Anem a l'Est, anem?

De vegades s'estalvia gastant. És una paradoxa que en algunes empreses tenen clara, no tant però en unes altres. La tendència a l'Est de la indústria europea i un conjunt de situacions que afecten a totes les economies mundials estan exercint una creixent pressió sobre els preus. I això val per a tots: en això dels plàstics, per als constructors de màquines, els productors de matèries primeres, els motllistes i els transformadors de plàstics. Els proveïdors busquen la fórmula màgica que proporcioni als seus clients un estalvi en els seus costos de producció, un argument definitiu que els demostri que, comprant, poden estalviar.

L'Est està cada vegada més lluny. De països com Hongria, Txèquia i Polònia s'està avançant ara cap a Rússia, Ucraïna, Bulgària o Romania. Més enllà hi ha més Est. Xina, la paraula maleïda per a alguns, il·lusionant per a altres. A la Xina s'està donant una situació interessant... a part del 'lucinant' de les dades que apunten a un consum aproximat de 35.000 injectores el 2004. Fins fa poc les empreses que inverteixen en fàbriques allà eren les grans multinacionals, els 'actors globals'. Avui, nombroses empreses de mida mitjana també van a buscar la seva part en la gran orgia xinesa. Però no tot són flors i violes. Els que prescriuen allà són les grans multinacionals i la competència que s'està generant entre subministradors és atroç. Els Nokia, Procter & Gamble, Motorola, Dell, etc. estan empenyent als seus subministradors a oferir tota la cadena de producció. I hi ha més problemes: de finançament (els bancs són garrepes amb els crèdits i els concedeixen amb molta cura), de personal qualificat i d'una possible falta de subministrament energètic per atendre aquest 'boom' xinès.

Anem llavors o busquem la nostra basa a Europa? O ni una cosa ni l'altra sinó tot el contrari?