L'ós polar destre
Això va de cultura. Qualsevol persona llegida sap que els óssos polars són esquerrans. És almenys el que s'afirma rotundament en una d'aquestes llistes de fets veraços incontestables en què també s'afirma, per donar un toc de fiabilitat al llistat, que és impossible esternudar amb els ulls oberts. Això últim és definitiu així que anem a partir que efectivament l'ós polar normalet, el de la pila, és esquerrà. Això no treu perquè n'hi hagi destres, i cal esperar que hi hagi també óssos polars mixtos, és a dir, que xuten amb l'esquerra però mengen amb la dreta, subjecten el fusell i la guitarra al revés i mantenen la forquilla a la dreta quan tenen davant seu un bon filet de carn de foca.
Però l'ós polar és esquerrà i el destre ho té difícil en un món pensat per potes esquerres. No obstant això, el destre que surt endavant competeix amb la gran avantatge de ser diferent. Perquè en un món massificat, amb óssos polars per donar i vendre, el diferent ho té més fàcil a l'hora de lligar, de trobar una feina... És com el que fa màquines diferents. Fa Vostè màquines convencionals? Llavors ho sabrà, això és la jungla, aquí no hi ha qui visqui. La bogeria del preu és ingrata i no motiva. O pensa que l'ós polar esquerrà se sent especial quan va per aquí, fent una passejada pels blocs de la seva zona? Pels blocs de gel s'entén. Doncs no, l'ós polar esquerrà surt pels blocs de la seva zona a veure el que pesca, com el que ven màquines convencionals. Ara ho interessant és ser ós polar destre, fer màquines diferents, vaja. O peces complexes, molt complexes, o donar valor afegit amb solucions completes. Complicar-se la vida a la complexitat i no en la batalla pel preu és el que en aquests moments molts estan veient com una sortida per a un futur difícil per al sector de la producció.
Pensant-ho bé, això no ens hauria d'agafar desprevinguts. La inquietud per la diferencialitat la tenen les persones des de molt jovenetes i les disfresses de molts quan comencen a escollir la seva pròpia roba no són sinó la plasmació a la roba d'aquesta voluntat de ser diferents. Segur que hi ha óssos polars destres que ho són només per fastiguejar als seus pares. Però al nostre, al complex, el difícil, que és diferent. No ens queda una altra, o anem cap a això o ens llancem de cap a la lluita pel preu, una mica complicat, molt complicat. No ho oblidem: igual que els passa als óssos polars, el pitjor enemic dels humans no és ni el llop, ni la guineu àrtic. És l'ésser humà.
Ah, postdata: els destres viuen en terme mitjà nou anys més que els esquerrans (i això és tan cert com que l'orgasme d'un porc dura 30 minuts).
