Que juguin les cambres, la semifinal i la final sempre els mateixos
18 de gener de 2012
El símil futbolístic és inevitable, em perdonin els que repudien aquest esport. Tinc per a mi que l'ideal seria que els dos únics equips existents per als mitjans de comunicació espanyols ho juguessin tot. És a dir, que juguessin la seva pròpia lliga, que podríem cridar la Superliga Facundo (“Súper” per la seva grandesa, “Facundo” pel seu patrocinador), de tal forma que els modests i gritones aficionats a altres equips sabessin que en l'informatiu solament parlarien de la Superliga Facundo. Així, no es veurien defraudats cada vegada que esperessin saber el resultat del seu equip o, més ingènuament encara, veure unes imatges dels seus gols. I que juguessin la seva pròpia copa. És més, que juguessin tots els partits des que la copa es posa interessant. Els quarts de final, la semifinal i la final. A efectes mediàtics seria semblat al que ocorre ara, solament es parlaria d'ells.
I traiem això a col·lació perquè resulta que en assumptes més trivials, aquells en els quals ens juguem les llenties els aguerridos treballadors d'aquest país de morenitos del sud, ocorre alguna cosa similar. Resulta que els mitjans de comunicació estan monopolitzats pels sectors més importants per a aquest país, a saber, funcionaris i treballadors de tot aquell servei que pugui perjudicar al ciutadà: metres, trens, avions… Seria desitjable aplicar una norma similar a la del futbol, però més dràstica, segons la qual tot el país seria funcionari o treballaria per a empreses capaces d'amargar l'existència a uns altres. Que els de els avions fan vaga? No passa gens, els de el metre la fan més grossa perquè els de els avions no puguin anar a treballar. Que els de el metre fan vaga? Doncs es van a assabentar, els funcionaris de presons obren les portes perquè hi hagi més gent en el metre i es fastiguegin. I així successivament. De tal forma, que els treballadors de petites i mitges empreses de sectors intranscendents, com els de les diverses indústries, els de el comerç minorista, els agricultors i molts altres més, al no existir, no es veurien defraudats perquè ningú parlava d'ells. Total, les pimes solament creen ara més del 70% dels llocs de treball a Espanya. Però què van a dir en els mitjans d'elles! Què l'empresa tal ha tancat i s'han anat 15 al carrer? Quina notícia. Que la tenda del barri també ha tancat i s'han anat dos al carrer? Bah, són solament dos. Aquí el que importa és el que es veu, no el que no es veu. Si Marisa i el seu fill han hagut de deixar la seva tenda de llibres, mira nois mala sort, però com als del Metre els facin treballar en Nit Bona per 600 euros la nit, com als funcionaris els congelin el salari o com als dels avions els posin al costat una subsidiària que hipotèticament podria perjudicar-los, llavors primera pàgina en tots costats. Així que, de debò, la solució més fàcil, i quedi aquí la idea per a altres ocasions, és l'apuntada. Que Barcelona i Reial Madrid ho juguin tot, i que tots siguem treballadors com els descrits anteriorment. No ens defraudaríem en veure que en cap costat diuen gens del meu amic, que treballava en una fàbrica de 40 persones que ha fallt.
