Els quatre punts cardinals

La indústria manufacturera espanyola està immersa en un mar de dubtes. Les freqüents notícies sobre empreses que es "porten" la seva producció a països més barats estan provocant reflexions internes essencials. D'on venim? Cap a on anem? Qui som? Però la situació no hauria de sonar-nos a xinès. És a dir, el despunti de la producció espanyola de diversos sectors es va produir fa ja molts anys, entre altres coses perquè Espanya era llavors el que ara és l'est. Sí, si abans al centre i al nord els preocupava el sud, ara des del sud mirem amb ira a l'est, al europeu i, una mica més enllà, al asiàtic.

L'amenaça és doble: emigració de la producció i importació de productes acabats asiàtics en sectors susceptibles de patir aquesta competència. Tenim per tant perduda la batalla de la producció? Qui sap... dependrà de molts factors. Però, a llarg termini, potser això només ho coneguin pròximes generacions, els països ara barats deixaran de ser-ho i miraran amb ira cap a un altre costat. Xina, per exemple, ja li comença a fer gestos de complicitat al capitalisme, i si més no ho esperem, a aquest gegant li passarà el que ens ha passat a nosaltres, que hem passat de ser un país barat per a les empreses manufactureres, a ser relativament car. I el mateix és aplicable a l'est europeu. En aquest moment l'est mirarà més al sud, potser a Àfrica, per buscar culpables de la seva desgraciat destí. I en aquests moviments oscil · latoris dels nostres colls buscant culpables pels quatre punts cardinals arribarà el pinçament cervical si no hem escalfat bé la musculatura del nostre teixit industrial. Innovació, inversió, audàcia són factors clau per seguir al tren.

Zapatero es va comprometre a duplicar la recerca en quatre anys si arribava a la Moncloa ja comptabilitzar com a despeses de R + D només els que realment siguin utilitzades per a aquests fins, reubicant les corresponents a despeses militars en el lloc adequat. Mirar-nos a nosaltres mateixos és un bon pas per deixar de buscar amenaces, perquè, en definitiva, l'enemic pot estar a tot arreu.