Avatars de la vida en 3D estereoscòpic
1 març 2010
En l'hinduisme un avatar és l'encarnació terrestre d'un déu, però també s'utilitza per referir-se a encarnacions de Déu en altres religions. Un article sobre Solidworks publicat Interempreses i Interempresas.net ens ha obert els ulls. Anys i anys dient allò de "avatars de la vida" perquè vingui un dels Estats Units i ens obligui a buscar al diccionari el veritable i estricte significat de la paraula avatar. Ara ja els podem posar cara i ulls. Són blaus, llargs i bons. I això últim és important, perquè els "avatars de la vida" sempre han tingut un significat que tendeix borrosament al negatiu.
Encara que si hi ha dues conclusions importants en relació als avatars, aquestes són, això del 3D estereoscòpic i això d'estar en un lloc sense estar. Això sí que és xulo. La cosa és que James Cameron ha inventat alguna cosa, o almenys ha posat en pràctica alguna cosa, que és la tècnica estereoscòpica, que dóna una imatge diferent a cada ull. I sembla que per això el seu 3D és tan espectacular.
Però això és mera tècnica, n'hi ha prou amb un ésser llest per dur-lo a la vida. El que ja requereix d'un cap que superi el unidimensional és el d'estar en un lloc sense estar, sent aquest lloc virtual, però no del tot. En la peli, els actors i actrius són reals i una camarita a un pam de la seva cara envia la imatge a un ordinador, que la interpreta i la 'dibuixa' (en 3D) en l'entorn virtual en què es desenvolupa l'escena. No heu entès res? Normal, si no s'entén en escriure-com es va a entendre al llegir-lo. Però aprofitant que la ignorància és atrevida, un podria arribar a imaginar-se que potser en algun moment de les nostres vides aquesta mà fosca que tot el dirigeix ens estigui situant en un entorn virtual, que nosaltres creiem que és real. Tots aquests anys de bonança, succeïen en el món real? ¿Conduïa de veritat aquest cotxàs, teníem de veritat totes aquestes coses i al banc eren realment tan favorables al nostre desenvolupament consumista? O érem avatars de nosaltres mateixos en un món desitjat? Tots avatars en un Occident cobdiciós i real, però virtual. Això, abans. Ara, tots reals, amb la crua realitat davant dels nostres ulls, plena d'avatars de la vida.
