Moviments automatitzats

Presenciem el moment del robot obligat. És curiós observar com els robots en la indústria dels plàstics es venen a un ritme més o menys estable al nostre país, que no acompanya per descomptat les dents de serra dels cicles econòmics. La raó per alguns experts és tan senzilla com que, quan les coses vénen mal dades, el transformador es dóna més compte de la reducció de costos a mig termini que un robot proporciona, entre d'altres, perquè pot reduir la necessitat de mà d'obra i perquè augmenta notablement la productivitat d'una línia de producció. És clar que també l'ésser humà sap automatitzar moviments i són molts els esports en els quals, per exemple, aquest és un factor determinant en la forma de l'esportista. De la mateixa manera, cal suposar que l'operari també automatitza els seus moviments, rituals i hàbits, tant per bé com per mal. Les actuals necessitats de la indústria exigeixen uns nivells de productivitat que, finalment, redueixen al cost per peça el factor crític a l'hora de decantar-se per una màquina o una altra, un robot o un altre. Són interessants en aquest sentit les manifestacions d'un expert en robots de l'empresa Husky en l'entrevista que publiquem en aquest número.

Els mecanismes d'automatització ofereixen possibilitats que alguns ni tan sols volen. Sembla com si l'oferta fos per davant de la demanda, cosa que sens dubte està a l'ordre del dia en els productes de consum. Si no, que ens expliquin perquè volem la infinitat de productes que envaeixen les nostres llars des dels televisors i que, pitjor encara, consumim amb avidesa. La indústria almenys es comporta amb més sentit comú. A Espanya, l'augment de l'automatització és regular i encara queden uns anys d'augment assegurat, a jutjar pel que els més implicats auguren. És un moviment aquest que, a força de repetir-se, està ja pràcticament automatitzat.