Pasodesermetrosexual.org

Quan es va posar de moda això dels metrosexuals, en els temps en què Beckham passejava el seu margalló gestat en els ravals londinencs pels carrers ibèriques, l'assumpte del rasurat corporal masculí va començar a calar entre la població mascle. Encara avui n'hi ha a favor i en contra, les i els que clamen a favor d'un bell amb borrissol, el pit-llop de tota la vida, o les i els que són més del sense-pèls. Amb la societat partida entre els i les pro i els i les anti metrosexualitat del gènere masculí, sense haver-nos adonat, ens hem metrosexualizado en el professional. A veure si m'explico. Que resulta que amb una economia en hores baixes, moltes indústries han apostat per projectar una imatge impecable, un cos escultural sense pèl, un discurs irreprotxable que s'ha fet les anglès, unes ulleres de sol de les de policies dels d'abans a les pel·lícules... Però després, en el tu a tu, la metrosexualitat es queda en això, en façana. En l'actualitat és la que ho marca tot, però quan un travessa la porta d'aquesta façana, vol trobar alguna cosa sòlida. Quan un accedeix a un catàleg imprès en bon paper, amb un disseny exquisit, vol trobar-se el mateix en el món real, és a dir, en travessar la primera porta del pavelló industrial on es troba aquesta empresa. Una cosa similar explicava recentment un conegut d'aquesta plataforma multimèdia metrosexual però amb pèl en pit i cames que som en Interempreses. "Quan compres a la Xina, moltes vegades estàs comprant sense saber molt més d'aquest proveïdor que el que veus a Internet o en un catàleg. Després, comets l'error de visitar aquest que serà el teu proveïdor i se't cau l'ànima als peus ". Els xinesos representarien per tant, seguint aquesta lògica, la metrosexualitat industrial més exacerbada i ens portarien a l'única conclusió possible: cal idear un pasodesermetrosexual.org o almenys allunyar-se del soyunchinometrosexual.org.

És clar que després hi ha l'altre extrem. L'home que repudia el metrosexual, manté el seu pèl on li creix, té dos dits de front, raciocini sobrat, sensibilitat... un senyor fet i dret. Però no sap vendre en el mercat de les relacions socials, és més, vendre li sembla una aberració i no diguem ja participar en xarxes socials o innovar buscant parella per alguna.com. I això, és clar, té el seu vessant laboral. Quantes empreses fabricants coneixem que no han venut una cosa en la seva vida? Les empreses acostumades a que els comprin, perquè són bones fabricant, però sense façana exterior, han de començar a mirar-se les anglès i valorar si val la pena fer-o no... pel que pugui passar.

Amics, entre el bluf del metrosexual i la introversió extrema de l'home castís de pèl en pit amb què es queden?