No t'ho creguis: fuig dels mitjans
1 de setembre de 2010
El temps: Dediquem a les previsions del temps més temps que mai abans en el temps. Preguntem als que ens envolten, consultem pàgines especialitzades a Internet, fem el possible per estar davant la televisió a l'hora del temps i fins i tot planifiquem moltes activitats en funció del temps. I resulta que el marge d'error de les previsions meteorològiques és elevat, massa per la importància que han adquirit en aquesta cultura del tenir-ho tot controlat. Té per a si el que subscriu que no és que hi hagi bons i dolents homes i dones del temps, que tots s'han de nodrir, segurament, d'unes fonts a les que tots tenen accés, sinó que la superabundància d'informació a la qual estem sotmesos els ciutadans del segle present obliga a donar aquestes informacions com definitives, tot i que els que les emeten saben que la mare naturalesa, al final, fa el que li dóna la gana, canvia el vent, l'alenteix o l'accelera i ens deixa amb la barbacoa amb els amics passada per aigua.
L'economia: Dediquem a les previsions del futur econòmic més temps que mai abans en el temps. Preguntem als que ens envolten, consultem pàgines especialitzades a Internet, fem el possible per estar davant la televisió a l'hora de la informació econòmica i fins i tot planifiquem moltes activitats en funció del que diuen que passarà. I resulta que el marge d'error de les previsions del comportament de l'economia és elevat. És clar que aquí el que subscriu es mostra una mica més confús i no sap què pensar: si vivim envoltats d'una gran mentida, si els mitjans donen una credibilitat excessiva als que s'atreveixen a vaticinar, que són molts, si simplement cal dedicar un nombre determinat de temps o espai a les informacions sobre el que passarà i tot val per cobrir aquest espai informatiu o fins i tot, i em perdoni l'atreviment, si cadascuna d'aquestes informacions té l'objectiu d'afavorir a algú. És difícil saber-ho, però estarem tots d'acord que les informacions sobre la crisi, la sortida de la crisi i similars és extremadament absurda. Un dia els grans com els EUA i Alemanya comencen a presentar dades positives, això ens diuen, un altre dia torna el pessimisme perquè els mercats s'han comportat de forma inesperada, la setmana següent la Xina serà el rei del món i un mes més tard tot l'anterior ha caducat i els discursos són diferents. Per no parlar d'Espanya, on tot 'is different'.
Urgeix fomentar l'allunyament de la població sana dels mitjans de comunicació que, siguin bons o dolents, són els que transmeten tot aquest embolic. Anem a centrar-nos en Interempreses, que aquests sí que saben, i dedicar la resta del dia a la barbacoa al sol i fins i tot, si m'apuren, a treballar una miqueta.
