(Ser) Sobirà és cosa d'homes
16 de maig de 2012
Després de les eleccions a França, em corregeixin si m'equivoco, assistim atònits a un fet inèdit: Holanda ara resulta que és president de França. Leo les notícies amb poca atenció i de forma atabalada en els últims temps, amb el consegüent marge d'error en la seva interpretació. Però en aquest cas no hi ha dubte. Holanda és president de França. La notícia sorprèn perquè fins avui, els presidents eren sempre humans, o semblats a ells. La porta oberta a aquest tipus de situacions ha estat ràpidament aprofitada per la resta d'institucions. De tal forma que el Banc Central Europeu (BCE), presideix ara, de facto, i no sent tampoc humà, la reforma bancària espanyola, bàsicament perquè ningú a Europa es fia de les institucions espanyoles. Però el nostre és molt més lògic. El BCE és el gran que decideix portar al petit per la senda adequada, ve a ser en el nostre coneixement bàsic de la realitat, una sort de l'Oncle La Vara. Clar que en certa manera és raonable que vulgui prendre les regnes i saber què passa amb aquests 300.000 milions que ha prestat a la banca espanyola, perquè el Banc d'Espanya, sembla, només sembla, que no els dóna confiança. No són els únics que no donen confiança en un país en el qual cada dia surt una notícia insòlita sobre robatoris, malversacions o simplement inofensius caps de setmana en Port Banús a compte dels diners públics.
Però a França la cosa és menys lògica, són fluixos, es deixen presidir per un més petit, com Holanda, on ja ni els ‘coffee shops’ són el que eren.
Holanda a França, el Banc Central Europeu al Banc d'Espanya i, sí amic, sí, Alemanya a Espanya. Tot això, presidit pel gran president, el president per excel·lència, que tampoc és humà: ‘Els mercats’. Aquests són els que de debò presideixen i li diuen a Alemanya, Holanda o al BCE, ojito, mana a l'Oncle la Vara a Espanya, a Itàlia o a Grècia. Est és el panorama sobirà dels temps ara mateix i no passa gens, perquè si el nostre president Alemanya, incitat pel seu cap ‘Els Mercats’, ens porta per on s'ha portat a si mateix, benvingut sigui. Ser sobirà és cosa d'homes. El de la marca Espanya ho deixem per després de l'Eurocopa, a veure si Espanya passa de nena a dona o de mosso a home amb els dallonses ben posats.
Entretant, tenim fórmules suficients per entretenir-nos, i fins i tot evadir-nos d'aquesta realitat. En la tele, per exemple, a Califòrnia existeix ja un canal dirigit als gossos que es queden a casa sols mentre els seus amos surten a treballar. Tal vegada ho puguem sintonitzar a través d'algun satèl·lit i aprendre les jerarquies del món animal. O per evadir-nos podríem fer-nos els borratxos. És fàcil, han inventat ja un aerosol amb el qual podràs sentir durant un minut la sensació d'embriaguesa sense necessitat de provar ni una gota d'alcohol. És una actitud una miqueta adolescent, tant com la de l'economia espanyola. Com ens agradaria poder acudir a ‘Els Mercats’ per lliurar-li nostra economia i dir-li: “Et lliuro un nen, retorna un home”. Perquè (ser) Sobirà és cosa d'homes.
