Els diners de la vergonya

Volíem dedicar aquest espai a la innovació. Però vam veure que la innovació avorreix. Tant és així que alguns, com l'institut valencià Aimme estan treballant per sensibilitzar les pimes del sector metalmecànic sobre els beneficis de conèixer i integrar eines d'ajuda a la innovació en el procés de producció. Vist l'avorriment de la innovació, pensem que la formació també podia ser interessant per a aquest espai, un altre tema sobre el qual a ningú se l'ha ocorregut tractar en un editorial. treu, treu. treu, treu. treu, treu. treu, treu. treu, treu. treu, treu. treu, treu. treu, treu. treu, treu. treu, treu. treu, treu. treu, treu. treu, treu. treu, treu. treu, treu. treu. Llavors sí, per fi se'ns va acudir el tema estrella per a un espai singular com aquest: la qualitat! Aquest sí que és un tema d'extrem interès i amb aquest segur que ni avorrim, ni estrès. I, a més, d'això sí que no ha parlat mai ningú. Així que ens vam posar amb la qualitat, a donar-li voltes. I tantes voltes li vam donar, que vam concloure que la qualitat és un conte xinès, amb tots els nostres respectes als imaginat de contes i als de nacionalitat xinesa, vagi això per davant. ¿Qualitat? Què és qualitat? Perquè després d'una llarga època en la que tants i tants teoritzadors sobaron fins el desgast el terme qualitat, després de molts anys d'inventar paraules per als procediments, de donar noms estranys als assumptes més quotidians en una empresa i de deixar al racó de les dubtes si la qualitat és fer les coses de manera ordenada o que el resultat sigui el bo, la qualitat és un terme d'insuficient prestigi per a un espai de prestigi, com aquest. Res, un altre tema descartat. I descartant, descartant, fins al punt de deixar de banda un tema apassionant en els nostres temps com és el de la creativitat, arribem per fi al que de veritat importa: guanyar diners. La cosa és ximple, però és que és així. És a dir, no guanyar diners per guanyar. Es tracta que els que treballen per compte d'altri el que volen és anar a treballar, complir amb el seu treball i poder prendre una cerveseta de tant en tant. Fins i tot si sobra, donar un barroer de pa als seus fills. I els que treballen per compte propi, doncs exactament el mateix, només que de vegades la cerveseta va acompanyada d'olives ia més, han de pensar en algunes coses més. Per exemple, en si al mes següent els donarà perquè els treballadors tinguin per a una cerveseta i si ells podran seguir amb les olives. Però en aquest món al final tothom pensa en el mateix. En guanyar diners per poder tenir un passar per la vida el més agradable possible, no pels diners en si, sinó perquè sense els diners no tenim ni aigua calenta, ni tan sols la dutxa en si, ni l'aixeta, ni el continent de tot això, no tenim ni per a objectes de primera necessitat, com el 'home cinema'. Sense els diners jo no seria aquí, ni tu allà, llegint això, si és que ho llegeixes, perquè igual has arribat fins aquí pensant en la cerveseta de després i ni t'has assabentat del que dic. Però si t'acabo de despertar pensa amb mi: per què tots parlem (bé nosaltres no, que ens avorreix) sense complexos sobre la innovació, la formació, la qualitat i la creativitat i no obstant això, ens fa vergonya parlar de diners? És curiós.