A la BIEMH es va fumar

Què seran? Visitants. 50.712 visitants van tenir la sort d'acostar-se Bilbao per aquestes dates. I alguns van fumar.

Val, ja ens quedem més tranquils, perquè hem d'admetre que ens produïa certa tensió el fet de no poder dir res sobre la BIEMH fins al número d'abril de Metalunivers-Interempreses. I no poder dir que es va fumar.

Ara ve l'intangible, l'opinable, el subjectiu, el immesurable, el que suscita discussions i desavinences: la satisfacció per part d'uns i altres, expositors i visitants, senyores i senyors, organitzadors i desorganitzadors. Doncs bé, ens atrevim a afirmar que tot i els disgustos que ens donen les notícies econòmiques, encara en contra del que sembla respirar-se al sector financer, els nostres, els de la màquina-eina i en general els involucrats en la fabricació de béns d'equip, estan contents. Alegria és un estat d'ànim que no necessàriament es correspon al 100 per cent amb el que es respira en el sector, de manera que es percebia pels passadissos de la BIEMH, però en la nostra infinita capacitat per saber com se senten les persones encara que elles ho neguin, en Metalunivers-Interempreses afirmem categòricament que la suposada crisi no només no va exposar en aquesta fira, sinó que no va acudir ni de visita. No es va atrevir ni a acostar-se, ni en metro, ni amb cotxe, ni en bicicleta. No hi va ser, senyores i senyors, no hi va ser. Si fins i tot es va fumar. La fira va finalitzar amb els habituals bons resultats, és possible que ningú es fes ric, encara que només fos per no pecar (els suposem informats que ser ric és pecat segons la nova normativa), però no estem aquí per fer-nos rics sinó per seguir existint.

I en aquesta recerca de la perpetuïtat, alguns van fumar. Sí, sí, sí, és un fet, això no és opinable, alguns van fumar. I? Bé, en fi, que si tot i estar prohibit fumar en el recinte firal, alguns, uns quants, van fumar, pensem en aquesta revista, que va haver de ser com el cigarret de després de. És a dir, si per a alguns un..., vaja, un..., no és el mateix sense el cigarret de després, pensem, dèiem, que el que fumava era perquè havia venut. I no és el mateix vendre a seques, de tirar un pitillito després de vendre. Conclusió, es va fumar perquè es va vendre. El que s'ha dit, una BIEMH per l'alegria, un cigarret per a l'esperança.