L'intangible de les fires

Quan encara falten uns quants mesos per a la celebració de l'EMO (Milà-Octubre 2003) convé reflexionar amb temps. El sentit de les fires és una mica confús. És obvi que els expositors troben en elles un fòrum únic per arribar als seus potencials clients i que aquests poden aprofitar-les per localitzar tecnologies que s'adaptin als seus productes i necessitats. Però, quants visitants van a una fira amb l'ànim de comprar o almenys d'anar recollint informació per a una inversió imminent? És clar que si els visitants professionals es compten per milers, el percentatge d'intenció de compra és baix. No es pot imaginar una fira després de la qual es venguin milers d'equips.

Quin és per tant el valor d'una fira? De ben segur són moltes les empreses expositores que valoren en gran mesura aquest intangible impossible de quantificar que és la imatge i el prestigi. En una fira com l'EMO o la BIEMH, l'absència de, per posar un exemple, un important constructor de centres de mecanitzat, seria avui en dia interpretada de forma molt negativa pel sector. Des d'aquest punt de vista, un està obligat a participar a la fira de màquina-eina del seu país.

Un altre factor que, òbviament, també motiva la presència d'un expositor a la fira és la possibilitat de venda, bé immediata o bé a curt o mitjà termini. Poder presentar in situ els últims avenços, grans novetats o simplement, els productes de sempre, a un públic que activament es desplaça fins a un lloc perquè li interessa, és una oportunitat que cap altra forma de promoció iguala.

És fàcil saber els motius d'una empresa per no exposar: els costos. No obstant això, és difícil ser exhaustiu en les motivacions de les empreses per exposar en una fira. Encara que, segurament, aquestes estaran relacionades amb el lloc on se celebra. Molts exposen només al seu propi país. Però tot aquell que vengui els seus equips en els principals països europeus i que vulgui seguir viu, ha d'acudir, irremeiablement, a l'EMO.A alguns se'ls plantejarà un dubte, perquè entre l'EMO, l'octubre de 2003, i la següent edició de la BIEMH, el març de 2004, tan sols hi haurà uns pocs mesos. Què fer, tenint en compte a més que els temps no estan per a grans ostentacions? Si els comptes surten, sens dubte, acudir a les dues i presentar les màximes novetats possibles. Aquest factor intangible que ens fa participar en les fires, segueix sent un dels decisius a l'hora de prendre decisions.