Viu i deixa viure

Les empreses cada vegada saben més. Ho deia fa poc el responsable tècnic d'un conegut fabricant de màquines i és un comentari que es pot escoltar amb una freqüència creixent en el sector del metall. No és difícil imaginar la veracitat d'aquesta afirmació en un entorn econòmic en què l'agressivitat comercial i l'obligació de les vendes exigeixen de tots un coneixement profund dels seus respectius camps d'actuació. Entendre és important, molt important. Conèixer el que es necessita també és un pas que no per obvi deixa de tenir les seves dificultats i és per això que les empreses s'ho pensen molt a l'hora de realitzar una inversió. És aquí on la tasca dels fabricants de màquines entra en joc, presentat els seus equips sense falsedat, ajustant-se al mateix temps al que el seu client vol. Les personalitzacions d'equips estan sent ja molt nombroses i els constructors tenen aquesta particularitat a l'hora de realitzar les seves previsions, intentant la màxima modularitat a l'hora de construir. L'objectiu de poder vendre una màquina passa pel convenciment d'un client molt preparat i amb moltes fonts d'informació.
No obstant això, la tirania del client és també una moda que, si bé afecta a uns o altres en diferent mesura en funció d'a quin costat de la barrera es trobin, pot redundar en uns hàbits poc recomanables. Tots venem i tots comprem, de manera que si avui premem al nostre proveïdor amb condicions poc raonables, com a mínim hauríem pensar que demà a nosaltres ens pot passar el mateix amb els nostres propis clients. El de l'automòbil és potser un dels màxims exponents d'aquesta situació, fent forta en la seva condició de gran absorbidor de comandes. El desitjar tot amb major qualitat, millors terminis i més econòmic forma part del somni de tots, però l'exigència constant, any rere any, d'aquest tipus de condicions amb l'irracional, i sovint tàcit, 'o el prens o ho deixes' per davant, està portant a una qualitat de vida decreixent.
Abans que res som éssers humans que vivim, tenim les nostres inquietuds i treballem en empreses que lluiten per romandre. En el moment en que oblidem això, quan no ens adonem que la mateixa societat és la que pateix quan els seus components pateixen, estem perdent el nord. És temps de col·laboracions, d'estructures jeràrquiques més horitzontals que verticals. Si tots entrem en el joc de l'estrangulament màxim dels nostres proveïdors, si aquesta manera d'actuar la portem tots, com a consumidors finals fins i tot, a la seva màxima expressió, el caos és pròxim. Col ‡ laborar, viure i deixar viure, fer l'amor i no la guerra, bells objectius per a un món cruel.