No és el mateix, però acabarà sent-ho

El sector del metall està preocupat en els últims temps perquè alguns dels seus clients estan tancant les seves factories a Espanya i se'n van a produir a països on la mà d'obra segueix sent més barata com la Xina o l'Est d'Europa. "És el camí lògic, l'única via alternativa", es justifiquen els empresaris, però no s'adonen que aquests països acabaran imitant els patrons capitalistes del món desenvolupat. Xina, per exemple, ja li comença a fer gestos de complicitat al capitalisme, i si més no ho esperem, més aviat del previst diuen alguns experts, a aquest gegant li passarà el que ens ha passat a nosaltres, que hem passat en molt poc temps de ser un país barat per a les empreses manufactureres, a ser relativament car.

Alguns diran, no és el mateix comparar Espanya amb la Xina, però les previsions apunten que acabarà sent-ho. Ja ens queden molt lluny els anys 60 i 70, on les grans multinacionals triaven sempre Espanya per obrir fàbriques i plantes industrials. S'anaven d'altres països desenvolupats i més cars, com Alemanya i França, i ens ajudaven a iniciar-nos en el desenvolupament industrial. Ara, nosaltres som els França i Alemanya de llavors i hem d'afrontar com ells van saber fer la fugida d'empreses, amb investigació, tecnologia i qualitat. Aquestes són les tres regles d'or per no desindustrialitza. Prenguem nota d'això i aprenguem dels errors comesos.

En definitiva, se'ns acosten nous problemes, noves necessitats, i nou govern. De moment, ens podem quedar amb un titular que es podia llegir en un diari fa alguns dies "Zapatero es compromet a duplicar la recerca en quatre anys si arriba a la Moncloa. El candidat socialista va anunciar que duplicarà els fons públics per a investigació al llarg de la legislatura, a raó d'un 25 per cent anual, i que només es comptabilitzaran com a despeses de R + D els que realment siguin utilitzades per a aquests fins, reubicant les corresponents a despeses militars en el lloc adequat ". I ara què? Esperarem. No ens queda més remei, però mentre ho fem podem reflexionar sobre una cita que en aquests temps difícils es em ve al cap "La vida és la vida, i és el més gran, el que la treu, treu tot".