El compostatge i la fabricació de substrats vists per Burés

El bon temps va acompanyar la jornada de portes obertes que va tenir lloc el passat 17 d'octubre en la planta de Burés S.A.O., a Sant Boi de Llobregat. El més de centenar de professionals –vinculats a la jardineria i els gardens– presents “va obligar” a la directiva i representants de l'empresa a organitzar fins a tres grups diferents, de manera que tots poguessin gaudir de la corresponent visita guiada per les diverses dependències de la planta. Des de les zones de compostatge, el primer pas després de la recepció del material o matèria primera –bàsicament restes de poda i altres residus vegetals–, passant per la nau de fabricació i envasament automatitzat de substrats –on s'efectuen les barreges en les proporcions exactes per a cada producte– a les dependències de R+D, en aquest cas el laboratori i els diversos camps d'experimentació. Després d'unes paraules de benvinguda a càrrec de Francesc Albert, gerent, i Oleguer Burés, propietari de Burés S.A.O. i de Burés Professional, S. a., va donar inici la divisió de grups que, en el meu cas, va començar per la visita al laboratori i la resta de dependències de R+D, l'hivernacle i els camps de proves.

La jornada s'incloïa en el bloc de visites tècniques previstes en el marc del Congrés Internacional de la I.S.H.S. (Internacional Society of Horticultural Science), que es va centrar en la investigació desenvolupada en matèria de compostatge i caracterització de productes per a la preparació de mitjans de cultiu. Una jornada que va suposar per a l'empresa una “molt bona ocasió per intercanviar coneixements en el camp de l'agricultura i la jardineria, i reforçar, a més, la seva projecció internacional”, segons fonts de Burés. El congrés va contribuir, també, a la difusió dels últims avanços en productes d'especialitat de la signatura, com els substrats per a cobertes enjardinades; la presentació del Substrat Universal J-2, un dels productes emblemàtics de Burés, que estimula el creixement de la planta així com un major desenvolupament de l'arrels i es caracteritza per la seva bona retenció d'aigua; i el mantillo, un producte orgànic a força de matèries vegetals, ideal per a la millora de sòls i prades.

“Aquí, en el laboratori, duem a terme les anàlisis rutinàries de control de qualitat. Mesurem paràmetres com a conductivitat elèctrica, humitat, matèria orgànica, pH, etc. També mesurem altres variables, com la granulometria o grossor de les partícules del compost. Entre els equips amb els quals expliquem, aquí pots veure una bàscula per determinar la densitat i avaluar els pesos i un aparell per determinar la corba de retenció de l'aigua”, resumia José Manuel López, director comercial de Burés Professional S.A, qui va aclarir a Interempresas que així “s'estableix també la freqüència de reg”. “Cada mes fem un informe i una reunió de qualitat amb el propietari de la planta, on s'analitzen tots aquests paràmetres. Així i tot, si es produeix alguna incidència, no ens esperem al mes següent: ho comprovem i en conseqüència, reaccionem ràpidament. Treballem sota un sistema de gestió de qualitat basat en normes ISO 9001 i 14001, revisat segons el nou Reial decret de Substrats de Cultiu (RD 865/2010), de manera que les nostres anàlisis i procés productiu compleixen aquesta normativa”.

A continuació, es va poder passejar per l'hivernacle completament automatitzat, on s'efectuen assajos, per part del departament de R+D de Burés, sobre usos, característiques i beneficis que aporten els materials, objecte d'anàlisi. “No ens limitem a demostrar els seus efectes, sinó que a més fem un informe per avaluar, de forma estadística, aquestes dades: si són reproduïbles o fruit de la casualitat, per exemple. Amb les conclusions a les quals arribem, fem les fitxes tècniques que després publiquem al nostre portal. El client disposa doncs, d'un perfil analític complet, quant a microbiologia de producte, metalls pesats… és a dir, tota la informació disponible”.

La planta visitada disposa d'altres àrees on també es duen a terme tasques de R+D. És el cas dels camps d'experimentació, presentats per Neus Sepó, responsable de R+D i Qualitat de Burés S.A.O. “En aquests camps de proves s'observen unes cobertes verdes, ecològiques, que permeten avaluar substrats especials per ajardinamientos amb plantes que tenen poques necessitats de reg”, va explicar José Manuel López. Sistemes en els quals s'estudien espècies autòctones mediterrànies –més resistents a la sequera i a les condicions de poca humitat– i a part es crea un substrat de cultiu que evita les pèrdues d'aigua per evaporació, a mesura d'aquestes plantes. “És a dir, es combina la resistència natural d'aquestes plantes a les condicions d'aridez o sequera amb un substrat que reté millor l'aigua, en funció de les proves realitzades anteriorment”.

“Vam demostrar i avaluem, estadísticament, els efectes dels nostres materials: si són reproduïbles o fruit de la casualitat. Amb les conclusions, fem unes fitxes tècniques amb un perfil analític complet que després pengem al portal”

Un dels espais més visitats durant la jornada va ser l'àrea destinada a l'elaboració de compost, un dels eixos a més d'aquest congrés internacional, centrat en el compostatge. Entre el públic existent es van poder apreciar diverses piles separades, en funció de l'origen de la matèria primera. “Aquí entren diferents tipus de productes. D'una banda, materials  verds procedents de vivers, jardineria i ajuntaments; per l'altre, subproductes agrícoles, fems... però aquests últims en quantitats minoritàries”, va detallar José Manuel López. Bàsicament, el portaveu de Burés va donar a conèixer les diferències entre tots dos tipus de materials que influeixen també en els substrats i terres que es poden obtenir d'ells. “La matèria primera verda és més neta, s'assembla més a la terra del bosc –continuava– i es valoriza d'una altra manera. Aquesta es destina a jardineria particular i al sector professional. La resta de matèria primera té una textura diferent i amb ella s'elaboren productes per a obres públiques i grans àrees verdes”.

Durant un període de 16 setmanes, el compost verd ja garbellat (mantillo) –amb una màquina 'Trommel' que elimina aquells materials no útils (impropis i fracció més gruixuda) – roman en la pila de compostatge on es refreda i “madura”, segons López. “Mentre roman calent, a 65 o 70 graus, encara es troba en procés de compostatge. No es pot utilitzar, perquè seria perjudicial per a la planta. És necessari que es refredi i baixi a temperatura ambienti”. Finalitzat aquest procés de maduració, unes pales recullen el material que traslladen a unes tremuges dosificadores, situades en la nau d'envasament, i on s'elaboren les barreges exactes per a les quatre línies de producte que produeix i comercialitza Burés.

Posteriorment, i ja en la nau d'envasament, té lloc la fase final del procés, conduïda per Olga Morales, responsable de Producció de Burés S.A.O. El material, llest per al seu envasament, es diposita en unes tremuges connectades a una màquina de substrats amb un programa informàtic que determina la barreja exacta d'ingredients per a un substrat determinat. Per a Josep Montagut, tècnic comercial de Burés S.A.O., aquesta és “la gràcia de fabricar un substrat o terra”: produir un producte amb la dosi exacta d'ingredients, alguna cosa que “es valora molt en el sector”. “Com pots veure –indicava– comptem amb una línia de producció integral. El material es barreja, de manera que al mantillo se li afegeix torba, fibra de coco i fins i tot escorça de pi compostada entre altres materials, i surt d'aquí envasat i paletizado. Això ens permet estalviar costos i produir més”. Una planta de la qual poden sortir, cada any, tres milions de sacs de cinc línies d'envasament, llests per a la seva distribució.