea s'ajusti a les condicions de “funcionalitat, nivell de servei i rellevància”. Per això, presenta a les institucions europees una nova proposta que afegeix una sèrie d'elements a la proposta anterior (presentada en els primers mesos de 2011).
Ara la proposta ha de passar diversos tràmits administratius en la Unió Europea (Comissió de Transports i Parlament), i s'apunta a juny o tardor de 2013 per a la seva engegada, en cas de la seva aprovació.
Respecte al finançament, la ministra no va voler donar xifres sobre la inversió extra que serà necessària en cas de tirar endavant la proposta, remetent-se a la difícil situació que s'ha trobat a la seva arribada al Ministeri, amb un deute de més de 40.000 milions d'euros i compromisos de pagament per valor de més de 6.000 milions d'euros.
Nova proposta en matèria ferroviària
Es proposa incorporar a la xarxa global tota la infraestructura existent en l'actualitat juntament amb les noves línies planificades, de manera que pugui constituir l'instrument per aconseguir unes característiques homogènies a la xarxa per a la data prevista d'implementació.
Quant a la xarxa bàsica de mercaderies, s'han inclòs les connexions als ports de Vigo, Santander i Avilés i, d'altra banda, es potencien els eixos fonamentals en les seves comunicacions transfrontereres.
Respecte al Corredor Mediterrani, s'ha inclòs el corredor costaner andalús Almeria - Algesires, amb la connexió amb Granada - Motril i Antequera - Port de Màlaga.
En segon lloc, la ministra s'ha referit al Corredor Cantàbric-Mediterrani, incloent Castejón - Miranda.
En tercer lloc, el Corredor Central, que inclou la Travessia Central dels Pirineus, “és un element clau en el desenvolupament del nostre país”, assenyalava. Així com l'Eix Atlàntic i Eix transversal Atlàntic - Mediterrani, que també són fonamentals.
La xarxa bàsica de viatgers pretén introduir una manera homogènia de transport a totes les capitals de província, basat en la proposta nacional d'una xarxa mallada de trajectes d'Alta Velocitat i coherent amb la xarxa bàsica de mercaderies. Això suposa la introducció d'alguns extensos nous corredors, a més dels ja existents, que completen l'anterior proposta espanyola. D'una banda els corredors exteriors:
-Corredor Cantàbric, que unirà la Corunya amb Bilbao.
-Corredor Costaner València- Alacant.
-Corredor Costaner andalús Almeria - Algesires
I per l'altra, els corredors interiors:
-Corredor nord-sud Astúries - León - Extremadura
-Bilbao- Saragossa per Vitòria - Logronyo, a més de per Pamplona
-Pamplona - Soria - Torralba, connectat amb l'eix Madrid - Barcelona.
-Madrid - Àvila - Salamanca, així com Àvila - Segòvia.
-Madrid - Albacete i connexió posterior amb Múrcia i L'Alzina, per enllaçar amb València i Alacant.
-Madrid - Jaén - Granada, amb un branc de connexió Jaén - Còrdova.
-Sevilla - Cadis, Huelva i Màlaga.
-León - Orense, amb els dos brancs Lugo - la Corunya i Vigo (Per Cerdedo) - Pontevedra - Santiago - la Corunya/Ferrol.
Així mateix, queden reflectides a la xarxa bàsica les comunicacions amb els nous nodes proposats (Vigo, Santander i Màlaga).
D'altra banda, es potenciaran les relacions hispà - portugueses, ja que es proposen les connexions Huelva - Faro i Vigo - Porto i les relacions amb França, en incorporar també la Travessia Central dels Pirineus.
Nova proposta en matèria portuària
En matèria de ports, s'han tingut en compte aspectes que, en el cas d'Espanya, són essencials per assegurar la seva cohesió econòmica, social i territorial. A Espanya, de mitjana, entorn del 70 per cent del comerç exterior marítim es realitza a través del port situat en aquesta província.
Per aquesta raó, més enllà d'altres consideracions, la posició del Ministeri és que tots els ports d'interès general han de formar part del nivell de la xarxa global de la RTE-T. Així, s'ha proposat la inclusió a la xarxa global dels ports de Vilagarcía d'Arousa i Marín - Rigui de Pontevedra.
A més, s'ha proposat incloure a la xarxa bàsica els ports de Vigo i Santander, que s'unirien als de Barcelona, Bilbao, Las Palmas, Gijón, la Corunya, Tarragona, València, Cartagena, Algesires i Palma de Mallorca.
Nova proposta en matèria aeroportuària
En matèria aeroportuària, Foment proposa també que els aeroports d'interès general formin part del nivell de xarxa global. Al costat d'això, el Ministeri ha proposat incloure, a més dels ja existents, entre els aeroports de la xarxa bàsica els de Màlaga, Gran Canària, Alacant i Santiago de Compostel·la.
Nova proposta en matèria de carreteres
El Ministeri de Foment ha proposat que s'incorporin a la xarxa bàsica de carreteres itineraris amb caràcter “estructurante”, tals com la ruta de la Plata, entre Gijón i Sevilla (A-66); les connexions de Madrid i l'altiplà a Galícia, tant Benavente - Lugo - la Corunya (A-6) com Benavente - Orense - Vigo (A-52) i a Cantàbria des de Burgos (A-73) i Palència (A-67). L'eix transversal Vitòria - Pamplona - Osca - Tarragona i el tram Honrubia - Albacete - Múrcia (autovia A-31).
L'ampliació de la proposta recull la conversió en autovia de la N-II entre Alfajarín i Fraga i l'autovia A-68 entre Figueruelas (Saragossa) i Logronyo.
Setze noves plataformes logístiques
En la nova proposta s'han recollit, conforme a les propostes consensuades amb les comunitats autònomes, fins a 16 noves plataformes logístiques. Aquestes són: Pontevedra, Montsó, Castelló, Ciudad Real, El Bierzo, Benavente, Zamora, Miranda d'Ebre, Burgos, Palencia, Àrea Central, Aranda de Duero, Soria, Arévalo, Àvila i Segòvia.
