Editorial

La gent amb poques llums s'ha fet propietària del món, no cal mirar al voltant. Però en la indústria dels plàstics, excusin la manca de modèstia, tenim més llums de l'habitual, encara que excitem el just. El millor que tenen els plàstics és que deixen molt espai per a la creativitat. Com es poden modelar tan fàcilment, la imaginació i l'empenta són alguns factors d'èxit per a les empreses que es dediquen a la transformació de plàstics. Més ara que, amb la moda de la competència asiàtica, les coses normals les fa qualsevol. Cal dedicar-se a coses rares, o si més no a coses complicades. El contrari significa entrar en una guerra de preus la qual cosa no sabem on és. Cal tenir moltes llums per sobreviure amb èxit. I meditant sobre això estàvem, amb la mirada perduda, quan vam saber d'un projecte de recerca internacional, finançat en part per la Unió Europea, que ha localitzat un invent interessant: pantalles electròniques que podrien revolucionar la il luminació. Una prima pel·lícula de plàstic, que condueix l'electricitat i genera energia solar, podria constituir la base d'una revolució en la manera com es luminen les nostres llars i es dissenya la roba. Els investigadors estudien formes de produir OLED en massa («díodes orgànics emissors de llum» que ja s'utilitzen com a pantalla d'alguns telèfons mòbils i reproductors de MP3), dispositius que podrien tenir repercussions tecnològiques molt profundes, ja que entre altres coses podrien fer possibles aparells d'il luminació més eficients. Com que aquests dispositius són prims i flexibles, es podria incorporar il luminació i pantalles electròniques a qualsevol material, de manera que la roba i els embalatges podrien mostrar informació electrònica. ¿Peces de roba el color canvia amb tan sols prémer un botó? ¿Llaunes de cervesa que informin dels últims resultats futbolístics? Això dels polímers no té fi. I és fàcil d'entendre: el polímer en qüestió està fet a partir de cadenes de molècules i es diu orgànic pel seu contingut en carboni. Els electrons i buits injectats a la pel·lícula de polímers formen estats lligats anomenats excitones que es trenquen al sotmetre'ls a corrent elèctric, procés durant el qual emeten llum. Més clar, l'aigua. Els OLED aprofiten el descobriment que alguns polímers tenen la insòlita propietat de transformar l'electricitat en llum o viceversa, segons es dissenyi el dispositiu. El que de veritat ens interessa avui no són els excitones, que també, ni tampoc que qualsevol es pugui convertir ja en persona anunci excitones, amb samarretes, jaquetes o pantalons que plasmin missatges vetetuasaberdequé, sinó que en l'origen de tot això, algú amb moltes llums ha decidit que això és possible.